Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Jordi Cinca Mateos

Jordi Cinca Mateos

Soci GiraffeStrategy

 

 

País ‘electric friendly’




Els darrers mesos, al fil del debat de la taxa verda sobre els carburants, s’han fet consideracions que m’han sorprès en relació amb el vehicle elèctric i el seu futur. La taxa no és l’objecte de l’article, tampoc ho és el reclam que suposen els carburants en l’oferta turística del país, i encara menys, el pes que tenen en el conjunt dels ingressos de l’Estat els impostos especials sobre aquests productes.

Amb o sense taxa, crec que a aquestes altures no es pot qüestionar que el vehicle elèctric es consolidarà els pròxims anys en la majoria de països desenvolupats. La inversió que estan fent totes les marques per ampliar la seva oferta o millorar l’autonomia i les prestacions dels vehicles elèctrics així ho avalen. I la pressió legislativa internacional contra les fonts d’energia d’origen fòssil i les emissions de CO2  només ho accelerarà.

Estem davant un canvi en el model de mobilitat associat a la sostenibilitat i la transició energètica. Un canvi profund, progressiu i imparable. Andorra ha de triar entre ser capdavantera i participar en el canvi, o esperar que es defineixin i consolidin els models per després adaptar-s’hi a correcuita. Crec que en aquesta ocasió es donen tots els elements per anticipar-se i estar al capdavant.
Gairebé tot està per definir. Així, a tall d’exemple, veiem com un dels principals reptes que ha de resoldre el vehicle elèctric és la recàrrega. El model de distribució i comercialització de l’electricitat a molts països complica el servei, i moltes marques de cotxe estan desenvolupant la seva pròpia fórmula i oferint solucions exclusives amb la venda del seu vehicle. Un fet que acaba limitant els punts de recàrrega i és percebut com una barrera. L’electricitat és una commodity a la qual tots tenim accés, així haver de discriminar entre uns o altres punts de recàrrega, o haver de fer una inversió en una instal·lació per únicament poder carregar el vehicle també acaba sent un fre. Així mateix, queda molt per millorar en l’autonomia dels vehicles, i la incertesa sobre si trobarem punts de recàrrega condiciona la compra i l’ús del vehicle elèctric per desplaçaments llarga distància.

Andorra sense esperar a veure com resolen els grans països aquests problemes pot definir un model propi que integri tot el territori. La distribució i comercialització d’electricitat a casa nostra té pocs actors, i hauria de ser senzill posar-los d’acord en un model universal i compatible. La via pública de gestió comunal i el gran nombre de places en aparcaments públics i privats, haurien de fer possible una xarxa de punts de càrrega molt nombrosa i ben distribuïda per tot el país. Si ens ho mirem des de la perspectiva domèstica s’han de dissenyar productes que incorporin a la càrrega d’electricitat serveis complementaris de valor per al propietari del vehicle. I si ens ho mirem des de la perspectiva del turista que ens visita hem de promocionar Andorra com un destí amb garanties per a qui viatja amb vehicle elèctric.

És ara, a l’inici, quan tot just és una novetat minoritària, quan hem de desenvolupar i transmetre la imatge de país electric friendly. Explicar i promocionar Andorra des de la sostenibilitat, el medi ambient i les energies renovables, és posicionar-la en un nivell superior com a destí turístic i com a lloc on viure. Sovint quan parlem de transició energètica pensem en grans inversions i en projectes allunyats del dia a dia del ciutadà. Crear un marc favorable per al vehicle elèctric, pensant tant en el mercat domèstic comen els visitants, és una bona inversió que ens acosta a aquest canvi.

 

Comentaris: 13

Comentaris

Caram estas marcant el full de ruta a FEDA, amb el mateix llenguatge que Medi Ambient, CAPDAVANTER. Si la iniciativa privada no ho tira endavant deu ser per alguna raó, però invertir sense donar explicacions ni passar comptes es molt facil,Com esteu canviant Andorra¡¡¡¡, serà un pais intervingut gràcies als beneficis dels MONOPOLIS

Gràcies pel teu comentari. En l'article en cap moment parlo de FEDA, tot i que és evident que tant la parapública com les mutues han de tenir un paper important en el desplegament d'una xarxa de carregadors suficient. Discrepo de la teva percepció sobre el que està fent la iniciativa privada. Crec que aquesta està invertint molt: fabricants de cotxes, companyies electriques, desenvolupadors de carregadors i bateries. Naturalment el nostre país és petit i no disposa d'una industria en aquests camps, però si que pot ser un pais ususri capdevanter, i per ser-ho cal inversió pública inicial que ho incentivi. Aquesta inversió acabarà revertint en l'economia privada: empreses instal·ladores i de manteniment elèctric o concessionaris de vehicles en poden ser exemples.

