Fins a 131 reptes i més de 500 accions per a l’Andorra del 2050

Fins a 131 reptes identificats i més de mig miler de possibles accions. Aquest és el balanç de la iniciativa Andorra: reptes de futur, impulsada conjuntament pel Consell General, el Govern i els comuns, per reflexionar sobre quins reptes i com hauria de ser el país d’aquí a 25 anys a partir de cinc àmbits temàtics que ahir es van presentar al Prat del Roure.

Un treball que va néixer per la pandèmia i que sense aquesta “segurament no s’hauria fet”, tal com va reconèixer la síndica general i presidenta del comitè rector de la iniciativa, Roser Suñé, que va destacar el fet que tots els participants han pogut analitzar i reflexionar sobre les diferents qüestions “sense la pressió de la presa de decisions”. En aquest sentit, Suñé, que va recordar que ara hi haurà una segona part, ja que des del comitè rector s’impulsarà una publicació de tot aquest treball, va destacar que “ha estat un procés participatiu ben endreçat, on tothom ha pogut fer les seves aportacions independentment de la posició de cadascú”. Així, aquest més de mig miler d’accions i propostes queda “obert a tothom” perquè des de l’àmbit que sigui “es puguin utilitzar”.

Per la seva banda, Yvan Lara i Marc Pons, com a part de la secretaria tècnica de la iniciativa que ha recaigut en Andorra Recerca+Innovació, van fer un repàs de les conclusions generals que es poden extreure de les cinc taules de treball (relacions internacionals i desenclavament físic; administracions públiques; transició energètica, medi ambient i canvi climàtic; diversificació i transformació econòmica; i salut, benestar i solidaritat), on globalment es va coincidir amb la necessitat de “treballar de manera sistèmica i conjunta, amb una visió global” i també de “forma transversal”.

Així mateix, Lara, que va apuntar també com a eix recurrent en els diferents grups la coincidència en la necessitat de definir el model de país que es vol, va destacar també el fet que tots els reptes estan interrelacionats entre ells i que “és impossible” abordar-ne un o altre sense tenir en compte la resta. També va destacar que es manté la “tensió clàssica entre conservar i canviar”, sobretot en el cas de les relacions internacionals i el fet de voler fer un acostament a Europa sense que això suposi un canvi en la manera de ser.