El PS, fàbrica de monstres

Per fi arriben a terra andosina la cultura (?) de la cancel·lació i el tribalisme identitari. Si en volen saber quatre coses més, aprofitin Sant Jordi i regalin-se El árbol del ahorcado, de Soto Ivars. És molt revelador. En fi, no ens en podíem quedar enrere, i el mèrit caldrà posar-lo al sac de la nostra socialdemocràcia, tan extraviada com la de la resta d’Occident i sempre atenta a importar-ne els pitjors vicis. L’últim, més refinat i més pervers exemple, n’és la pregunta entrada dilluns a Sindicatura per l’heroic PS. Resumint: volen conèixer amb detall l’agenda de l'últim viatge a Madrid del ministre Gallardo perquè, atenció, “hem rebut informació que també ho va fer [reunir-se] amb membres del partit polític espanyol d’extrema dreta VOX”. Ohhh! Pecat nefand! El mecanisme és tan rudimentari com eficaç: es tracta d’assenyalar els que han de quedar exclosos de la tribu dels bons demòcrates. La seva, és clar. I el “partit espanyol d’extrema dreta” és un candidat obvi. Però les conseqüències són més subtils: qualsevol que s’acosti al camp gravitacional de VOX queda automàticament empestat. Gallardo, en aquest cas. Que això ho promogui el mateix PS que no ha dubtat a reunir-se amb Echenique, a qui apedregar rivals li sembla xarop democràtic; el mateix PS a qui no hem sentit una paraula sobre el racista de manual que fins fa uns mesos presidia la Generalitat; el mateix PS, en fi, que amb tota probabilitat considera Otegi, terrorista convicte, un interlocutor perfectament vàlid, no deixa de ser el corol·lari lògic d’una bruta i indigna manera de fer política que sempre -i l'experiència ho demostra- acaba generant monstres. Per ocurrències així Trump va derrotar Hillary i VOX va obtenir a les últimes generals 3,6 milions de vots. Que vagin atiant el foc identitari.