La llei d’economia circular preveu elevar el reciclatge al 65% el 2035

Incrementar el nivell de reciclatge de residus urbans del 50% actual al 65%, reduir en un 10% la producció de residus, situar el consum d’aigua per sota dels 150 litres per habitant i dia, que avui és de 230 litres, i reduir en un 50% el malbaratament alimentari. Aquests són els objectius “de mínims” que s’inclouen al projecte de llei d’economia circular aprovat pel Govern, un text que busca una “millor optimització dels recursos”, una reducció de la generació de residus i una gestió més eficaç i eficient d’aquests.
Així ho va explicar ahir la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que va remarcar que es tracta d’un text que incidirà “sobretot en el consum” perquè es busca un consum “molt més sostenible”, amb la “prohibició de determinats productes d’un sol ús”, i també en el malbaratament alimentari amb tot un seguit d’iniciatives per reduir-lo, i en la informació al consumidor, ja que “entenem que un consumidor ben informat canviarà els hàbits de consum”.
La ministra va destacar també que la llei, que espera que pugui estar aprovada abans de final d’any pel Consell General, “responsabilitza el sector empresarial”, amb qui s’ha treballat durant l’elaboració per “buscar el màxim consens”. Així, el text, que preveu que s’hagi de fer una estratègia d’economia circular amb les iniciatives per a l’acompliment dels objectius revisable cada cinc anys, té una incidència especial en els sectors de la construcció, del comerç i el turístic, grans generadors de residus, i atorga a l’Administrador un rol exemplar.
La directora de Medi Ambient, Sílvia Ferrer, va detallar el contingut dels diferents capítols de la llei. Així, pel que fa al consum sostenible, Ferrer va precisar que es diferenciarà entre els productes de plàstic d’un sol ús que tinguin alternativa al mercat i els que no. Els primers, productes de plàstic oxodegradables, es prohibiran al cap de sis mesos de l’entrada en vigor de la llei i des del Govern es preveu fer per decret un llistat amb els productes que quedaran prohibits. També es prohibiran els recipients de begudes de menys de tres litres que no tinguin el tap unit al recipient. Dels productes que no tinguin una alternativa al mercat, que també es llistaran per decret, se’n farà un programa de reducció.
Quant al malbaratament alimentari, Ferrer va explicar que s’estableix una jerarquia. Així s’incideix en la prevenció per evitar la generació de residus, en un segon nivell els excedents es destinaran a l’alimentació de persones i en un tercer a la dels animals. Posteriorment hi hauria la valoració material i finalment la valoració energètica.
En l’estratègia d’economia circular s’inclourà un programa de prevenció del malbaratament alimentari que implicarà tant productors com distribuïdors. Així, es promourà la venda a granel, es demanarà que s’evitin els contractes amb operadors de la indústria alimentària que no admetin la donació d’aliments a entitats i es demanarà que s’etiqueti amb la data de consum preferent.
Pel que fa a la reducció del consum d’aigua, Calvó va explicar que caldrà “definir un pla d’accions conjunt amb els comuns” per poder assolir l’objectiu fixat.
Malgrat que, com va apuntar Calvó, la llei “no té una vocació sancionadora”, sinó que vol acompanyar en la transició cap a aquest nou model d’economia circular, sí que preveu tot un seguit d’infraccions amb les sancions corresponents. En aquest sentit, Ferrer va detallar que les infraccions lleus se sancionaran amb multes d’entre 60 i 300 euros, les greus, bàsicament les referides a les obligacions que estableix la llei, amb multes d’entre 301 i 3.000 euros i finalment per a aquelles infraccions més greus, les lligades a una gestió incorrecta dels residus i que puguin suposar un risc per al medi, se sancionaran amb multes d’entre 3.001 i 12.000 euros.