Setze motius contra els Jocs d’hivern

Des del meu punt de vista, hi ha moltíssims motius per oposar-se a la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus, dels quals a continuació n’exposo alguns. 1) El projecte s’ha gestat sempre fora del Pirineu. Va néixer com l’eixelebrada proposta de l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu amb l’única intenció de promocionar la marca Barcelona, i de fer de la Ciutat Comtal l’única en haver estat seu d’uns Jocs d’estiu i d’uns d’hivern
Així doncs, 2) el projecte no respon a una demanda dels pirinencs, els quals mai s’han sentit interpel·lats per la candidatura olímpica, i a qui tampoc se’ls ha preguntat què en pensen. De fet, 3) els representants polítics municipals, aquells que més en contacte estan amb la ciutadania, no en saben res, del projecte, ni tampoc els regidors d’esports de les poblacions relativament grans. Sobre aquesta qüestió, 4) val a dir que ningú n’acaba de saber res, d’aquesta candidatura: ni d’on se celebraran les competicions ni quines implicacions tindrà. 5) En aquest projecte, doncs, la transparència brilla per la seva absència.
6) L’únic que ha transcendit són propostes vagues que demostren com de poc pensada està la proposta. Hom fins i tot parlava de fer algunes de les proves a Suïssa... Com es poden plantejar uns Jocs aquí amb proves celebrades a més de 1.000 quilòmetres? Mentrestant, 7) els grans empresaris de la metròpoli i altres institucions poc representatives com les diputacions sí que deuen estar-ne informats, ja que abans de saber-ne res han mostrat el seu ple suport a la candidatura. Personalment penso que 8) quan els interessos del gran empresariat –que no hi hauria donat suport sense llegir-ne la lletra petita– passen per davant de la transparència i de la informació als ciutadans és que segurament els interessos dels primers passaran per davant dels dels segons. 
Sempre s’ha dit que 9) els pirinencs haurien de poder votar sobre la proposta olímpica, però a hores d’ara no s’ha fet cap referèndum sobre la qüestió. Diuen que cal esperar a tenir el projecte llest, però segurament ens estalviaríem calés, càrrecs de confiança i canapès si es fes una votació prèvia. Per a més inri, 10) l’alcaldessa Colau s’ha despenjat ara dient que els barcelonins també haurien de votar en la consulta. De ser així, només que una ínfima part de la ciutadania barcelonina hi votés a favor, el resultat de la consulta serà favorable malgrat que els pirinencs hi votessin majoritàriament en contra. No és d’això, del que es queixen els polítics catalans a Madrid? I parlant de Madrid, 11) sembla absurd que la Generalitat més independentista de la història, la que supera el 50% dels vots independentistes, s’hagi de personar davant del Comitè Olímpic Espanyol per poder tramitar la candidatura. Sorprenen les ganes que tenen alguns de fer onejar les banderes espanyoles en uns Jocs fets a la república que diuen estar construint.
S’excusaran dient que els Jocs portaran les inversions que necessita des de fa tants anys el Pirineu, però 12) un segle i mig de mala planificació territorial no se soluciona amb la inversió per fer uns Jocs de quatre dies. De fet, 13) el que necessita el Pirineu són inversions en infraestructures, en polítiques per lluitar contra el despoblament, amb suport a les activitats agrícoles i ramaderes i al sector primari en general. No sé com la construcció d’un trampolí olímpic pot ajudar a resoldre aquestes mancances. Ans al contrari, 14) els Jocs condemnen el Pirineu al monocultiu del sector terciari, a ser el pati del darrere  de la metròpoli, l’espai d’oci de cap de setmana d’alguns. Val a dir, a més, 15) que l’obligació de la Generalitat és fer polítiques per a la seva ciutadania independentment d’on visqui i, per tant, molt abans de qualsevol candidatura olímpica s’han de recordar d’aquells que tenen abandonats amb mancances com per exemple la fibra òptica.
I tot això, 16) sense parlar de les nefastes conseqüències d’un canvi climàtic contra el qual no es lluita, i que fan que la neu al Pirineu cada vegada sigui més escadussera. Penso que, per tot això, i per molts altres motius, cal dir no als Jocs.