Xabier Ajona: “Els contraris no creuen que Naturland doni fruits o és que no volen cap projecte a la Rabassa?”

El parc ha encetat aquest estiu una nova proposta amb una direcció renovada que es mostra convençuda que es pot redreçar econòmicament Camprabassa. Es volen deixar enrere els titulars negatius que atribueixen a les baralles polítiques i als desencerts acumulats i busquen aconseguir la confiança, també, del client del país.

Quin balanç fa del primer any al capdavant de Naturland?
Ha estat un any superintens. Ja era un repte important posar-m’hi per com estava l’empresa en si, però evidentment la Covid ha afegit un parell de graus més al nivell del repte, amb la qual cosa ha sigut molt intens, però també molt engrescador.

Vostè s’ha dedicat al turisme, però venia del món de l’esquí.
Sí, i a les estacions hi ha certa activitat a l’estiu, però aquí la nostra activitat més important és a l’estiu. Mentre a les estacions d’esquí alpí costa dinamitzar-les a l’estiu, aquí tenim la sort que més enllà de les dificultats històriques, s’ha convertit en un dels grans atractius del país durant l’estiu. Del 15 de juliol al 15 de setembre, en un any normal, passen prop de 100.000 persones. Però aquest any hem decidit limitar l’aforament, perquè la massificació era un dels problemes històrics i no creiem que vendre a tothom que vulgui venir qualsevol dia sigui el camí.

Quin aforament tenen?
Estem a unes 1.200 persones al dia, però no és un nombre concret perquè depèn dels productes que compri la gent. Per exemple, quan arribem a l’aforament màxim del Tobotronc, tenim altres productes alternatius.

Hi ha hagut dies que han esgotat les entrades a mig matí. Com està anant l’estiu? Pot avançar alguna xifra?
De moment el camí és bo i ens estem redreçant al nivell de la prepandèmia, però hem de ser prudents. Encara queda estiu, hem de veure què passa amb la meteorologia, hem de veure si la demana forta de la segona quinzena de juliol i de l’agost es manté els pròxims 20 dies i veurem com tanquem l’estiu. El millor de tot és que tots els canvis en què hem treballat l’últim any veiem que donen els seus fruits i que amb volums de gent de la meitat del que acostumava a haver-hi, estem en un nivell d’ingressos igual o superior. Per tant, creiem que aquest és el camí. Donar més qualitat, millorar l’experiència, que el client marxi més content, amb un millor servei tot i que això li hagi suposat una despesa més gran.

Veient com estava el parc, amb els números que presentava, no li va fer pànic posar-s’hi al capdavant?
Si m’hagués fet pànic no hi hauria entrat, però és un repte que afrontes amb molt respecte perquè sempre, al voltant d’aquests tipus de projectes, hi ha molta incredulitat. Sempre hi ha gent que dona el projecte per perdut. Al país en tenim diversos exemples, perquè no hi ha cap societat històrica i de les potents que no hagi estat en algun moment en situació de fallida o molt delicada. Però no afronto el repte sol, has de formar un equip que ha de creure fermament en el projecte i quan l’equip està convençut, segons la meva experiència, les coses acaben tirant endavant.

Des de l’oposició comunal han mostrat dubtes que la reestructuració serveixi per reflotar el parc. Què els diria?
Jo no entraré a parlar en termes polítics, però entenc que hi ha una part de la societat que pugui descreure del projecte. Però que mirin el país, tenim la prova que fent les coses de manera diferent i amb el suport adient per part dels interlocutors institucionals, financers... les coses poden tirar endavant. A partir d’aquí, la manera com tirin endavant també generarà desacords. Nosaltres com a equip gestor tenim molt clar que hi ha fórmules que poden fer que aquesta empresa tiri endavant, que l’explotació, com a primer pas, passi a ser rendible i a partir d’aquí buscar l’autosostenibilitat econòmica donant la capacitat de fer front als deutes que ha generat.

Llavors...
Al final els diria què volen fer. Si el problema és que no creuen que Naturland pugui ser un projecte que doni fruits, o el problema és que no volen cap projecte a l’entorn de la Rabassa sigui quin sigui? No hi volen turisme? Aquesta seria la pregunta. Hi ha gent que crec que es faci el que es faci hi estarà en contra. D’altres no, que davant dels canvis donaran una oportunitat.

Els clients han entès bé tots els canvis? Quin retorn tenen?
Jo diria que sí. A veure, les transicions mai són fàcils, entre altres coses perquè tenen uns terminis que són difícils de definir. És a dir, nosaltres vam decidir que tancàvem el parc d’animals, però la data exacta en què els parc es tancava no estava predefinida, perquè no depenia només de nosaltres. Però dit això, la veritat és que la gran majoria de gent dona suport a la decisió, entenen que per tirar endavant el projecte era necessari generar aquest canvi en el cas concret del parc d’animals. I això ens obre les portes per desenvolupar noves activitats i atractius a la cota 2.000 i al prat de Conangle.

El parc d’animals era potser l’element més controvertit.
Sí, però el 17% dels visitants que van venir l’any passat ho van fer pel parc d’animals i per tant, el nostre repte era poder substituir aquests clients amb altres que se sentissin atrets pel nou projecte. I la realitat és que aquest 17% l’hem pogut substituir amb gent que ve a fer totes les activitats i passa tot el dia amb nosaltres, amb la qual cosa, gran part de l’augment d’ingressos ve d’haver substituït gent que venia a pagar només pel parc d’animals per gent que ve a pagar per passar un dia amb nosaltres.

