Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Robert Lizarte

Robert Lizarte

Divulgador històric i campaner

 

 

La iaia Pasquala i els sants




El bon amic Climent Miró ens parlava ara fa uns dies de la transmissió oral que feien els avantpassats i, que generació rere generació, ens ha arribat fins als nostres dies. Si no volem que es perdin en l’oblit aquestes experiències, creences i vivències les hem de plasmar per escrit. Permeteu-me que avui us parli de la fe popular, i concretament de la meva padrina materna, la iaia Pasquala, com l’anomenàvem a casa. Una dona menuda, treballadora infatigable, d’aquelles dones d’abans que semblaven fetes d’una altra pasta. Acostumada de ben petita a una vida difícil, era també dolça, bona, religiosa i pietosa, i m’ensenyà des de ben petit oracions, adagis, llegendes, cançons, rondalles i sobretot valors que ella havia après de pares i padrins. Quan era cas de necessitat s’encomanava als sants i creieu-me, en tenia una bona llista! Si tronava calia encomanar-se a Sant Marc, a Santa Bàrbara i a Santa Creu, tot fent amb unes tisores o una navalla d’afaitar un senyal de la creu, i encarar-la a la tempesta, recitant amb molta fe “Sant Marc, Santa Bàrbara i Santa Creu, no ens deixeu”, i resant tres parenostres.
Si alguna vegada teníem mal de coll o un constipat, ens encomanava a Sant Blai (3 de febrer), molt miraculós. Ens explicava que en una ocasió Sant Blai havia arrencat una espina de peix de la gola d’un infant que s’ennuegava amb dos ciris beneïts del dia de la Candelera, que és el 2 de febrer. Si teníem mal de coll ens feia llepar un caramel beneït de marca La Elisa que feia beneir a la missa de el seu dia. També feia una novena (nou dies seguits d’oracions a un sant per demanar el seu favor) tot posant devotament un ciri. Sant Llop era invocat si es tenia esquinància (angines) amb novena i ciri també. Per protegir la casa d’incendis s’encomanava a Santa Àgueda (5 de febrer). Si se’ns trencava una peça de roba, amorosament ens la cosia (encara recordo l’ou de fusta que feia servir per sargir els mitjons que tenien alguna tomata). Però si aquell dia era Santa Llúcia (13 de desembre) ens deia que no podia cosir ni sargir res, ja que si ho feia creia fermament que la Santa la castigaria fent-la perdre una mica de visió. La recordo senyant-se tot dient: “Que Santa Llúcia ens conservi la vista”
De tant en tant ens deia que per no tenir mal de dents ens havíem d’encomanar a Santa Apol·lònia (9 de febrer) i que per demanar una bona núvia quan fóssim més grandets havíem de fer una novena a Sant Antoni de Pàdua (13 de juny), bon matrimonier. Com que era pagesa i casada, el dia de Sant Isidre (15 de maig) feia festa grossa, ja que Sant Isidre era patró dels pagesos i dels casats, i aquell dia no es treballava, igual que el 17 de gener, Sant Antoni Abat, protector dels animals. El 19 de març, Sant Josep també feia festa grossa, i aquell dia per postres menjàvem crema. Havent dinat li demanava que m’expliqués històries d’abans, cosa que feia amorosament.
Moltes gràcies, iaia Pasquala (i a tots els padrins i padrines en general) per ensenyar-nos tant! Avui deixem el vostre llegat per escrit perquè no es perdi mai més la vostra memòria!

 

Compartir via

Comentaris: 4

Comentaris

Quan de petita tenia tos, la meva iaia (i també la meva mare, m’encomanaven a Sant Pau: “Sant Pau gloriós, que la nena te tos, guardeu-la bé que l’àngel ja ve”.

Moltes gràcies per compartir la vostra bonica vivència! No la sabia! Amb el vostre permís us l’agafo! :)

Gràcies Robert per deixar ben escrita la transmissió oral pirinenca dels nostres padrins.
A les valls veines del Pallars Sobirà mos explicaven les mateixes costums i devocións.
Al meu poble, per la guerra van cremar sants i retaules, pero fins els mes abrandats de la FAI van respectar Sant Isidre, San Sebastià, Sant Antoni dels pagesos i el de Pàdua i Santa Llúcia fins i tot tenia capella pròpia.

Molt curiós el fet que els de la FAI respectessin als sants! Llàstima que no fou així en altres indrets!
De totes formes interessantíssima la vostra dada! Al contrari gràcies a Vós per la vostra aportació!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte