‘Andórra’ i els ‘andòrrans’
Bon dia tingueu!
Benvolguts amics i lectors: he ressuscitat! Després d’uns mesos allunyat de la vida social per tenir cura de mi mateix tornaré a donar-vos la meva visió de les coses. Així que els que em trobàveu a faltar ja em teniu aquí, i els que us pensàveu que us havíeu deslliurat de mi, no ho heu aconseguit. Ho sento per vosaltres.
Durant aquest temps que la meva mobilitat s’ha vist reduïda dràsticament he tingut molt temps per veure la televisió i escoltar la ràdio. Entre altres cadenes, RTVA, la nostra tele i ràdio nacionals. Cada dia, després de mirar les notícies i fins i tot algunes intervencions ministerials, acabava amb un mal de panxa horrorós i fins i tot palpitacions al cor per la multitud de vegades que sentia pronunciar el nom del meu país, Andorra, amb o tancada Andórra i no oberta Andòrra, que és com l’hem pronunciat secularment els natius d’aquest país. Andórra amb o tancada és un municipi de la província espanyola de Teruel d’uns 8.000 habitants.
I ara us preguntareu: amb quina ximpleria ens surt aquest ara? Durant dècades, a partir dels anys 80 i d’aquella famosa normalització lingüística encetada a Catalunya que ens deia que no havíem de dir alfombra sinó catifa o estora i que una lámpara era una làmpada la gent, sobretot del món rural, vam passar a ser uns incultes perquè no parlàvem normalitzadament. Acabàvem les paraules amb e, no utilitzàvem la vocal neutra i fèiem servir paraules estranyes malgrat que estaven plenament identificades en el Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana (pitavola, serenalla, gec, gicar...). I nosaltres que som un petit país, molt turístic i amb molta immigració per sort, vam creure que ens havíem de posar al dia i arraconar aquelles paraulotes i maneres de parlar ancestrals. Vam començar a educar la canalla en el nou ordre del català normatiu, excel·lent a l’hora d’escriure però nefast a l’hora de parlar. Així vàrem anar oblidant centenars de paraules referides a estris, menges diverses, conreus, noms d’animals, feines quotidianes i fins i tot ens és igual que ens canviïn el nom d’Andorra perquè en català normatiu és currecta. Fins i tot, els vídeos d’Andorra Turisme que promocionen el nostre país a l’exterior, narrats amb aquelles veus tan suggestives parlant en un perfecte català normatiu també parlen d’Andórra amb o tancada. A aquest pas només ens falta perdre la dignitat. I com diria un famós advocat: “Aquí us ho deixo!”.
Això sí, ens encanta ser esnobs, fer-nos els interessants quan surt vocabulari nou perquè això ens fa semblar més intel·ligents. Encara recordo quan a pistes van descobrir la paraula guixeta (una francesada totalment incorrecta) per no dir taquilla o finestreta (totalment correctes en català). Ara preferim els anglicismes, són més cool (llegit cul que a casa nostra vol dir una cosa ben diferent): anar a comprar és shopping, un corredor és un runner, una notícia falsa és una fake new i així continuaria fins a l’infinit.
Però la més fascinant ens l’ha portat la pandèmia: és la paraula vaccí, que és el sinònim de vacuna. Algú ha descobert que dir vaccí és al·lucinant i li deu posar els pèls de punta. Aleshores podem veure com en un mateix text o en una mateixa locució de ràdio o televisió s’intercalen les dues paraules i un pensa: Què m’està dient? Són dues coses diferents o és que és tonto del cool? Ja ho veieu! Fins on pot arribar l’estupidesa humana? I com diria un famós advocat: “Aquí us ho deixo!”
Avui arribo fins aquí. Espero que més endavant, ja estigui més al corrent de l’actualitat, i parlarem del nostre dia a dia, de les ciutats, del país, dels polítics i de nosaltres.
Au! Bon dia tingueu! I que la salut us respecti i vosaltres a ella.