Especificitats

Després de la Cimera Iberoamericana duta a terme al nostre país el mes d’abril passat, l’agenda internacional s’haurà de tornar a reprendre i centrar-se en les negociacions sobre l’encaix d’Andorra en el marc de les relacions amb la Unió Europea. Amb el suplement del context pandèmic representa el retorn a la realitat de la fragilitat d’un petit Estat, el qual ha copsat les limitacions i perills com per exemple els derivats de les onades produïdes per algun sector polític del veí del sud.
Per aquesta raó, la necessitat de definir un marc jurídic a llarg termini per anticipar-se a possibles noves fluctuacions i així evitar que qualsevol turbulència pugui trasbalsar-nos a la primera de canvi. D’aquesta manera caldrà esforçar-se al màxim perquè les institucions europees considerin –o reconsiderin– les reivindicades especificitats andorranes defensades com a necessàries per al sosteniment del país ateses les limitacions i condicionants.
Però, més enllà de les accions externes de caràcter diplomàtic o tècnic, no es pot obviar que les especificitats internes al nostre abast són les que també cal tenir presents, ja que, de manera tangible o intangible, són els factors que condicionaran el futur del país. I en aquest sentit considero que gran part d’aquestes especificitats ja fa temps que estan transgredides per accions, omissions o per la mateixa inèrcia d’un món globalitzat.
La realitat és que només cal pragmatisme visual a través d’una passejada per l’eix comercial del centre del país per comprovar els efectes de la globalització. Els noms icònics dels comerços coincideixen amb els de les franquícies en què, en el millor dels casos, el nom anterior resta inscrit com a subtítol a mode històric. L’especificitat comercial es transforma en una comercial franquícia similar a la de qualsevol ciutat.
Pel que fa a l’especificitat paisatgística i mediambiental, es veu alterada de forma constant mitjançant una forma de concebre el progrés. L’especificitat del territori es modifica per la urbanització en formes diverses i l’especificitat en breu seran els gratacels que sobresurten un context muntanyenc i que són propis de les megalòpolis mundials. I per la banda de l’especificitat social andorrana, forjada des de fa dècades per una població amb una manera de concebre la integració i interrelació fruit de la voluntat d’un establiment permanent sembla que muta.
L’actual especificitat es caracteritza per un model que prioritza la capacitat econòmica sense cap requisit suplementari d’integració que abraci d’altres aspectes. Així, i de manera progressiva, l’especificitat del sentiment d’identitat i pertinença esdevé dia a dia de caràcter més subsidiari. Perquè si posem com a màxima la defensa de les especificitats andorranes a Europa mentre a l’interior no es correspon de la mateixa manera o si s’emfatitza l’estatus econòmic el missatge per gran part de la població pot tenir connotacions excloents.
El simbolisme que va representar el canvi de numeració dels passaports andorrans per a homologar-los als estàndards internacionals testimonien la realitat d’un món global, però no renuncio a la defensa de l’especificitat d’un país que segueixi mantenint l’esperit de cohesió, integració i identitat com a aposta de perpetuïtat. Per això cal actuar en conseqüència i buscar l’equilibri  no només per als  que  vulguin i puguin gaudir del país de manera conjuntural segons les circumstàncies i mitjans econòmics, sinó per a tots aquells que han arrelat i lluitat durant gran part de la seva vida perquè això fos possible.
Perquè els símptomes del desencís són evidents atès que on hi havia una especificitat basada en l’interès per la cosa pública, actualment es caracteritza per una desafecció avalada per l’abstenció electoral i que se li suma exponencialment, any rere any, la pèrdua d’interès per accedir a la nacionalitat andorrana d’aquells que hi  podrien optar.