Diari digital d'Andorra Bondia
L'exdiputat i membre de la comissió del Pacte de Toledo, Carles Campuzano, ahir a la comissió.
L'exdiputat i membre de la comissió del Pacte de Toledo, Carles Campuzano, ahir a la comissió.

Augmentar les cotitzacions, única via per tenir “unes pensions dignes”


Escrit per: 
M.S./ Foto: Facundo Santana

L’única via per poder assolir unes “pensions dignes” passa per incrementar les cotitzacions i acostar-les de forma progressiva a la mitjana europea. Així ho va assegurar ahir el tècnic de la Unió General de Treballadors (UGT) Antonio González davant la Comissió d’estudi per a la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS, on va remarcar que el sistema actual “no garanteix bones pensions”, a la vegada que “no respon al nivell de vida del país” i “és aliè al context on pertany Andorra i no dona resposta a les necessitats econòmiques ni demogràfiques”.

En aquest sentit, i a partir de dades que figuren en la pròpia memòria de la CASS així com les publicades per Eurostat, l’expert proposat per la Unió Sindical d’Andorra (USdA), que va destacar que “la suficiència hauria d’estar present en el sistema i que la majoria de sistemes tenen un equilibri entre suficiència i sostenibilitat” , va recordar que “vuit de cada deu pensions rebudes són inferiors al salari mínim interprofessional”, que “dues de cada tres pensions a Andorra es troben per sota del llindar de pobresa” i que “quatre de cada deu estan per sota de la pobresa severa”.

González, que va apuntar que “cal saber el model social que volem a l’hora de definir el model de pensions” i va lamentar que avui “la sostenibilitat del sistema es fa en base a la insuficiència de les pensions”, va recordar que Andorra el 2019 tenia un PIB per habitant de 36.000 euros, fet que el situava en l’onzè lloc del rànquing de nivells de renda per càpita de la UE, a l’altura del Regne Unit i França, tot i que la seva despesa en pensions equivalia tot just al 3,6% del PIB, el país europeu que menys gasta. 

Així mateix, González, que va apuntar també la necessitat de “millorar el sistema assistencial per tal que sigui comparable al dels països de l’entorn i s’ajudi qui més ho necessiti”, va incidir en el fet que només el 52% de les cotitzacions es destinin a les pensions. En aquesta línia, el tècnic de la UGT va considerar “totalment antiquat” que la despesa sanitària es pagui també amb cotitzacions quan a la gran majoria de països aquesta ja es paga únicament a través dels impostos generals.

Interpel·lat al final de la comissió sobre l’opció d’allargar l’edat de jubilació, González va restar importància a aquest fet, tot i que “és una opció possible que han adoptat alguns països per reduir de manera progressiva la despesa en pensions”, i va remarcar que l’important “és l’edat efectiva de jubilació i no tant l’edat legal”.

Per tot plegat, l’expert proposat per l’USdA va insistir en cinc possibles solucions  que passarien per l’increment progressiu de les cotitzacions, la diferenciació de les fonts de finançament, la millora de les pensions contributives a partir de la modificació de diferents paràmetres, el desenvolupament del sistema assistencial i la creació d’un segon pilar del sistema de pensions amb l’impuls de plans lligats a les empreses que complementarien la renda final.

Al final de la compareixença, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va recordar que des de l’organització sindical “ja fa anys” que es denuncia el mateix que González va exposar a la comissió i va lamentar que “estem en un país on venem pisos per 2,3 milions d’euros i tenim unes pensions de misèria”.

Així mateix, Ubach va reiterar la disposició del sindicat a “treballar amb el Govern, els grups parlamentaris i la patronal per buscar solucions” a la problemàtica de les pensions, sempre que “sigui per millorar i no per externalitzar les pensions”. El dirigent sindical va destacar que “només hi podrà haver un canvi real si hi ha un consens social”.

Campuzano exposa l’experiència del Pacte de Toledo i remarca la importància del “consens”

La reunió de la Comissió d’estudi per a la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social va comptar també amb la compareixença de l’exdiputat català i integrant de la comissió del Pacte de Toledo del 1999 al 2019, Carles Campuzano, que va exposar la seva experiència en aquesta comissió, que ha pilotat diferents reformes del sistema de pensions espanyol, i va incidir en la importància del consens en aquest tipus de decisions. I és que per Campuzano, l’expert proposat pel grup demòcrata, “s’ha de buscar que les reformes durin en el temps” mirant que “quan hi hagi un canvi de govern la reforma no tiri enrere”, per a la qual cosa “la millor manera de garantir-ho és que aquella reforma sigui avalada pel suport polític més ampli possible”, per una “majoria robusta”.

Deixant clar que no coneixia “suficientment” la situació de les pensions a Andorra, Campuzano va destacar que el repte hauria de ser “un sistema públic que garanteixi pensions suficients i dignes, i que per tant el risc de pobresa entre la gent gran el dissipi,” i a la vegada, “en finançar-ho en base d’impostos i cotitzacions, trobar aquell equilibri que permeti que l’activitat econòmica, que és la que genera l’ingrés, no se’n ressenti”.

Així mateix, quant a possibles mesures, l’exdiputat va recordar que “la major part de les reformes que s’han fet a Europa els darrers deu anys han situat com a element de contenció de la despesa en pensions, que haurà de continuar creixent, l’edat de jubilació”. En aquest sentit, Campuzano, que va considerar “raonable” que en un sistema públic de pensions “existeixin pensions màximes”, va remarcar que “això s’ha de fer de manera gradual en el temps i suau per permetre a la gent adaptar-s’hi”, i a la vegada, “s’ha de reconèixer la flexibilitat per a aquelles persones que tenen una feina que les desgasten molt físicament”.

L’expert proposat de DA va incidir també en el problema demogràfic que suposa la generació del baby boom, aquells nascuts entre els anys 50 i principis dels 70 del segle passat, i que es jubilaran durant les dues pròximes dècades provocant “tensions” per l’augment considerable de pensions que suposarà. Passat aquest període, i en ser menys nombroses les generacions posteriors, aquesta problemàtica “desapareixerà”.

augmentar
cotitzacions
única
via
tenir
“unes pensions dignes”

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Sobre el fet que els funcionaris cobren la Pensio sobre l’ultim salari i la resta de mortals sobre el salari mig ( que equival al salaria de 20 anys endarrera ) no en parla el sindicalista?

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte