Diari digital d'Andorra Bondia
El president de l’Associació d’Importadors i Distribuïdors de Carburants d’Andorra, David Porqueres.
El president de l’Associació d’Importadors i Distribuïdors de Carburants d’Andorra, David Porqueres.

David Porqueres: “El Govern ens veu part del problema, però som una part de la solució”


Escrit per: 
Mireia Suero Comellas / Foto: M. S. C.

El nou president de l’Associació d’Importadors i Distribuïdors de Carburants d’Andorra, David Porqueres, exposa que l’objectiu al capdavant de l’entitat és esdevenir un interlocutor davant del Govern. Exposa els motius pels quals s’oposen ara a una nova taxa sobre els hidrocarburs i parla de la situació del sector.

El sector viu un moment de canvis. Quina és la seva fita com a president de l’Asidca?
Primer de tot, volem continuar la tasca iniciada pel Ramon [Visent] de tenir una sola veu representant el sector i ser un interlocutor davant del Govern i la resta d’administracions en relació amb tots aquests canvis que ens venen a sobre, perquè hi ha un seguit de polítiques que venen d’Europa o a nivell mundial que s’hauran d’assumir. Però la principal missió, i la més complicada, és que justament ens vegi com a interlocutors. Perquè el Govern ens veu com a l’enemic o la part del problema. Però nosaltres som una part de la solució. Perquè les estadístiques fan pensar que, per molt que es vulgui fer aquesta transició molt ràpida, els pròxims anys els vehicles de combustió seran majoritaris encara. Hi ha estadístiques que diuen que a 10 anys vista, entre el 65% i el 70%  dels vehicles seran segur encara amb motors de combustió. Per tant, hem de treballar junts. I això és difícil fer-ho entendre a un polític.

Per què?
Un polític té uns interessos electorals i una visió que globalment és de curta durada, perquè tenen uns mandats que els obliguen a fer eleccions que no venen donades pel que ens ve a sobre, sinó per altres càlculs. I nosaltres, que som empreses, tenim una visió a llarg termini, més enllà de quatre anys.

S’oposen a la taxa de carboni. 
Primer de tot, el problema és que ens posen una taxa en un període de crisi. Vam tancar el 2020 un 30% per sota i aquest any va pel mateix camí: l’acumulat al març assenyalava que en gasolina sense plom es baixava un 31,6% i en gasoil de locomoció un 37,4%. A més, és un any en què és difícil fer previsions. Jo sé que ahir va ser un bon dia i avui només espero que sigui igual de bo que ahir. Si em pregunta a tres dies vista, doncs ja ho veurem. Per tant, ningú sap com acabarem l’any. Estem en una gran incògnita i és en aquest context on diem no a la taxa. No és una oposició sistemàtica a la taxa, és que avui no toca.

Com afectaria el sector?
Tenim un diferencial de preu amb les estacions més barates de França de 30 cèntims per litre que ens permet ser competitius i que fa que el francès ens vegi com un producte estrella. Es nota cada cop que han obert i tancat fronteres. Amb les estacions més barates d’Espanya, són 3 cèntims. El problema és que si ens poses una taxa que provocaria un increment de preus d’entre 3,2 i 3,8 cèntims per litre, estem matant el diferencial. El Govern argumenta que a Espanya i França el sector ha tingut unes taxes aquests últims anys que nosaltres no hem tingut. És cert, no hem tingut les mateixes taxes. 

Però?
Però en aquests deu anys s’ha passat de l’ISI a l’IGI, hi ha hagut uns impostos sobre societats, un augment de les cotitzacions, unes despeses molt grans a les estacions de servei per adaptar-nos a les noves reglamentacions de Medi Ambient. És mentida que no hi ha hagut taxes. No es pot comparar una mateixa taxa entre diferents països, cal mirar la globalitat. És evident que si poguéssim abaixar els preus per ser més competitius i tenir un diferencial de 3 cèntims amb Espanya ja fa dies que ho hauríem fet. Per què no ho hem fet? Perquè no podem.  

I si es perd el diferencial, què passarà?
Perdrem vendes i per tant ingressos. Això farà que l’Estat recapti menys. En un altre moment, la taxa es pot plantejar. Espanya i França tenien prevists augments de taxes relacionades amb el vehicle i el carburant pel 2021 però les han anul·lat totes. Quan això succeeixi, fem-ho. Ara les recomanacions de l’FMI, la Comissió Europea, del Parlament Europeu és no incrementar taxes i donar el màxim d’ajudes per reactivar l’economia al més aviat possible.

Però sense taxa de carboni no tindrem rebaixa del bus.
Això és una manera de confondre la ciutadania. Fer el transport públic gratuït és un tema pressupostari, i es podia fer fa cinc anys. També es podrien fer gratuïtes les escoles bressol per poder conciliar. Però tot això són decisions polítiques que no les han de lligar amb la taxa. Enlloc diu que el fons verd, que entenem que s’ha de crear, s’hagi de nodrir d’una nova taxa. Qui està confonent l’opinió pública són ells i no nosaltres, com el Govern ens acusa, amb missatges que relacionen la taxa i el transport públic més econòmic.

Com explica l’entossudiment del Govern amb la taxa?
L’Administració està acostumada a donar informació, que molt sovint ni els mitjans ni la societat civil la contrasta. I ara, amb aquest tema, s’ha trobat una associació que s’ha informat i està informant. I això no agrada. És molt fort que fa 15 dies ens n’adonem que el 2016 es va modificar la taxa de tinença de vehicles de la qual ningú s’havia adonat, ni l’oposició. 

El ministre Jover sembla una mica molest per la recollida de signatures.
La recollida la fa l’ACU. Es troben a les estacions de servei, però també en altres comerços. D’aquí a dir que estem incitant a donar informació errònia, no té cap sentit. Crec que deuen estar nerviosos per molts temes que hi ha a sobre la taula. 

La tendència, però, serà a una disminució dels combustibles fòssils en un futur?
Això és inevitable, però el mateix sector ja està fent aquesta feina de fa temps. Les reduccions de vendes de carburants de les petrolieres durant els últims cinc o sis anys venen donades per la qualitat del producte, que consumeix menys, i per les motoritzacions, ja que els fabricants de vehicles ho han fet de tal manera perquè es consumeixi menys. 

Per això no comparteixen la política de subvenció del cotxe elèctric?
En un país amb un parc mòbil de 15 anys d’antiguitat, no creiem que sigui una bona estratègia la política d’incentivar el cotxe elèctric amb un seguit d’ajuts, que van destinats majoritàriament a gent amb més d’un i dos vehicles. Si volem reduir les emissions de CO2 seria millor rejovenir el parc mòbil i les calderes dels habitatges. Amb això s’aconseguiria un 30% de reducció de les emissions de CO2. Això no s’aconseguirà amb el cotxe elèctric. A part, el cost per aconseguir una i altra cosa és molt diferent. A més, si s’oferissin ajuts per comprar cotxes nous de combustió, el retorn seria immediat. Amb el cotxe elèctric no ho tinc tan clar. No ficaria la mà al foc que el cotxe elèctric d’aquí a deu anys segueixi funcionant. 

Per què?
Perquè amb el cotxe elèctric el que s’està fent és traslladar la contaminació d’uns continents a uns altres. Europa i els Estats Units respiren aire sa amb un cotxe elèctric a canvi de portar una pol·lució molt superior a la que estalviem aquí a d’altres països. A Xile hi ha una mina de coure que té el 13% de les reserves mundials. El coure és un dels principals elements que s’utilitzen per al cotxe elèctric, tant per les bateries com l’electrificació. La mina gasta 2.000 litres per segon d’aigua. L’electricitat necessària per a l’extracció es fa amb carbó importat de Nova Zelanda i Colòmbia. Per tant, tenim una mina que està assecant la napa freàtica de la regió, que importa carbó amb vaixells fins a un port que està a 150 quilòmetres per després tornar a portar el coure cap a un altre port per exportar-lo. Per tant, és mentida que el cotxe elèctric sigui verd. 

Però se’ns presenta com a solució a l’escalfament.
Cada vegada que hi ha hagut estudis que donen informació real sobre el cotxe elèctric, aquests s’han amagat. L’agència francesa ADEME havia d’avaluar l’impacte del cotxe elèctric. Durant diversos anys van estar investigant i finalment van arribar a la conclusió que pol·lueix igual que un de combustió. Els informes, però, no van transcendir. I això ho va desvelar France Nature Environnement. Estem passant d’un negoci a un altre, i tot a base de subvencions, però el problema que cal resoldre no s’arregla. I les ONGs demanen fer coses que siguin bones per al planeta i no només per fer negoci. El gran problema de la transició energètica és que és una transició econòmica i pilotada per polítics que tenen un curt termini, un electorat, uns objectius d’altres que una ONG o un propi empresari. 

Els governs també han de donar una resposta a la demanda de la població en relació amb el canvi climàtic.
La ciutadania té una demanda, sobretot molta gent jove. Davant d’aquesta tens dues opcions: aplicar el discurs que passa per donar la solució, perquè soc el Govern i sé el que fa falta, o donar el màxim d’informació i que després la gent pugui decidir. Malauradament això passa amb tots els temes. Si diem que posem una taxa per fer el transport gratuït i fem una enquesta, evidentment que tothom hi estarà d’acord. Però el Govern segueix l’estratègia de minimitzar l’impacte de la taxa i maximitzar el guany amb el transport públic. S’està enganyant  la gent. Ens hem adonat que hi ha una mancança d’informació i crec que nosaltres, des d’Asidca, tenim la missió de donar-la, no només com a empresaris, sinó com a actors socials. Tot això sent plenament conscients que cal gastar menys. 

Reduir el consum també perjudicarà els seus negocis.
Som conscients que això suposarà disminuir el negoci un 30%, però prefereixo això sense fer un forat a les arques del meu país que disminuir simplement un 15%, fer un forat molt gros, i que després aquest diferencial l’acabarem pagant entre tots. És el cas de la cogeneració. Crees unes centrals de cogeneració a les quals només es podran connectar els quatre privilegiats que hi haurà al voltant. Mentrestant, la resta de ciutadans hauran de pagar més cara l’energia perquè hi hagi uns quants, que per sort estan al costat de la central, que la compraran més barata. No és just. I això se’ns ha preguntat a la gent? Se’ns ha demanat quin model energètic volem? A mi m’hauria agradat. Com també m’hauria agradat que se m’hagués donat tota la informació, perquè això tindrà unes conseqüències per al país a 30 o 40 anys vista brutals. 

El sector s’ha de reinventar?
Tots els sectors que no depenen d’una subvenció i que són empreses privades es readapten cada dia al seu context. Una estació de fa 40 o 50 anys venia benzina i oli. Qui et venia a servir era un senyor amb un mono brut i greixós. Avui, les estacions de servei són netes, venen fruita, carn i verdura, tenen rentadors. S’han transformat en estacions de servei, per donar el màxim de servei possible. Aleshores, nosaltres ens reinventarem en el món dels serveis. Fa 30 anys no teníem rentadors de cotxes ni botigues de conveniència. I segurament demà haurem de subministrar quelcom perquè ens readaptarem. Aquest procés el fem amb els nostres diners, a diferència de l’Administració quan decideix invertir en centrals de cogeneració, que ho fa amb uns diners que no tenen un retorn clar. 

El sector està sobredimensionat? Hi ha futur per a tots?
En els últims deu anys s’han tancat unes deu estacions. Hi ha hagut un efecte de concentració del sector. Gent que tenia una o dues estacions s’han ajuntat a un grup perquè cal anar a buscar economies d’escala. Però a tot el món, aquest és un sector que es concentra perquè les vendes baixen i l’única forma de subsistir és concentrar-se. A més, el sector andorrà està dimensionat pel model econòmic que tenim. Ara hi ha 54 estacions de servei, mentre que a la Vall d’Aran n’hi ha 4, perquè no rep els 8 milions de turistes que rebem nosaltres. El sector s’adaptarà en funció de l’adaptació de l’economia andorrana. I que s’haurà de redimensionar, és evident.

La reducció en aquests deu anys ha estat per la tendència global o per la crisi del 2008?
Tot plegat fa que els models de negoci vagin canviant. I a Andorra han anat desapareixent estacions petites i s’han creat estacions més grans que en un únic lloc tenen tots els serveis. És evident que en tancaran més. Avui som 20 empreses i 500 llocs de treball directe, que no els tindríem si venguéssim únicament i exclusivament carburant. Si haguéssim pogut seguir vivint com vivíem només venent carburant ningú s’hauria complicat la vida amb una botiga amb productes peribles. Però ens feia falta un complement.

David Porqueres: “El Govern ens veu part del problema
però som una part de la solució”
Comentaris: 1

Comentaris

Si enyor molt bon article. Llastima que els Politics no el llegegin. I ja está be d'enganyar al Poble, amb els Interessos Personalistas d'alguns Politics.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic