Per Tutotis, deixin de fer el ridícul

Cada vegada que els nostres polítics, des del cap de Govern fins a l’últim conseller comunal, tenen la nefasta ocurrència de desdoblar els gèneres (ja saben: “ciutadans i ciutadanes”, “amics i amigues” i anar fent) tinc un atac d’urticària que no em calma ni el tub de Fenistil sencer. Ja em poden dir masclista. Però una cosa és certa: una vegada normalitzada l’aberració gramatical que consisteix a negar-li al genèric la seva intrínseca característica de designar tots els membres de la seva classe –tots els membres, no tots i totes, ho veuen?– avall que fa baixada, i és del tot natural que arribem a fistros lingüístics com el totis engendrat, concebut i parit per una tal Tània Verge, consellera catalana de no sé què. És inútil insistir en l’evidència que una cosa és el gènere gramatical i l’altra, el sexe biològic, i que per això mateix la casa és femení, sense que òbviament tingui úter, tetes ni tetis –si és que l’úter és encara aquest matí de juliol el que defineix el sexe femení– i el carrer és masculí, sense tenir titola ni res que li pengi. Però té una lògica total, absoluta, dèiem, que una vegada hem naturalitzat tots i totes el pas següent sigui treure’s de la màniga totis. I els que vindran. Només el genèric tots ho abraça tot, i si en prescindim hem de dirigir-nos a cada interlocutor en particular: homes, dones i no-binaris, però també alts i baixos, blancs i negres, llestos i justets, grans i petits, lectors d’Iñaki Rubio i d’Albert Villaró, imbècils i imbícils, i així fins a l’infinit. Entenc que és massa per al crani privilegiat de la consellera Verge (!), però per Tutotis, deixin de fer el ridícul. I si no poden millorar el silenci, callin.