Carles Bozzo: “Has de tenir empatia, i psicologia, per diferenciar qui te la vol colar”

Amb el retard que imposa sovint la pandèmia, acaba de rebre la medalla que commemora els 25 anys al servei de circulació del Comú escaldenc. Té el grau de caporal de grua. Un ofici, admet, que genera certa animadversió

Va recalar per aquí fa 27 anys.
Era director de Gaces Seguretat. Potser us sona més si dic Punt de Trobada. Abans havia estat a Vallsegur, amb els furgons blindats. I quan qui havia estat el meu director allà, Bartumeu Gorraiz, que era una excel·lent persona com a cap i comandament, va entrar aquí, vaig decidir seguir-lo.

Feien tàndem.
A ell li van oferir venir a reorganitzar el departament i va pensar en mi: passes un edicte i t’hi incorpores, em va dir. I a mi m’anava bé, perquè encara que el sou era més baix, jo estava a punt de tenir una filla i volia aquesta estabilitat horària.

Conciliar que es diu ara.
Sí, allà estava molt a gust, però què sé jo, potser havies d’acompanyar el senyor Cachafeiro a Tarragona un parell de dies.

A Circulació va entrar...
Com a agent de grua, que és el que he estat sempre. El meu grau és caporal de grues. La direcció és un afegit. I quan cal que faci carrer, encara en faig, surto a reforçar. Ara fa poc hi va haver un petit incendi al carrer del Pessebre i allà hi era jo.

Agent de grua: un senyor que no sempre ens resulta simpàtic.
Correcte, és molt difícil de gestionar. Has de tenir empatia i certa qualitat, psicologia, per identificar qui et vol enganyar i a qui li has de deixar anar el vehicle.

Perquè els volem colar ‘boles’.
Freqüentment. També hi ha qui fa una malifeta sense voler i demana perdó. Has de tenir certa sensibilitat per pensar que són molts diners... que s’han de pagar al moment. Però hi ha qui sí que te la vol colar... Has de diferenciar. Però és cert, generem animadversió.

Tindrà anècdotes per omplir un llibre.
N’hi ha una que recordaré fins que marxi a l’altre barri. Un dia em va trucar el caporal tot espantat perquè un senyor havia denunciat que m’havia endut el fill dins del cotxe. Mare meva, si sempre miro dins!

Quin esglai!
Anem tots al dipòsit, allà on és ara el Prat Gran, amb la policia, i obren el cotxe i es foten a riure... Tots menys jo.

?!
El seu “fill” era un gosset Chihuahua. La policia li va haver d’explicar els conceptes.

Moments durs, també n’ha passat.
El pitjor, retirar tots els cotxes de l’accident del Monsa. En aquell moment només hi havia grua a Escaldes i Andorra, crec. Va ser molt difícil d’assumir moralment.

És la pitjor part, oi?
Sí, els accidents. Som els primers a arribar quasi sempre i els últims a marxar.

La part agraïda?
Per exemple, el tracte amb els comerciants: saben que les patrulles per la via pública és una prevenció de robatoris. Ens ho agraeixen. Sovint ens conviden a cafè.

En arribar el departament era petit.
Érem 18 i 19 persones i ara en som 50. S’han afegit i incrementat molts serveis: atenció ciutadana, escoles o el d’administració, que no existia. S’han generat més demandes de la ciutadania: control de la via pública, atenció ciutadana...

Deu haver canviat molt el servei.
Abans fèiem moltes cruïlles, com fer de semàfor: hi havia un efectiu fix, de 7 del matí a 10 de la nit, a la Paella o a Pessebre amb Fiter i Rossell. I sols un motorista, per a emergències, i una sola grua.

Ara?
Assumim moltes més accions, com li deia. Per exemple, batudes diguem-ne de la via pública, perquè allò que s’ha de reparar ho sàpiguen els departaments responsables. I ajuden a planificar la via pública.

Són els ulls dels despatxos.
Exacte, són els ulls al carrer de desperfectes, de mancances.

En el temps que ha passat: els conductors ens portem millor?
El 90% és molt responsable. Però hi ha un 10% amb qui no hi ha res a fer.