Diari digital d'Andorra Bondia

8.500 pisos buits


Escrit per: 
Mireia Suero Comellas / Foto: Facundo Santana / Gràfics: Departament d'Estadística

A Andorra hi hauria actualment 8.470 pisos buits. La xifra es va revelar en el marc de la presentació davant la Taula d’Habitatge del software per conèixer l’estat del sector immobiliari i s’ha d’agafar amb pinces. El fet és que aquestes no són dades definitives, i per tant, el volum d’habitatges desocupats podria créixer, a banda dels possibles errors que hi podria haver en la informació bolcada fins ara. Per arribar a quantificar aquests 8.470 pisos s’ha tibat de les dades proporcionades per les companyies elèctriques, malgrat que encara cal homogeneïtzar les facilitades per FEDA i les mútues. 

Un cop es tingui la xifra definitiva, la intenció és analitzar de quina forma es pot fomentar que aquests pisos tornin al mercat. El fet és que entre aquests habitatges n’hi pot haver que estiguin tancats perquè necessiten una reforma, bloquejats perquè procedeixen de l’evasió fiscal, o que es trobin en venda. El nombre de pisos buits sempre ha estat una incògnita. Des de la creació de la Taula d’Habitatge es va posar com a objectiu conèixer-ne la xifra abans d’emprendre polítiques adreçades a fer front a les necessitats de lloguer. 

Més vendes de pisos
Aquesta situació es dona en un moment de creixement de les vendes d’habitatges. Durant el segon trimestre de l’any s’ha constatat un increment del nombre de transaccions immobiliàries del 158,1% respecte del mateix període del 2020, segons recull el departament d’Estadística. El total de vendes ha estat de 480, quan un any enrere van ser de 186. També s’ha viscut un  augment del 38,2% en relació amb l’acumulat els darrers dotze mesos. Quant al nombre de béns immobles transmesos, han crescut un 139,3% respecte del segon trimestre del 2020, mentre que la variació anual de l’acumulat dels darrers dotze mesos ho fa un 35,1%. 

Es tracta d’un retorn “a la senda de recuperació moderada” iniciada el 2017 i que s’ha vist tan sols interrompuda per la crisi del coronavirus, va afirmar el president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Jordi Galobardas. És per això que assenyala que, encara que les dades fetes públiques ahir per Estadística són bones, cal tenir present el buit produït per la situació sanitària des del març de l’any passat.

De les xifres de les vendes en el segon trimestre del 2021 en destaca també l’augment del valor dels béns immobles. Ha crescut un 174,2% respecte del mateix període de l’any passat (un 121,3% si ens fixem tan sols en els pisos, habitatges unifamiliars i edificis i deixem fora els terrenys, places d’aparcament, locals comercials i magatzems). També ho ha fet en un 33,11% si tenim en compte l’acumulat dels darrers dotze mesos. Això, en definitiva, significa que les transaccions immobiliàries que es realitzen avui en dia tenen un preu més alt.

Galobardas va explicar que quan es va començar a sortir de la crisi del 2008 les vendes eren fonamentalment d’immobles de preu baix. El valor d’aquestes va anar creixent fins a la crisi del coronavirus, un moment en què el preu mitjà se situava al voltant dels 400.000 euros, al mateix temps que els pisos més econòmics es van anar esgotant. També ha canviat el tipus de client. Si en un primer moment eren inversors que buscaven gangues ara són més aviat consumidors privats que cerquen millorar el seu habitatge.

Estadística també informa que la superfície tramesa ha augmentat un 155% respecte del segon trimestre de l’any passat, un 12,2% si mirem la variació anual de l’acumulat dels darrers dotze mesos. Això indica tan sols la superfície total tramesa, però no vol dir que els pisos que es venen ara tinguin més metres quadrats diu Galobardas.

A l’últim, destaca la disminució del preu mitjà dels pisos que s’han venut. Si bé el segon trimestre del 2020 el metre quadrat es trobava en 2.836 euros, en el mateix període d’aquest any el preu ha caigut fins als 2.746 euros, el que suposa una reducció del 3,2%. Si tenim en compte el preu mitjà per metre quadrat dels pisos, els habitatges unifamiliars i els edificis, però, veiem que ha crescut un 6,8%, i ha passat de 2.590 euros a 2.767 euros. En relació amb el mateix període del 2015, el preu mitjà del metre quadrat dels pisos ha augmentat un 34,9%. En concret, ha passat de 2.035 a 2.746 euros el metre quadrat.

Pel president de l’AGIA, les xifres del segon trimestre del 2021 no són gaire fidels a la realitat. Afirma que el darrer any i mig ha estat “molt irregular”, i això ha fet que les estadístiques se’n ressentin. Galobardas remarca, per contra, que els preus es mantenen estables i amb una lleugera tendència a l’alça. També es mostra confiat de cara al futur, fet pel qual preveu que l’activitat immobiliària segueixi “força temps amb un creixement sostingut però moderat”.

La possibilitat d’apujar un 10% el contracte no convenç l’AGIA
La possibilitat d’apujar fins a un 10% els contractes de lloguer prorrogats el 2019 de cara a l’any que ve no acaba de convèncer l’AGIA. Segons el seu president, Jordi Galobardas, aquesta mesura pot tenir efectes indesitjats, com ara provocar un augment automàtic del 10%, quan sense aquest topall l’encariment seria menor. 

Galobardas va remarcar que des de l’entitat ja fa temps que s’avisa que mantenir un bloqueig dels lloguers un o dos anys pot distorsionar el mercat. I com més temps dura aquest bloqueig, més important és aquesta distorsió. És en aquest sentit que considera que si aquesta era una mesura que s’havia pres per urgència no té sentit anar-la allargant. El col·lectiu és conscient que ara el Govern té una “patata calenta”, ja que es fa difícil descongelar els contractes en un context de crisi. De fet, treure de cop aquesta mesura no es considera aconsellable, ja que podria tenir un efecte inflacionista. És per això que, malgrat els dubtes en el topall fixat per l’Executiu, l’AGIA creu que la nova mesura pot ser la solució, encara que “cal veure la lletra petita”, observa el president de l’entitat.

pisos buits
Comentaris: 4

Comentaris

Impossible
N'hi han molts més pisos buits fruit de l'especulació, de fet només cal pujar a Soldeu per veure edificis sencers. Ens preneu per imbècils. De fet, continuen construïnt per a gent que no resideix tot l'any al país (potser unes setmanes o mesos a l'any), pero es clar, aixó tampoc ho controlen. ja hem diras tu si FEDA amb els comptadors no podria saber amb més exactitud quants estan habitats i quants no. Prou ja de mentides!
QUE VAGIN PUJAR ELS LLOGUERS , TOT HOM MARXE A VIURE A LA SEU QUE SON MES BARATS I AMB LES PUJADES I BAIXADES ENCARA SOBREN CALES.
No els interessa, tans sols volen omplir-se les butxaques i carregar-se el paisatge. A Andorra tot està molt lligat, politics que tenen familia a constructores i es clar els han de donar de menjar, propietaris sense escrupuls etc etc etc, no és tan bonic tot com sembla!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic