Diari digital d'Andorra Bondia
Francesc Viaplana, ja com alcalde, saluda Jordi Fàbrega, de qui pren el relleu.
Francesc Viaplana, ja com alcalde, saluda Jordi Fàbrega, de qui pren el relleu.

Francesc Viaplana: “Un tren entre la Seu i Andorra tindria tot el sentit”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: A.S.U.

Com exposa la ‘màxima gatopardiana’, sovint cal que tot canviï perquè tot continuï igual. Una mica estirat, ho reconeixem, però aquí ho aplicarem al relleu a l’alcaldia de la Seu d’Urgell: es desprèn de les paraules de Francesc Viaplana en aquesta entrevista pocs dies després d’agafar la vara d’alcalde.

Què veurem de nou a l’alcaldia?
De nou em veureu a mi [riu]. 

Aquí m’ha enxampat.
Quan vam fer l’acord de govern vam crear la figura de la vicealcaldia precisament per tractar-nos d’igual a igual [amb Jordi Fàbrega]. Així hem funcionat fins ara i així continuarem funcionant. Cert que hi ha un alcalde que és la màxima autoritat, institucionalment, tot i que per a la presa de decisions i per a la representació sempre que podem anem tots dos. 

En algun moment ha pensat “quan jo sigui alcalde això serà diferent”?
No. No perquè quan vam fer l’acord de govern ja vam marcar les línies d’actuació i ara seria deslleial variar-ho. Hi ha hagut bona entesa. Home... hi ha cosetes. I la manera de ser de cadascú. El Jordi [Fàbrega] és molt actiu a les xarxes i jo m’he d’esforçar per ser-hi, m’agrada més el tracte directe. Hi pot haver diferències d’aquesta mena. Per la resta, no. 

Una segona part del mandat té les eleccions a la vista. Com es reflectirà?
Amb els reptes que tenim al davant hem de treballar en equip. Les municipals podrien portar tensions a l’equip de govern, però per fer una bona gestió hem d’obviar aquest fet de les eleccions i centrar-nos en la responsabilitat que tenim i el que la ciutadania espera de nosaltres. Després la ciutadania decidirà. Si comencem a actuar per separat i amb intencions partidistes anirà malament. Ho hem d’evitar. 

Però tothom vol capitalitzar els rèdits de la gestió. 
La vicealcaldia també serveix per a això. S’ha vist com quasi a tots els actes he estat acompanyant l’alcalde d’igual a igual. 

Com es reflecteixen les tensions externes? Que si mesa de diàleg, que si...
Obviant-les. Ja ens ho hem trobat: hem passat unes eleccions al Parlament on el Jordi es presentava (jo vaig decidir no fer-ho per dedicar-me el 100% a l’Ajuntament) i és un exemple del moment en què els dos partits s’enfronten i hem estat capaços de  posar-nos dins d’una campana. Tant de bo l’entesa d’aquí es reflectís en d’altres llocs. 

Hi ha dissonàncies: els regidors que ERC té al Pirineu no són tan proclius als Jocs d’Hivern. 
Jo el que tinc clar és que la Seu ha d’exercir la capitalitat del Pirineu, i no parlo de centralisme, sinó de lideratge, d’acompanyament. Per tant l’Ajuntament de la Seu no es pot quedar com un espectador. Dels Jocs falta que m’expliquin més coses. Que diguin que són els més sostenibles de la història no n’hi ha prou, perquè la sostenibilitat ha de ser inherent a qualsevol esdeveniment. 

Té reserves. 
Però si fem un projecte ben pensat i amb el suport del territori per davant de tot, és a dir, amb una consulta, també veig que hi poden haver oportunitats. Per exemple, tenim problemes d’habitatge i en comunicacions... Encara que no, matiso, no es poden supeditar als Jocs, són inversions que s’han de fer sí o sí, però està clar que uns Jocs són una plataforma de vendre’t al món com poques. I cert que no s’ha de crear una bombolla immobiliària, però estem faltats d’habitatge, així que si es construeix després es pot aprofitar. 

Detectem escepticisme, no obstant això? Per la inconcreció del projecte?
Sí, això sí. També crec que fins ara hi ha hagut posicionaments a favor i en contra que s’han avançat. No és just posicionar-te visceralment sense que el projecte estigui definit. 

A l’expectativa?
L’Ajuntament de la Seu no pot estar a l’expectativa, sinó que ens hem d’involucrar i aquest projecte pot ser interessant si va cap on nosaltres volem com a territori. 

De projectes poc definits, aquest ‘hub’ tecnològic...
Però ho reconeixem. Amb tot, creiem en les noves tecnologies per al territori. Tenim moltes dificultats per retenir el talent jove i això pot ser una oportunitat. Ara bé, és molt ambiciós i està per definir, no ens n’amaguem. 

Oportunitat per la ferida oberta que és la Ciutadella?
La Ciutadella està deteriorat, s’ha de reconèixer. Hi ha una part que és propietat de l’Ajuntament però una altra part és privada. Hi ha uns acords amb aquesta propietat perquè faci actuacions de sanejament, tancament perimetral. Nosaltres hem d’apretar perquè faci les accions a què es va  comprometre en un conveni. És un indret privilegiat i amb una potencialitat molt alta. 

