La limitació d’aforament dificulta que els bars recuperin la facturació

L’aforament limitat pràcticament al 50% als interiors impedeix la plena recuperació de bars i restaurants, un aspecte que s’ha de tenir en compte a l’hora de valorar com ha anat la temporada d’estiu i com es troba el sector. Així ho posa de manifest el portaveu de la Unió de Bars d’Andorra, Francesc Medina. Aquesta limitació ve donada pel metre i mig que encara s’ha de deixar entre les taules, recorda. Així, tot i que hi ha hagut “molt turisme no l’hem pogut atendre de la manera que hauríem volgut”,  lamenta. En part, per aquest motiu “hem vist cues a l’exterior dels locals, però això no vol dir que puguem donar el servei que correspon”, reitera.

I no és que el sector s’oposi al manteniment de les mesures sanitàries, però sí que volen deixar clar que no perquè hi hagi hagut molts visitants, potser més i tot que l’estiu passat, vol dir “que estiguem superbé”. “No volem que es vengui una situació meravellosa, perquè no és així”, declara, i insisteix que en aquest aspecte no s’aplica a tots els establiments el mateix  barem i als qui més els toca rebre són a bars i restaurants. “A nosaltres ens sancionen, però a les botigues no, i no respecten  l’aforament”, diu Medina.

Aquest és un dels punts que es van posar sobre la taula en la trobada que fa una setmana van mantenir amb el director de Turisme, Sergi Nadal, que va reconèixer que no els van convidar a la primera reunió de la taula de treball per buscar solucions a la falta de personal en alguns àmbits per “un oblit”. Segons Medina, “els bars som els nens lletjos de la restauració, però hem de donar un servei a la població i volem que almenys se’ns escolti”.

En relació amb la manca de mà d’obra, Medina creu al setembre serà quan es trobaran amb més problemes, i més si s’arriba a treure la limitació d’aforament, perquè “no sabem d’on treurem el personal” un cop reobrin els bars que han estat tancats per vacances. En definitiva, “qui tingui les ganes de seguir intentant reobrir el seu negoci es trobarà amb el problema del personal”. De tota manera, reconeix que es tracta d’una situació cíclica a Andorra, que no és nova, i per a la qual no s’ha buscat solucions fins ara. 

Medina afirma que “en el moment que hi ha un boom de construcció el personal de l’hostaleria desapareix”. I si el sector de la construcció no troba gent per treballar, pagant més i oferint una feina de vuit hores i fent festa els caps de setmana, es pregunta com trobaran els bars treballadors amb un 50% d’aforament del local que suposa un 50% de capacitat de facturació només. Ho veu  “complicat”. 

Així, és que els responsables dels bars es troben amb el dilema de com fer-ho per mantenir la plantilla amb un 50% d’aforament. “O tinc les persones que tenia amb el sou base o he d’acomiadar-ne la meitat”, diu.  
sobre les Quotes

Preguntat sobre l’ampliació de les quotes, el portaveu d’Unió de bars exposa que amb el sistema actual no els deixen agafar el personal que volen i quan el volen, i el que demanen és que les quotes estiguin relacionades amb el sector dels bars, així “jo contracto aquest senyor mentre compleixi uns requisits, però que sigui jo qui el contracti, i que el seu permís de treball vagi lligat amb el meu sector”,  no que vinguin a treballar a les pistes, afegeix, i que després als tres dies pleguin i se’n vagin a treballar a un restaurant.

També considera que en hoteleria “ens serveix més una experiència que uns estudis d’un que acaba de sortir de l’escola d’hoteleria”. En aquest sentit, fa notar que el servei d’Immigració “no sap quina persona  necessito”, i això fa difícil la selecció de personal. A més, quan es contracta un cambrer per a la temporada d’hivern i n’estàs content i és una persona de confiança, quan acaba la temporada ja no el pots tornar a contractar fins que no passin cinc mesos “i he d’agafar una persona nova”. Es tracta de tota una sèrie de desajustaments que s’haurien de canviar. Per això pensen que “caldria lligar la quota d’hivern amb la d’estiu”. 

En la seva opinió, “hem de començar a deixar de pensar que això és un país feudal i no posar tants pals a les rodes a un sector, el turístic, que se suposa que és el principal del país”, conclou.

Feina esclava, sous baixos i ajuts, diuen els restauradors
Són diverses les causes que provoquen la manca de mà d’obra a la restauració, però el cert és que les feines relacionades amb el sector són les majoritàries entre les ofertes del Servei d’Ocupació o dels grups de recerca de treball a les xarxes. Segons  alguns restauradors, la manca de personal ve donada perquè “és una feina molt esclava, el sou és molt baix i es valora poc el treball dels cambrers”.  Així ho manifesta Marcio Machado, del Mama Maria, que reconeix que ara mateix “van justos de personal”. Per Nelson Ferreira, del restaurant Les Barques, la falta de personal “és un problema que anirà a pitjor”. Al seu parer no sols afecta aquest sector, “les ajudes que dona el Servei d’Ocupació fa que la gent no vulgui treballar”. Considera que Andorra “dona massa ajuts” i que la dedicació a l’hostaleria “no agrada”.