Doble vocació
No determina haver caigut a les urpes del desgraciat virus aquest protagonisme de paper. Que ens hàgim fixat en el contorn personal de l’avui ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, té el mateix component d’estadística, causalitat i casualitat que el contagi que el manté tancat a casa.
Dit això, si aquests dies al ministre liberal li queda temps i ganes per mirar enrere potser se’n recorda d’aquell altre cop que es va passar una llarga nit engarjolat a les dependències policials d’un aeroport rus: algun error burocràtic amb el visat en va ser el culpable. Anècdota de les que fan riure amb el temps però que en el moment... maldita la gràcia. Els companys d’expedició, solidaris, van passar una frenètica nit i matinada fent trucades i vetllant-lo des de l’exterior, amb un taxista subornat perquè exercís com a traductor.
La qüestió és com es prengui aquestes revelacions públiques perquè els qui el tracten coincideixen en el seu caràcter reservat, amb un xic de timidesa que els anys, i l’exposició pública, l’han obligat a superar.
Fill de gent treballadora, el Gallardo jove es buscava la vida per guanyar-se uns calerons: durant un temps, com a porter de discoteca. En la vida diürna, que sembla que li escau més, ha estat un aficionat a l’esport: va passar per totes les categories del Bàsquet Club Andorra, d’on conserva bona part dels amics, i practica amb disciplinada regularitat esports de muntanya, esquí, ciclisme. Aficions que un company de files titlla de “molt andorranes”. Després especifica: gens extravagants ni elitistes. També especifiquen des del seu voltant: amb ell (i d’altres com ell) es comença a trencar el mite que Andorra està governada per unes poques famílies. A cadascú de jutjar.
Es va sentir atret per la política, dèiem, de ben jovenet i va entrar a les joventuts del partit que avui presideix en l’època de Marc Forné. El 2005 va assolir la primera responsabilitat diguem-ne forta, com a director de Patrimoni Cultural i Política Lingüística, i entre 2007 i 2009, va ser secretari d’Estat de Política Cultural, al departament encapçalat per Juli Minoves. El 2015 va guanyar l’escó com a conseller general.
Història i política
Com la política, la història, potser perquè no s’entenen si no van de la mà, va centrar els interessos juvenils de Gallardo. És llicenciat en Història per la Universitat de Lleida, i com a professor en la matèria va exercir a l’Escola Andorrana, formació completada amb un màster executiu en direcció d’empreses (MBA) per la IESE Business School.
Dit queda: que l’amable lector decideixi si són aquests o uns altres els contorns polítics de Jordi Gallardo.
Comentaris