Justament. 
Però per això ha costat i costa trobar projectes que s’hi puguin encabir. Parlem de molts metres quadrats i d’elements patrimonials que s’han de conservar. Ho fa més dificultós. No es tracta de passar el buldòzer i posar-nos a construir. 

El ‘hub’ és l’oportunitat? A molt llarg termini?
És un projecte estratègic i traspassa el mandat. Però aquesta legislatura es poden començar a fer accions i en la vinent, bastir tot l’equipament. El projecte del centre tecnològic estarà definit abans de finals d’any. La part dura, cert, serà el finançament. Però estan sorgint iniciatives privades que volen apostar-hi. 

Com estan les relacions amb el Bisbat d’Urgell al Patronat de la Fundació Sant Hospital?
Creiem que el patronat tal com està avui en dia no té molt sentit de ser-hi: qui ha de prendre decisions en gestió sanitària són els experts. Encara que hi hagi òrgans consultius que transmetin el sentiment de la població. I estem caminant en aquest sentit.  Es materialitzarà en breu.  També en el mandat. 

Les relacions estan ‘tocades’?
Són bones, bones. Una de les primeres cartes de felicitació que he rebut és la de l’arquebisbe. El tracte sempre ha estat bo. El Bisbat és molt important a la Seu i en molts  sentits. Per exemple, pel fet del coprincipat, tenim aquí a la Seu recepció d’ambaixadors. 

Cal anar amb peus de plom en temes com ara l’avortament?
Això ja va passar. Com equip de govern vam decidir que no es podia mirar cap a una altra banda, que estem al segle XXI i la dona ha de tenir el dret a l’avortament, més en un hospital que no és públic, cert, però actua com a públic. Ho vam portar al Patronat i, òbviament, confrontava amb les creences dels membres designats pel Bisbat.

La residència de gent gran. 
Tenim poquíssimes places residencials i una població molt envellida. Tenim encarregat un avantprojecte i els terrenys. Falta el finançament, però  tenim el compromís de la Generalitat. 

Què va passar les nits de festa major? Els aldarulls. 
No és exclusiu de la Seu. S’ha vist arreu. És un tema on es barregen molts factors. No s’ha de criminalitzar el jovent. No es pot resoldre sols policialment.  I hem d’abordar-ho però l’Ajuntament no té les competències ni les eines. Ara, és la preocupació número u en convivència ciutadana. Hi ha veïns que ho estan passant malament i sento que no estic donant resposta.

Creix la inseguretat a la Seu?
No. Pot haver-hi la percepció o la preocupació per qüestions com ara l’ocupació, però si comparem els fets delictius que la policia recull veiem que no, que la Seu és molt segura. Sí que hi ha un problema de convivència. 

Incivisme?
Sí. 

L’habitatge és la patata calenta, imaginem. 
Correcte. Molt relacionat per exemple per la vinculació amb Andorra, que fa pujar el preu. S’ha de separar en tres blocs: el mercat lliure, l’habitatge social i l’assequible per a qui no entra en els barems socials però no pot accedir tampoc al mercat lliure. Com a Ajuntament ens preocupen aquests dos segments. Però les polítiques d’habitatge no són immediates.  

En habitatge assequible poden actuar?
I tant! Podem i volem. Ens ajuda a retenir el jovent. Però crec que en la crisi del 2008 es va actuar de la pitjor manera possible: es va rescatar els bancs i es va deixar que es quedessin amb aquells actius sense posar-los a disposició de la gent. El problema és que alguns no estan finalitzats. Difícil. 

Llueixi’s: INEFC.
Marcarà un abans i un després a la Seu. Però no pot quedar aquí: treballarem perquè darrere vinguin màsters, d’altres formacions... És un tret de sortida per al territori. 

El cònsol lauredià, Josep Majoral, confia escombrar alguna cosa cap a casa. 
Necessitem la millor entesa, el millor veïnatge, i la parròquia més propera és Sant Julià de Lòria, on hi ha universitat. Hem de buscar sinergies i complicitats i teixir-les. El que és bo per als uns és bo per als altres. Tindríem un campus universitari pirinenc. Això hem d’intentar bastir. 

Andorra està immersa en el debat sobre comunicacions: aeroport, tren. Com es veu des de la Seu?
Andorra és el gran pol turístic i econòmic i nosaltres tenim uns 1.600 treballadors que pugen. Tenir l’aeroport la Seu-Andorra, ni que fos pels llocs de treball, ens interessa. Ara, per la seva orografia a Andorra el trànsit, el col·lapse i les cues traspassen la Seu cap avall. Tindria tot el sentit un mitjà de transport sostenible que comuniqués la Seu i Andorra, per esponjar, donar aire. 

Com?
Un tren de la Seu a Andorra tindria tot el sentit. Però és clar que són inversions que ultrapassen un Ajuntament, per molt bones relacions que tinguem La Seu i Andorra, la competència en aquesta matèria no és nostra, sinó de la Generalitat i de l’Estat espanyol. 

Francesc
Viaplana
tren
Seu
Andorra
sentit
Comentaris: 3

Comentaris

Aneu sommiant amb trens
Per somnis que no quedi! Fins que el príncep, si existeix, desperti la princesa que amb corona dorm perquè vol ser reina: despertí amb el petó de protocol i descobreixi que és tard molt tard quan no hi ha una bona màquina motor al davant de vagonetes que copien i a més copien malament per dictat o decret
Que en fa d’anys que no vaig a La Seu…..

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic