L’esquí de fons de Naturland vol ser “l’enveja” i referent a tot el Pirineu

L’esquí de fons és “l’oferta històrica” desenvolupada per la societat Camprabassa, però els nous gestors de l’empresa tenen clar que l’activitat ha de ser “un dels puntals” per donar futur a Naturland. I no només en l’àmbit turístic. Fa uns dies representants de la Federació Internacional d’Esquí (FIS), juntament amb membres de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), van visitar la Rabassa per avaluar les actuacions a dur a terme per homologar les pistes i que es puguin acollir competicions internacionals. És en aquest context que el director general de Naturland, Xabier Ajona, considera que “al voltant de l’esquí de fons s’estan donant una sèrie de condicions que potser històricament no s’havien donat mai” i que fan que hagi arribat el moment perquè “puguem ajudar que l’esquí de fons andorrà pugui ser l’enveja del Pirineu”.

Ajona explica que fins ara “hi ha hagut desconeixement de l’esquí de fons per diferents factors, però ara es donen les condicions perquè puguem fer que això canviï en l’ambient del Pirineu”. Així, l’aposta de Naturland per aquesta activitat va més enllà de ser una oferta més d’oci per als visitants, es vol ser un referent per davant dels països de l’entorn. “Nosaltres vam donar mostres i des de les institucions també se n’han donat, que la voluntat de tots conflueix perquè l’esquí de fons esdevingui un esport més present al país i no tant una anècdota... que no sé si aquesta seria la paraula”, admet. En aquest sentit recorda els esforços fets per la FAE, l’acord amb Camprabassa que va permetre desenvolupar el refugi d’alt rendiment a la cota 2.000 (REA) i que el treball amb els esportistes de base de la FAE “està donant fruits indiscutibles” ja que actualment “són els millors dins dels esports d’hivern del país”.

Homologació
La visita dels representants de la FIS va ser positiva, ja que “la impressió que ens van transmetre va ser molt bona” en el sentit que “hi ha una decisió per part de la societat com de la Federació”, i confien tenir també el suport de les institucions, com ja s’ha donat en altres esdeveniments organitzats, com el Campionat del Món de Triatló. “Es van fer esforços per disposar de neu i oferir bones condicions en un any molt difícil i això és molt important per als homologadors de la FIS”. Per tant, durant aquesta tardor i hivern s’acabarà de definir bé el projecte i així durant l’exercici 2022 “poder abordar els treballs per condicionar les pistes”.

Més enllà d’això, però, ja hi ha certes inversions que es té clar que es volen tirar endavant al més aviat possible. A la Borda de Conangle, per exemple, “tenim la possibilitat de desenvolupar un allotjament molt diferencial i molt atractiu”. Hi ha 8 habitacions disponibles i l’oferta gastronòmica també hi tindrà un pes especial. A més, veient el creixement del Nòrdic Esquí Club, “aquest any fem una aposta i els donem un espai més gran, uns locals més grans perquè puguin seguir creixent, on disposaran de canviadors, dutxes i unes instal·lacions adequades per desenvolupar l’activitat de la millor manera possible”.

D’altra banda, i pel que fa a la instal·lació de canons de neu, “la voldríem millorar”. El director de Naturland recorda que hi ha poques estacions d’esquí de fons que tinguin una instal·lació de canons com la de la Rabassa, a més d’una “orientació nord que fa que la neu hi romangui més temps que en altres llocs”. Però hi ha prou capacitat d’inversió? Ajona assegura que “si seguim amb la dinàmica que portem, n’hi hauria d’haver”. De fet, explica que la inversió en canons per a l’esquí de fons no té res a veure amb la que comporta l’esquí alpí. “Estem parlant d’innivar certs punts estratègics”, afirma, o també apunta la possibilitat de tenir “punts de producció” i després distribuir la neu amb pales i remolcs als punts crítics. “Aquí la neu no es veu sotmesa al desgast diari que pateix en una estació d’esquí alpí. Per tant, no parlem del mateix volum d’aigua ni del mateix volum d’inversió”.

Govern
També es disposa del suport institucional, si bé s’admet que “no podem pretendre que tot l’esforç recaigui sobre el Govern. El Govern hi és per donar suport, per intentar accelerar els esforços que puguem desenvolupar però queda clar que nosaltres hem de ser una mica els que mostrem que això és una acció de llarga durada i que no ho fem amb una aspiració puntual d’un any”.

Així, afegeix que a l’hora de validar certes candidatures com les dels campionats del món d’esquí alpí, “la FIS mira un tot de país. Mira quines són les altres accions que s’estan desenvolupant per impulsar els esports d’hivern en aquell país i el fet que una activitat minoritària estigui impulsant-se, com l’esquí de fons, i l’impulsin tant la societat com les institucions, no deixa de sumar punts a aquestes candidatures”. D’aquesta manera Xabier Ajona insisteix que l’aposta per l’activitat és “voluntat de tots. És la Federació que sempre ha estat allà, la societat que vol aspirar a més i fer que les nostres instal·lacions siguin una referència, i evidentment les institucions que ja ens han expressat a través del departament d’Esports que creuen en el projecte de l’esquí de fons”.