Més enllà dels nous clients, tenen retorn dels antics, dels que coneixien Naturlàndia i han tornat ara després de tots els canvis?
La part de clients que venien pel parc, és veritat que s’han sentit una mica decebuts en no veure els animals. I fins i tot alguns ens ho han fet saber per escrit, perquè per a ells que no hi hagi animals és un pas enrere, però al mateix temps arriben nous clients que ens expressen el contrari. Igualment, els clients històrics que no veien bé el parc d’animals han valorat positivament el canvi. Però com dic els moments de transició sempre són difícils i un cop més el repte és ser capaços de no només compensar l’atractiu que hem tret, sinó de fer el parc encara més atractiu.

I el client del país? Fins ara hi havia la sensació que el parc es coneixia més a fora que no pas aquí.
Sí. De fet, la nostra idea inicial era haver generat un canvi més radical, però els professionals amb qui vam treballar, que eren de fora perquè no tinguessin certa contaminació històrica amb la percepció del país, ens van dir que la percepció a fora era bona. És a nivell de país que la percepció és negativa, per les raons que sigui, per les baralles polítiques, pels encerts i desencerts del projecte... Per tant, era necessari no desvincular-se’n totalment i que aquells que coneixien la marca antiga poguéssim fer una associació de marques ràpida i intuïtiva.

Mantenint un nom similar es volia seguir vinculat a la gent del país?
Hem de diferenciar. Per un costat està el nom i per l’altre, el projecte. Amb el nom, la raó per la qual no vam ser tan radicals és el que he explicat. Si la percepció a fora era més positiva, no podíem renunciar a tots els atributs positius que el projecte i la marca anterior tenien. I tampoc tenim els recursos per fer un canvi radical. Hem fet una transició. En canvi, hem fet un canvi radical en el qual aquell nom i aquella marca expressaven. En el cas del país, penso que la marca com a tal no hi té res a veure. Hi tenen a veure les discussions i desacords que hi han pogut haver a nivell comunal i els encerts i desencerts del projecte. I les dues coses han acabat fent que durant molts anys Naturlàndia hagi generat més titulars negatius que positius. I hi ha una part de responsabilitat de tots, primer l’empresa, segon les institucions i tercer els mitjans, també, que a vegades genera més interès, malauradament, una notícia negativa que una de positiva.

En defensa nostra li diré que hi ha hagut moments en què ha estat difícil trobar una  notícia positiva de Naturlàndia.
No dic que no, i aquí també entrava l’habilitat de la societat per generar notícies positives... També he repetit moltes vegades que el turista arribava al país, veia Naturlàndia a l’inici i un cop passava Sant Julià, Naturlàndia desapareixia. Si això ho extrapolem al client del país, qui no és de Sant Julià, només veia la presència de Naturlàndia en notícies negatives o quan entrava o sortia del país. No hi havia una estratègia per arribar al client del país. I això és una cosa que estem canviant, amb l’esquí de fons, amb les bicicletes, amb el centre eqüestre que volem que funcioni pràcticament tot l’any... Els pròxims mesos s’aniran desenvolupant nous productes i serveis al voltant d’aquesta activitat per donar un atractiu a la gent del país i que sortir cada cap de setmana a fer una passejada a cavall o aprendre a muntar pugui ser una activitat.

Com s’encara l’hivern?
Tenim l’experiència de l’any passat i l’encarem amb un pla A i un pla B. El pla A és que sigui un hivern relativament normal i que  puguem accedir als mercats propers, que el client espanyol, francès i portuguès pugui arribar normalment. Però amb la prudència i les mesures que en cas que això no passi, tinguem capacitat de reaccionar i adaptar la nostra estructura ràpidament a una activitat reduïda com vam fer l’any passat.

Quines activitats trobarem?
Històricament un dels problemes que hi havia era que el client no sabia quins dies havia de venir i en quins horaris havia de venir per fer les activitats. Treballarem molt perquè l’oferta sigui estable i que el client tingui clar l’oferta que trobarà segons el dia. La nostra aspiració és que els caps de setmana, festius i vacances l’activitat sigui completa, tant a la cota 2.000 com a la 1.600, i de dilluns a divendres ens centrarem molt a tenir una oferta potent i atractiva a la cota 2.000.

Més enllà de l’esquí de fons, què es podrà fer? Per exemple, les bicicletes elèctriques funcionaran?
(Riu) Deixem que arribi la tardor. És veritat que estem treballant en diverses novetats per seguir adaptant el producte de la cota 2.000 al nou projecte, però encara és molt d’hora per acabar de definir quines seran degut a la incertesa de si tindrem un hivern normal o no, i si podrem abordar les inversions que voldríem per un hivern normal o si un cop més haurem de ser curosos degut a la situació.

El dia de la presentació del nou projecte va explicar que estaven mirant diferents opcions de transport per arribar al parc, que sempre ha sigut un dels elements problemàtics. S’ha pogut avançar?
No, de moment no. És un dels grans reptes i no té solucions fàcils. De totes maneres, si mirem des de la frontera, som el primer gran atractiu turístic. La distància de la frontera a la cota 1.600... som el primer atractiu turístic del país. I això és una carta que jugarem i la jugarem cada vegada més fort. Dit això, també he de dir que no estem més lluny del centre d’Andorra del que puguin estar altres destinacions del país com Grau Roig, Arcalís o el Pas de la Casa. Per tant, aquesta percepció de lluny, peso que també és deguda, en certa manera, a la desconnexió de què parlàvem abans del client del país amb el que era la nostra oferta i la nostra marca.