De veritat encara esteu convençuts de que el vehicle elècric és el futur? NO és ecològic per molts motius com el impacte de producció de les bateries de liti i un llarg etc, per tant suposarà enormes inversions en un altre element de transport efímer i a l'abast tan sols dels rics (perque ja et dic jo que els pobres no hi arribem ni en somnis) fins que es trobi un mitja adient al planeta. Pero es clar, calers són calerts i per uns anys els ambiciosos faran la seva fortunes fent malbé el planeta amb excuses "friendly" mentre s'omplen la butxaca.

Gràcies pel teu comentari. Crec que el vehicle elèctric serà una part d'aquest futur i no tinc cap dubte que acabarà representant un percentatge significatiu del parc mòbil en relativament pocs anys. Això no va, ni anirà, en detriment d'altres opcions que ara semblen més complexes com el vehicle d'hidrogen, o importants millores en els consums de carburants dels vehicles convencionals i en la disminució de la contaminació d'aquests vehicles.

Totalment d'acord amb el Sr. Cinca. Cal una xarxa de punts de recàrrega sòlida, fiable, flexible i tant d'alta velocitat com de baixa velocitat.

Sincerament, aquesta no és ara mateix la situació. A Sant Julià per exemple hi ha 2 punts de recàrrega dins de pàrquings i amb velocitats màximes de 22kW. Per a turistes amb vehicles elèctrics, estar aturant 4 hores (o més) i pagar el pàrquing més la càrrega doncs no surt a compte. Els punts de càrrega han de ser d'accés lliure, de pagament durant la càrrega (amb preus raonables i no com Ionity), però d'accés lliure i no havent d'abonar a més el pàrquing.

Hem de crear estacions de càrrega de 2 tipus diferents:

- Ha d'haver estacions de càrrega "industrials" tipus gasolineres amb varis carregadors de gran potència i amb estructura al voltant, a l'estil de Tesla on cada estació de un mínim de 4 punts de càrrega i ara plantegen la instal·lació de restaurants en les seves estacions, etc... Aquest hauria de ser l'objectiu en punts clau com podria ser Santa Coloma o Encamp per exemple. Això permetria a 'turistes' que fan escala a Andorra el aturar-se, fer el ple i mentre fa el ple, gaudir d'un àpat, una beguda...

- Ha d'haver punts de càrrega "lents". Aquestes punts han de servir per a turistes de llarga durada i residents al país. Aquests punts han de ser accessibles 24h/24 sense cost extra que no sigui la càrrega i n'ha d'haver suficients com per a que un vehicle hi pugui estar 5 o 6 hores carregant (pagant la càrrega completa). Actualment es pot gaudir de 2h gratuïtes i després el cost és de 5€/hora. Aquest sistema no és del tot just i s'hauria de fixar un preu just del kW i es pagués la càrrega segons els kw carregats. Aquestes places haurien de tenir una durada màxima d'estacionament fixada a 8 hores per exemple o acceptant aparcaments nocturns de 22h00 a 08h00. El kW a 0,15€ per exemple, és viable en aquestes places?

Els punts de càrrega lents haurien de ser majoritaris en totes les parròquies.
Les estacions de càrrega ràpides, amb 2 penso que seria més que suficient.

Gràcies pel teu comentari. La compateixo plenament. Evidentment la xarxa d'avui és insuficient. També estic d'acord quan proposes diferents tipus de carregadors en funció de la tipologia de vehicles i necessitats de l'usuari. Afegiria que s'han d'estudiar -ho comento a l'article- formules on s'incorporin serveis complementaris de valor a la càrrega.

Cal qüestionar el vehicle com una solució duradora. Tant pel seu vessant ètic com per la gestió de recursos a llarg termini.
El vehicle elèctric es basa en bateries, que per una banda requereixen metalls rars i, per altra banda, que envelleixen molt i requereixen un reciclatge contaminant i car.
Amnistia Internacional recorda regularment que qualsevol persona que faci servir piles al seu vehicle té a les mans la sang dels nens de les mines.
El reciclatge de bateries no està organitzat i a escala del país hi haurà un monstruós problema d’emmagatzematge de metalls, àcids i materials contaminants.
Aquest bombo per als vehicles elèctrics no és una solució a alguns problemes, sinó que és només un pseudo ecologisme per vendre i lliurar una guerra econòmica.
Andorra cau en la trampa en lloc de trobar solucions per al país

