Diari digital d'Andorra Bondia
Toni Zamora o Toni el Mag.
Toni Zamora o Toni el Mag.

Toni el Mag: “El més gran que he fet desaparèixer és un bat de beisbol, i no et diré com”


Escrit per: 
A. L.

És l’hereu artístic dels mags de cal Plandolit Pau-Xavier i Xavier. Així que té un paper a ‘Abracadabra’, l’estupenda exposició que els consagra l’Era del Raser. Li agrada la manipulació, estudia Interpretació a l’Institut del Teatre i forma part de la Jocand. Fa dos anys es va retirar, diu (i en té 18!) però tornarà aviat amb un espectacle de màgia escènica. 

Coneixies Pau-Xavier i Xavier, o els has descobert ara?
En sabia l’existència, però ara he tingut l’oportunitat de capbussar-m’hi, m’estic llegint Las maravillas de la magia moderna i, en fi, són dos personatges fascinants. Per arribar on van arribar sortint d’Ordino i fa un segle havien de ser molt, molt bons.

Quina modalitat de màgia se’t dona millor, a tu?
La màgia d’escena, especialment la manipulació, que m’encanta.

En què consisteix?
La base és fer treballar els dits, i quan dic “fer treballar” em refereixo a practicar dues hores diàries. Es tracta de fer aparèixer i desaparèixer objectes. Qualsevol. I de fer-ho utilitzant només les mans, que en tot moment estan a la vista del públic. Les mànigues no juguen. 

El més estrany que ha fet desaparèixer?
Un DVD. I el més gros, un bat de beisbol. Però no em demanis com perquè no t’ho diré.

A Ordino explica uns quants trucs. Tan prohibit no està.
Són trucs que surten a tots els manuals. Però només els pots veure si vas a l’Era del Raser. Però n’hi ha que no t’explicaria mai de la vida. Són secret professional, només els explicaré a d’altres mags, i encara.

És cert que amb 18 anys justets et consideres retirat?
Fa dos anys, per motius personals, però aviat tornaré. Amb un espectacle que tinc al cap, un número de màgia còmica que pugui presentar en sales i competicions.

Quin estil és el teu?
Anys enrere els meus models eren Tamariz, el Mag Lari, el Màgic Andreu...

Home, no està malament.
Era l’únic mag d’Andorra, i les meves referències eren els mags que venien de tant en tant. Més endavant em van ajudar G. Alexander i Eduardo Galeano, grandíssims manipuladors. Ara m’agradaria tirar cap a l’humor i el clown, estil Rowan Atkinson, Mr. Bean. Treballo un personatge que és un còmic, li passen coses màgiques, però és que no n’és conscient.

Quants trucs has inventat?
La gàbia, que consisteix a posar el meu ajudant en una caixa, cobrir-lo amb un paper i travessar-lo amb pals i espases per sobre. Llavors trec el paper, em poso a dintre de la caixa i ell desapareix. Surto, trec pals i espases i, és clar, finalment reapareix. 

Les cartes se’t donen bé, pel que es veu a ‘Abracadabra’.
La màgia de prop m’agrada molt perquè és molt pròxima, molt íntima, però mai no se m’ha donat del tot bé. He fet cursos amb el campió mundial de cartomàgia, Dani DaOrtiz, he estat a casa de Tamariz, però ara que sé com funciona sé que no és el meu estil.

Per què?
A mi el que m’agrada és pujar a l’escenari i interpretar un personatge. La màgia de cartes és tan pura que no em fa vibrar. Jo necessito actuar.

A ‘Las maravillas de la magia moderna’, Pau Xavier diu: “Existeix quelcom de sobrenatural en algun d’aquests jocs? No. Per tant, qualsevol els pot practicar.” Qualsevol? 
Depèn. El talent és important, perquè si no ets hàbil amb les mans potser no podràs fer manipulació. Però en canvi, potser tens facilitat per moure’t per l’escenari, i pots centrar-te en les grans il·lusions o en la màgia còmica. 

Tots és qüestió de tècnica i d’entrenament.
És qüestió de molta implicació, moltes hores i sobretot molta creativitat. Cada mag ha de trobar la seva manera de fer màgia i de ser mag. 

Els gadgets tecnològics, t’interessen?
Jorge Blass, a qui admiro, té un espectacle absolutament tecnològic. Fins al punt que el públic el pot seguir a través del Facetime. Hi vaig assistir i m’hi vaig abocar, perquè m’agradés, i perquè crec que no li podem donar l’esquena a la tecnologia. Però té el risc que s’acabi menjant la màgia, que l’espectador acabi pensant que tot es redueix a un truc tecnològic i no valori la tècnica.

No el convenç, vaja.
La veritat és que només ho faig amb els amics. 

Per iniciar-nos, n’hi ha prou amb la Magia Borras?
Està bé, funciona, però el té tothom. I n’hi ha d’altres. Jo vaig començar amb una caixa de Jorge Blass, precisament, i amb una altra de El Rei de la Magia, que és la que recomano perquè et donen un val per anar a la botiga i que et facin una demostració en viu. La Magia Borras només t’explica els trucs. 

I no gaire bé, a més. Alguns és impossible de portar-los a la pràctica. I menys encara si tens 8 anys.
Exacte. Perquè no pensen en els nens. Jorge Blass, per exemple, ha estudiat psicologia infantil, i això fa que sàpiga arribar-hi molt bé.

Faràs un taller de màgia, a Ordino. En sortirem sent mags?
Mags mags, potser no, perquè són molts anys de pràctica. Però et garanteixo que en marxaràs sabent fer desaparèixer una moneda  dintre d’un got. Dit així sembla fàcil, però fes-ho!

Toni el Mag: “El més gran que he fet desaparèixer és un bat de beisbol
i no et diré com”
Comentaris: 2

Comentaris

La meva filla és fan absoluta seva, feia molt de temps que no sabiem res d’ell, ara ja sabem el perquè… Quan li he dit a la meva filla que ho ha deixat, s’ha posat a plorar, esperem que torni aviat als escenaris!!!!
Un gran artista, quina lástima que vaguin desaparexent els pocos artistes que tenim al pais. un buen abrazo y animos toni.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic