Quan direm adeu a la mascareta?
Més sol, més calor, bon temps i alguna tempesta de tarda, com és costum. Però respirar ambient estiuenc ajuda a canviar els ànims. Ganes d’estar al carrer, gaudir d’un gelat, sortir a la muntanya i és clar, la vista posada en les vacances. Ara fa un any teníem moltes esperances en un estiu que ens havia de servir per oxigenar-nos després del dur confinament. Aquesta vegada la llibertat de moviments ja fa uns mesos que l’hem recuperat, però el fet de no haver-nos deslliurat del tot d’algunes restriccions fa que l’arribada de l’estiu sigui també esperança de poder fer vida normal. De ben segur tots tenim al cap el moment de poder-nos treure la mascareta i respirar sense temor que el virus ens jugui una mala passada. Ens va dir el ministre de Salut que la fita segurament l’assoliríem aquest mes de juny. No puc evitar esperar el dia amb candeletes. La mascareta segurament és l’element que encara ens lliga més a la pandèmia, a la sensació que alguna cosa no va bé, i després de més d’un any de sentir a parlar de contagis, morts i onades, segurament som molts els que necessitem una bona notícia que ens porti llum per assegurar-nos que sortim del túnel. Vull pensar que després de tot hem après a no espifiar-la i per això confio que quan arribi el moment de treure’ns la mascareta al carrer, tindrem seny. L’espera s’està fent llarga i en el meu cas, a més, hi he de sumar l’espera per la vacuna. Quan vacunaven els grans, no era prou gran, quan vacunen els joves, no soc prou jove. De moment en terra de ningú, però desitjant que arribi el vaccí per treure’m la mascareta encara amb més seguretat.