Petició de desnonaments més ràpids per a pisos no habitats d’exresidents

Desbloquejar el desnonament de pisos de llogaters que eren residents i que han marxat del país perquè retornin una altra vegada al mercat de lloguer. Aquest seria l’objectiu d’una futura modificació legislativa per agilitzar aquest tipus de desnonaments, que consistiria a limitar els ajornaments en l’execució de l’orde judicial. Es tracta d’una qüestió que es va posar sobre la taula en la darrera reunió de la Taula nacional d’Habitatge que va tenir lloc el 26 de juliol. I és que es dona el cas de residents que marxen del país després d’estar apercebuts per un ordre de desnonament i ho fan, a més, sense rescindir el contracte, per la qual cosa els propietaris han de recórrer a la Justícia i esperar que la Batllia actuï i iniciï els tràmits per poder recuperar els pisos. Un procés que es pot dilatar força en el temps. Hi ha qui assenyala que aquests habitatges poden estar bloquejats fins a dos anys, comptant els ajornaments que es donen a l’ordre d’execució del desnonament. 

Segons fonts consultades d’una agència immobiliària, el procés judicial pot durar entre sis i set mesos, tot depèn, és clar, de la disponibilitat del batlle; és a dir, del temps que trigui a fixar la data per personar-se a l’habitatge en qüestió i començar així el procediment perquè el pis pugui retornar al seu propietari. Perquè és el batlle qui ha de constatar en quines condicions es troba l’habitatge. De tota manera, aquest tipus de desnonament en el qual els llogaters s’han desentès de qualsevol obligació es dona en casos “molt comptats”. Així, darrerament potser se n’han trobat amb tres, manifesten.

Poder agilitzar aquest tipus de desnonament suposaria un incentiu per als propietaris a l’hora de posar una altra vegada l’habitatge al mercat de lloguer, ja que l’allargament del procediment actual els desmotiva i provoca que en alguns casos prefereixin optar per altres solucions com ara la venda o bé tenir el pis tancat sense donar-li cap tipus d’ús. 
Aquesta modificació tècnica no suposaria canvis en el protocol que se segueix per als desnonaments dels pisos habitats, de manera que en aquestes ocasions sí que hi hauria els ajornaments per executar l’ordre. En aquests casos, es tracta d’una problemàtica social en la qual la Batllia demana la intervenció d’Afers Socials per poder buscar una sortida per als inquilins  que no poden pagar el lloguer.

Aquest canvi legislatiu s’inscriu en un dels principals objectius de la Taula d’Habitatge: conèixer el nombre de pisos buits que hi ha a Andorra amb la finalitat d’impulsar polítiques adreçades a donar resposta a les necessitats de lloguer que hi ha al país. De fet, la demanda de poder agilitzar els desnonaments ja fa anys que s’arrossega i en diverses ocasions l’han posat sobre la taula tant el Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA) com l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI).

Evitar guetos
D’altra banda, sobre la possibilitat que el Govern pugui exercir el dret d’adquisició preferent  sobre alguns tipus d’habitatges  que surtin a subhasta, l’Associació de Consumidors i Usuaris d’Andorra valora molt positivament la iniciativa perquè així s’evitaria “tenir guetos” com passa a ciutats d’altres països. Així ho manifesta el seu president, Lluís Ferreira. Al seu parer és preferible que hi hagi un pis social en un edifici d’habitatges d’ús comú que no tot un bloc d’habitatges d’ús social. Considera que d’aquesta manera els inquilins d’aquests pisos socials no se sentirien discriminats.