Al Madriu, a peu i prou

L’ordinació de la vall acordada pels comuns hi prohibeix l’accés rodat i el castiga amb multa de 3.000 a 12.000 euros.

Ni amb bici, ni amb moto, ni amb quad, ni molt menys amb cotxe, tot terreny o similar. L’ordinació de la vall del Madriu-Perafita-Claror consensuada pels quatre comuns presents a la comissió de gestió hi prohibeix taxativament i amb “caràcter general” l’accés rodat dels vehicles rodats “siguin o no motoritzats”, considera les infraccions a aquesta prohibició com a “molt greus” i les castiga amb penes de 3.001 a 12.000 euros. Una regla general amb les excepcions ja sabudes dels “serveis de conservació” i els “vehicles d’emergències”, bombers, sanitaris i equivalents.

Això és el que diu grosso modo l’ordinació, que  també ha passat per les mans dels cortalans i que ara haurà de ser aprovada pels consells de Comú d’Escaldes, Encamp, Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella i publicada preceptivament al BOPA per entrar en vigor. Això podria passar, augurava avui el cònsol menor de la capital i president de torn de la comissió, David Astrié, entre mitjans i finals de juny. Així que amb tota probabilitat el Madriu estrenarà aquest estiu ordinació.

Ha costat disset anys, disset, des que el juliol del 2004 la Unesco va inscriure el Madriu a la llista del Patrimoni de la Humanitat en la categoria de paisatge cultural, però per fi la vall disposa de l’eina que n’ha de regular no només l’accés rodat, sinó també el d’excursionistes i de les activitats que s’hi poden dur a terme, una eina essencial per a la gestió i la preservació de patrimoni natural i cultural d’aquest espai protegit que s’estén per quasi 43 quilòmetres quadrats. Ja saben: el 10% del territori nacional.

El text, en fi, conté també altres prohibicions, assenyaladament la d’introduir-hi espècies no autòctones i tallar vegetació, i introdueix, atenció, la possibilitat de regular l’afluència d’excursionistes a través d’un sistema de reserva prèvia obligatòria. Es tracta, diu Astrié, d’evitar la massificació i de prevenir l’erosió de la vall. Una mesura ara mateix més aviat remota perquè, com ha advertit la directora de la vall, Susanna Simon, el Madriu es troba ara a un 10% de la “capacitat de càrrega màxima”, calculada en un miler de visitants al dia. Una xifra a la qual, segons Simon, “només ens hi acostem ara alguns dissabtes d’agost”. 

L’ordinació regula també l’acampada a tot el territori de la vall i l’adapta al que prescriu la llei de conservació del medi natural: s’hi permetrà parar sense autorització però en els llocs habilitats, tres tendes durant dues nits com a màxim. També s’hi permet la pràctica de la caça i de la pesca, segons els reglaments vigents, però s’hi prohibeix, atenció, la construcció de nous edificis, inclosos els campaments de caçadors i els refugis. Pel que fa a la restauració i rehabilitació de les bordes existents, caldrà seguir els criteris que fixi el ministeri de Cultura i que aprovi la comissió de gestió.

Pel que fa al règim sancionador, i seguint de nou les disposicions de la llei del medi ambient, l’ordinació considera infraccions lleus, castigades amb multa de 60 a 300 euros, deixar escombraries o destruir equipaments de la vall; greu, amb multa de 301 a 3.000 euros, entrar en propietat privada o abocar-hi runes, i molt greus, sancionades amb multa entre 3.001 i 12.000 euros, accedir-hi amb vehicle rodat o perpetrar-hi actuacions que atemptin “greument” contra el medi ambient.

Per vigilar que es compleixin aquestes disposicions s’ha creat la figura de responsable de camp, que coordinarà els ecoguardes, tot i que les sancions les imposaran els banders, gràcies a un conveni amb Patrimoni natural, i les executaran els comuns. Pel que fa a la rehabilitació de les bordes, l’ordinació preveu que les administracions –no concreta quina– puguin subvencionar el transport del material per helicòpter, i quant a l’accés, només s’autoritzarà quan no hi hagi una altra alternativa “viable”  i quan es tracti de mantenir activitats “tradicionals”, com ara pujar-hi ruscs d’abelles.

D’acord que avui és hora de celebrar-ho, però recordin: disset anys, disset, han calgut per arribar fins aquí.