Diari digital d'Andorra Bondia
Un avió de combat de la família Rafale, produït per l’empresa francesa Dassault.
Un avió de combat de la família Rafale, produït per l’empresa francesa Dassault.

Tres bancs andorrans han invertit 6,7 milions en empreses d’armes


Escrit per: 
Mireia Suero Comellas / FOTO: Dassault Aviation

Els bancs andorrans també col·laboren en el finançament de la guerra. Ho diu Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs, una entitat que investiga la inversió de les institucions financeres en la indústria armamentística. En total han estat tres els bancs del Principat que han participat en aquest negoci en el període 2014-2019, i hi han destinat 6,7 milions de dòlars. En tots els casos, les operacions han consistit en una compra d’accions, essent la més destacada la d’una de les principals entitats bancàries del país, que hi ha aportat ella sola 6,31 milions de dòlars. 

En quines empreses d’armes han invertit les entitats andorranes? Tal com es pot consultar a la base de dades sobre la banca armada elaborada pel Centre Delàs (http://database.centredelas.org/banca-armada-ca), Dassault és la principal. Dos bancs del país han adquirit accions per 6,07 milions i 245.713 dòlars, respectivament. Dassault és una destacada empresa aeronàutica francesa. Produeix caces de combat i participa del nEUROn, un programa europeu per demostrar la capacitat tecnològica dels vehicles aeris de combat no tripulats. Fabrica models de la família Rafale i els models Falcon, avions multimissió destinats a realitzar tasques com ara vigilància i reconeixement marítim, entrenament de sistemes d’armes o guerra electrònica. 

Una de les dues entitats que ha adquirit accions de Dassault també ha invertit 70.541 dòlars a Raytheon Technologies. Es tracta d’una de les companyies aeroespacials i de defensa més grans i és contactista de l’exèrcit dels Estats Units. Fabrica des de motors per a aeronaus fins a sensors avançats i solucions de software o cibernètiques, i míssils, tant per al combat aeri, terrestre o marítim com per establir sistemes defensius. Es tracta de la companyia que produeix bombes guiades que s’han utilitzat contra la població civil a la guerra del Iemen, segons va provar un informe de l’ONU. 

A banda, una altra entitat ha invertit a Rolls-Royce un total de 46.015 dòlars. És una multinacional amb seu a Londres dedicada també a la defensa, sobretot el sector nuclear i la construcció de bucs militars a més d’equipaments per als avions de combat.

A l’últim, en altres investigacions realitzades pel Centre Delàs, hi apareix una compra d’accions d’Indra per 240.000 euros per part d’una de les principals entitats del país. L’empresa és una de les companyies militars espanyoles més important i es dedica a la militarització de fronteres i components i productes electrònics per a armes.

Malgrat que els bancs andorrans no apareixen com els principals finançadors de les primeres empreses d’armes del món, el fet que es trobin en les llistes significa que estan col·laborant amb la seva activitat, probablement sabent-ho, perquè és una inversió rendible, destaca Calvo. “És un negoci lucratiu i segur”, afegeix l’investigador del Centre Delàs Edu Aragón. El fet és que les companyies armamentístiques, com qualsevol altra empresa, necessiten els bancs per poder desenvolupar la seva activitat. Són aquestes entitats les que fan d’intermediari financer per produir les armes. Ho poden realitzar a través de crèdits, emissions de bons o bé amb la compra de bons i accions, una opció que Aragón qualifica de “més greu” tenint en compte que aposten per lucrar-se amb el comerç d’armes entrant a formar part del capital de les companyies.

Per tant, “les empreses no podrien fer el mateix que fan sense finançament”, destaca el coordinador del centre. La ràtio d’endeutament de les empreses d’armes espanyoles era fa uns anys d’un 73%. És a dir, que tres de cada quatre armes no existirien de no ser pel suport dels bancs. “Els conflictes armats es fan amb armes, i amb menys armes probablement durarien menys, alguns no començarien i sobretot molts no es perpetuarien”, destaca Calvo.

El coordinador del Centre Delàs assenyala també la relació que hi ha entre la despesa militar i el volum de bancs que inverteixen en empreses d’armes. En el darrer any, malgrat la pandèmia de coronavirus, la despesa militar ha continuat creixent al món fins als 2 bilions anuals. El país amb més despesa militar (Estats Units) és el que té més bancs que financen empreses armamentístiques i el que més armes exporta. I si hi ha més diners per comprar armament, els bancs fan més negoci amb aquestes empreses i es produeix més comerç i negoci en aquest sector, destaca Calvo. Així mateix, observa que “la despesa militar augmenta no per cap necessitat de seguretat, sinó probablement impulsada per qui es beneficia directament que hi hagi més despesa militar”. En aquest sentit exposa que avui no hi ha amenaces que justifiquin una despesa que està preparada per a un món que no existeix en la majoria de països: defensar-se d’atacs  entre grans potències. “No hi ha cap analista que s’atreveixi a dir des de fa molts anys que això tingui la mínima probabilitat de passar”, destaca.

Des del Centre Delàs es defensa, per tant, que davant la banca armada cal fer el pas cap a la banca ètica o bé demanar explicacions al nostre banc. En el cas de les entitats andorranes, en què la inversió en armament està lluny de les d’alguns bancs espanyols (malgrat que hi ha una entitat que figura al número 36 del rànquing del 2020), Calvo considera que podrien deixar de participar-hi sense que això suposés un impacte negatiu en el seu negoci. Aquest fet, per contra, repercutiria positivament en la seva reputació.  

 

 

bancs
banca armada
centre delàs
armes
banca

Compartir via

Comentaris: 7

Comentaris

Uffff "ètica" i "bancs" dues paraules que mai haurien d'anar lligades....
Així que tothom aneu omplint els vostres formularis de KYC (Know Your Customer / Conegui El seu Client), que son obligatoris per assegurés que ningú faci servir el seu compte bancari per fer coses il·legals, i deixar-nos fer el nostre. Molt bé!
VOMITIU, digueu quins són els bancs, que si més no poguem decidir a on tenim els diners!!!!
HABIAT TINDREN UN EXERCIT POTENT ARMATS FINS EL COLL
Quin fastic Donç jo crec que es tindria que publicar els noms dels bancs jo no vull ser partícipe
Així van jugant amb els nostres diners que ada dia ens costa tant de guanyar
Iii els nostres diners tambè els fan jugar a la Borsa, sense el nostra permís. Vergonya.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte