Diari digital d'Andorra Bondia
Simeó va morir a la rectoria laurediana el 27 d’agost del 1737.
Simeó va morir a la rectoria laurediana el 27 d’agost del 1737.
Havia nascut el 1660 a la casa Paeztegui d’Espartza, a la vall navarresa de Salazar.
Havia nascut el 1660 a la casa Paeztegui d’Espartza, a la vall navarresa de Salazar.

El bisbe va morir a la rectoria


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Màximus/Gabriel Arozarena

El llibre d’òbits de la parroquial de Sant Julià documenta la defunció de Simeó, fins ara discutida.

“Als vintiset de Agost mil set sens trentaset als set ores y mitja mati mori lo Ilm. Sr Dn Simeon de Guinda y Apeztegui Bisbe de Urgell. Rebe los sagraments se li digue una missa solemne se requiem en la iglesia parroquial de Snt Julia. Mori en casa de la Vicaria perpetua en Sant Julia de Loria Valls de Andorra.”

Amb aquesta lacònica entrada descriu el llibre d’òbits de la parroquial de Sant Julià la defunció aparentment sobtada del bisbe Simeó, el matí del 27 d’agost del 1737: l’únic Copríncep a qui li cap el dubtós honor d’haver mort en terra andorrana. El document, exhumat ahir per Robert Lizarte i Quim Valera amb la cooperació necessària de mossèn Pepe Chisvert, clausura de forma definitiva el debat sobre on va anar a morir Simeó, després que Jordi Pasques especulés que el trànsit s’havia produït a cal Nagol. Doncs no: va ser a la rectoria laurediana, i és per aquesta raó que el tret de sortida de l’operació Simeó va tenir lloc a la placeta de l’església, al peu del campanar i just al davant de la rectoria.

De fet, el mateix mossèn Pepe va ser el primer a recollir el guant i va fer seva la proposta de posar el nom del bisbe Simeó a  aquesta mateixa plaça. Naturalment, “si les autoritats –és a dir, el Comú, el Govern i el bisbat– hi estan d’acord”. La intervenció s’aprofitaria per renovar el paviment de l’entrada lateral a l’església i per reconstruir el comunidor que va ser retirat als anys 80. Tan sols en queden els caps de biga, obres mestres de la talla popular andosina que es van salvar in extremis de la piqueta, i mossèn Pepe s’ha proposat ressuscitar aquest espai “de concòrdia”, on els caps de casa, diu, es reunien per llimar diferències.

Val a dir que el bisbe Simeó va ser enterrat, sembla que a petició seva, a l’església de la Companyia de Maria que ell mateix havia fet aixecar a la Seu com a temple del convent i del col·legi annex. Les seves restes s’hi van quedar fins al 1999, quan va tancar el convent i l’església es va dessacralitzar, i van ser traslladades a la cripta de la catedral, on avui descansen.

I si la rectoria de Sant Julià va veure els últims moments de vida del bisbe, aquí dalt en tenen la casa natal a Espartza, a la vall navarresa de Salazar. Du per nom casa Apeztegui, i un altre dels objectius de l’operació Simeó serà restituir-ne la memòria al poble on va néixer el 1660 i on sembla que tampoc ha tingut gaire fortuna. Però això està a punt de canviar.

 

Andorra
Sant Julià
bisbe Simeó
Espartza
Salazar
Valera
Lizarte
Chisvert
Comentaris: 4

Comentaris

La placeta davant l'entrada actual de l'església de Sant Julià tenia una placa amb el nom de Mossèn Jaume Argelagós i que en les darreres obres de renovació de la façana es va retirar. Pel que sembla ja no se la vol tornar a col·locar. La memòria es molt curta. Es pot cercar un altre lloc per recordar el Bisbe De Guinda.
Bon dia benvolgut Luengo. Contents amb la brotada que notem de Don Simeón. Gràcies per la teva implicació. Sobre la referència que feia al meu article Simeón de Guinda, aizkolari a Sant Julià, que la situava a tocar de Sant Serni de Nagol, quan baixava d'asclar rulls de Certers amb tres amics lauredians, va ser, com podem entendre, una llicència geogràfica, atès el seu origen roncalès. I el dinar a Cal Nagol, una bona amanida i pollastre rostit que li recordaven els "urogallos asados de mis bosques de Zaraitzu", dinar que ja no van poder gustar, una altra llicència en aquest cas geogràfico-gastronòmica. Salutacions i a veure si trobem la destral, la aizkora de Don Simeón en alguna cort de Nagol. I sí que la placeta deu ser mantinguda amb el nom de mossèn Jaume Argelagós. No féssim un tort per adreçar-me un altre. Records. Jordi Pasques Canut
Molt agraïts al vostre rotatiu per la difusió de la nostra tasca. Un aclariment, nascut ben segur d'un malentès, l'espai que proposem NO és el dedicat a l'enyorat Mn. Jaume Argelagós. Nosaltres proposem la plaça que hi ha darrera del campanar, on també seria bò recuperar l'antic comunidor.
Gràcies per l'aclariment.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic