Els nazis volien comprar Radio Andorra

Molt s’ha escrit sobre els nazis i també sobre les seves incursions en el nostre petit i neutral país en el decurs de la II Guerra Mundial. Però s’ha escrit més aviat poc sobre el seu interès per Andorra i, més concretament, per Radio Andorra, l’única ràdio privada que va emetre sense control, ni dels aliats ni dels alemanys, durant la guerra.
Corria l’any 1933 quan Joseph Goebbels fou nomenat reichsminister del ministeri del Reich per a la Il·lustració Pública i Propaganda, responsable de la regulació de la premsa, la literatura, l’art visual, el cinema, el teatre, la música i la radiodifusió. Per ordre ministerial, totes les emissores radiofòniques d’Alemanya van ser unificades a través de la Companyia Nacional de Radiodifusió. Calia pertànyer a la Cambra de Ràdio del Reich per treballar-hi. I aquesta depenia del ministeri. Així és com Goebbels es va fer amb el domini absolut de la programació de la ràdio…
Assabentats de l’existència de Ràdio Andorra i de les seves populars emissions des del 1939 els alemanys van intentar, sense èxit, aconseguir una participació en el capital de l’emissora. El juliol de l’any 1941, representants del ministeri d’Afers Exteriors del Reich van viatjar a Madrid amb la intenció d’aconseguir comprar el 50% del capital de Ràdio Andorra. D’allà els van enviar a parlar amb Jacques Trémoulet, a Andorra, en una reunió que, segons expliquen fonts de l’època, va durar de les vuit del vespre fins a les vuit del matí, i al final de la qual ja es conformaven solament amb un 20%... Van succeir-se moltes pressions per part del Govern de Vichy per avançar l’hora del tancament de les emissions, que va passar de les 23 a les 21.15 hores, i després a les 19.45. Els alemanys pretenien que amb aquest horari les pèrdues d’ingressos per publicitat obliguessin a acceptar la seva oferta.
Després de més maniobres infructuoses l’octubre del 1942 la Deustche Auslands Rundfunk-Gesellchaft Interradio de Berlín va oferir 80.000 pessetes mensuals (uns 500 euros) per aconseguir l’emissió de dos butlletins diaris dient tenir el permís del copríncep francès. Tampoc va prosperar després d’un any de converses. Interradio oferiria més acords de publicitat i, fins i tot l’any 1943 Leo Eigner, director de l’organisme, visitaria també Andorra.
I així va continuar el festeig dels alemanys amb Andorra fins a finals de la guerra, sense aconseguir res de res. Si bé Trémoulet no encarnava precisament la més pura ortodòxia en matèria professional, va saber mantenir lluny de Radio Andorra els nazis. Va ser per interès a no perdre diners o és que va aprendre, després dels anys que va viure al nostre petit país, a fer l’andorrà?
Sigui com sigui, Radio Andorra no va doblegar-se a les imposicions foranes. Si ho va aconseguir amb els nazis al poder, qui diu que no ho aconseguirem ara amb Brussel·les? Com deia Napoleó, la victòria pertany al més perseverant!