Francesc Salvador: “Practiqui la bondat: està demostrat que ser bona persona allarga la vida”

Vet aquí un home heterodox com pocs, que es va llicenciar en Medicina, que ha viatjat per mig món, que parla una desena d’idiomes i que ha fet fortuna –molta, diu– invertint en borsa. De les seves idees de vegades controvertides, sempre estimulants, n’ha deixat tastets a les pàgines d’opinió d’aquest diari, i ara reuneix el seu pensament a De humana stultitia: ¿también tú eres imbécil, amigo lector? Demà el presenta a AnyósPark.

Li molesta la imbecil·litat, la incompetència. En què consisteix, per vostè, ser imbècil?
A viure una vida grisa, de forma adormida, sense adonar-se que portes a dintre la capacitat i la força per viure una vida rica. Hi ha gent que l’enterren als 80, però que havia mort molt abans, quan en tenien 30. Viure de forma mediocre no és viure. Per això intento que obrin els ulls.

Com?
Atura’t i reflexiona: què fas al món? No siguis com les little boxes all the same que cantava Pete Seeger. Com els peixos que no veuen l’aigua on viuen, tu també tens una riquesa al teu voltant, la vida. L’has d’aprofitar, ser-ne conscient. I saber que no tens res, que ni les sabates que portes són teves. Les fas servir i prou. N’ets usuari, no propietari. Només ets propietari d’una cosa quan la dones. Aquesta és la meva filosofia. Això, i practicar la bondat. Perquè està demostrat que quan fas bones obres, el cos augmenta la secreció d’oxitocina i de serotonina. Ser bona persona allarga la vida.

Somiava canviar el món, diu al llibre, però ha llançat la tovallola. I ara què?
Vaig muntar una cooperativa, una residència d’avis, una altra per donar refugi a immigrants sense recursos... Però també vaig adonar-me que no podia canviar res, que el món no té solució. Que els grans somiadors de la humanitat, Lenin, Mao, Fidel Castro, són també els criminals més grans de la història. 

Pelet depriment.
Fins que veus que l’autèntica revolució comença per un mateix: canviar jo i els que m’envolten. Decebut, però no vençut. El món no el podem canviar, però pots fer brotar el verd de l’entorn putrefacte. Per això avui predico la doctrina de l’amor.

Doncs jo el veig un pessimista radical, estil Hobbes, sense esperança en el gènere humà.
Crec que el món serà cada vegada pitjor, és cert. Però veig llumenetes de bona gent que vol canviar-lo, tot i les pedres que el gran capital els posa al camí. Els governs no són lliures per decidir. El gran capital, sovint a l’ombra, és qui té la paella pel mànec. Qui mana a Madrid és Florentino, no s’enganyi. En realitat no tinc esperança, però tampoc desesperança. El que tinc és un enorme desengany. 

Parla com un indignat del 15-M... que ha renunciat a assaltar els cels.
És que comparteixo aquell anhel de justícia, d’una societat que protegeixi els pobres i els obrers, no el gran capital. No admiro cap polític, però el de la cueta, Iglesias, i bestieses de banda, un cert grau d’honradesa li reconec i comparteixo els seus ideals.

Bé que ha aprofitat les eines del sistema per omplir-se la cartera. 
Per mi els diners feien ferum. I la borsa la considerava pecaminosa. Guanyar diners especulant, on s’és vist! Però amb els anys t’adones que un home que té diners és un home lliure, que no s’ha d’ajupir davant de ningú. Creu-me. Si inverteixes de forma responsable, és una manera com una altra de guanyar diners.

I com es fa, això?
No invertint en companyies d’armes o que fabriquen productes tòxics, per exemple. Com explico al meu pròxim llibre, Finanzas para niños y cazurros, en el nostre món capitalista, que d’altra banda és el menys dolent dels possibles, invertir en borsa de manera intel·ligent és l’única forma per poder-te fer un racó. I així he aconseguit fer com recomana Buffet, que diu que guanya diners fins i tot mentre dorm.

Un dels seus dimonis particulars són la indústria farmacèutica. Per què?
Les farmacèutiques són els criminals més grans que han vist el món. Juguen amb la salut de les persones i han fet experiments amb les poblacions d’Àfrica i de l’Amèrica del sud. Se sap que han inventat medecines que curen, però el que els interessa són les malalties cròniques.

Sorprèn la seva, com dir-li, connivència amb les teràpies alternatives. És metge!
Del cos humà en sabem la meitat de la meitat de la meitat. Davant d’aquesta evidència, el que dic és que hem d’estar oberts a tot. La medicina oficial, emparada i protegida per la indústria farmacèutica, ofega aquestes teràpies. Respecto els curanderos perquè curen.

El seu amic Josep Pàmies va tenir un atac de cor i va anar a curar-se a l’hospital.
Les herbes tenen multitud d’aplicacions terapèutiques. La seguretat social alemanya inclou moltíssim tractaments derivats d’herbes i plantes. La monja Forcades ha provat algun dels seus remeis per a la malària a l’Àfrica i han funcionat. Em mereix un respecte, tot i que de vegades es passi. També ha promogut l’ús de l’estèvia com a edulcorant, excel·lent per als diabètics.

D’aquí a receptar MMS per curar el coronavirus...
En això el que toca és un estudi, però la medicina oficial s’hi nega. Una altra cosa és quan deia de no posar-se mascareta. Per això dic que Pàmies, bé, però...

Però quan vostè està malalt, on va primer, al metge o al ‘curandero’?
Lamento dir-li que vaig a la medicina oficial. Busco el millor internista i el millor hepatòleg, és clar.