Certament la solució ideal passaria per un transport públic en comú que arribés a tot arreu. A casa meva però, no arriba cap transport públic i visc a 6 km de distància de la primera parada de bus. Necessito un cotxe per anar a treballar.
Pel que fa als metalls rars, això no existeix, suposo que fas referència a les terres rares. Sí, això és un greu problema tant als vehicles elèctrics (pel motor, les bateries no en porten de terres rares) com pels vehicles de combustió que també incorporen terres rares als catalitzadors per exemple.
A la UE hi ha la obligatorietat de reciclatge de les bateries de cotxes elèctrics per part dels fabricants, falta que al darrera hi hagi el compromís real i les inspeccions necessàries. Actualment ja hi ha vàries empreses que fan reciclatge de bateries de VE i recuperen 90% dels materials.
El problema al que fas referència de les mines suposo que et refereixes a les mines de Cobalt. Actualment el 5% de les mines de Cobalt són il·legals i exploten els treballadors, evidentment això és una vergonya, igual que la explotació infantil que és intolerable.
Actualment molts vehicles incorporen bateries LFP. Aquesta tecnologia no porta ni un sol gram de Cobalt. Bateries de l'empresa CATL per exemple utilitzades pel Tesla Model 3 fabricat a la Xina i molts altres vehicles xinesos no porten ni un sol gram de Cobalt. Malauradament la majoria de vehicles elèctrics que arriben aquí a Europa es basen en la tecnologia NCM que sí que porta Cobalt al càtode. El percentatge de presencia de Cobalt varia segons la tecnologia i el fabricant però ronda el 20% del càtode (no de la bateria cuidado...)

Tot i així estem d'acord, si hi hagués un transport públic a tot arreu i correcte (no que passi cada hora), jo no tindria cotxe que al cap i a la fi em costa més diners que no tenir-ne.
Tant de bo es crees un "metro" andorrà i tinguéssim connexió ferroviària a Barcelona i Toulouse. Seria el primer en treure'm el cotxe de sobre.

estem d'acord en el transport públic. El transport més adequat a Andorra és el telefèric urbà. Hauríem de substituir la línia d’autobusos ràpids per una cabina petita telefèrica. En aquest cas, els motors elèctrics poden ser asíncrons i no inclouen terres rares (neodimi). Disculpeu el meu català, no és la meva llengua materna i sí que parlava de terres rares. No només hi ha cobalt, sinó també liti, coure, neodimi (en motors) i, en comparació amb un cotxe de gasolina, la quantitat és màxima. Tot el que es fa a la Xina fa olor de sang i d’explotació humana, no ho hem d’oblidar mai.

si es té en compte la fabricació i el reciclatge d’un vehicle elèctric, hauria de recórrer 400.000 km abans de ser verd. Diversos estudis universitaris ho confirmen. Cap vehicle elèctric andorrà aconseguirà un guany ecològic. Abans de prendre decisions, feu l’estudi LCA (anàlisi del cicle de vida) i no només cregueu la premsa de color verdós.

¿?¿? Pots indicar de on treus aquest número de 400.000km? Per molt que busco per internet, en els pitjors dels casos com a Polònia, un cotxe emet menys de CO2 al cap de 200.000 km recorreguts. A França i altres països on la producció d'electricitat és més verda molt abans (al voltant dels 20.000 o 30.000km)...

http://blogs.ulg.ac.be/damien-ernst/electric-697612-km-to-become-green-t...
hiha altres estudies equivalent per Franhaufen Institute,...
Molts estudis no ho tenen en compte tot. Els ecologistes són divertits, quan els interessa, diuen que França produeix molta energia verda (70% nuclear) i, quan prenen Alemanya per exemple per a aerogeneradors i fotovoltaics, obliden el consum de carbó i gas que fa del país el país el pitjor d’Europa.
En primer lloc, és un negoci, moltes empreses poden guanyar diners oferint solucions ecològiques. I, de fet, molts estudis tenen conflictes d’interessos. En definitiva, només es tracta de màrqueting amb poc o cap benefici per a l’ecologia real.

Cert, he dit "més verda" i no és així, volia dir que emet menys CO2.
Evidentment, qualsevol desplaçament pol·lueix, ni que sigui una persona corrent que respira més i emet més CO2. Tot pol·lueix no hi ha res a fer. Es tracta de veure què és millor. Com he dit abans, si hi hagués un transport públic en comú eficient al país jo no tindria cotxe.
Alemanya penso que no és el pitjor, penso que qui va a la cua en emissió de CO2 per generar electricitat és Polònia, però potser m'equivoco...
Que és un negoci, és evident que és un negoci, com els cotxes de combustió, també són un negoci, no?
He mirat per sobre l'estudi, el llegiré més detingudament però veig per començar que no té en compte els manteniments i altres aspectes que també generen CO2 durant la vida útil del vehicle, no només es tracta del consum, sinó de peces de recanvi, canvi d'oli, etc... tot això també genera CO2 i és imputable a la vida útil del cotxe.
Els ecologistes són divertits? bé suposo que hi ha de tot, de divertits i de no.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic