Transparència i consideració
El 27 de setembre es va celebrar a Ordino una reunió sobre la qüestió de la instal·lació del laboratori P3 de Grifols, pública segons anunciava la premsa, i dos membres del Moviment AD.HOC van voler assistir-hi per poder disposar de tota la informació sobre un tema que genera molts dubtes i inquietuds, més encara per a aquells que han llegit detalladament el contracte entre la multinacional catalana i el Govern.
Quina va ser la desagradable sorpresa quan a un dels membres d’AD.HOC no se li va permetre l’entrada, i no solament no se li va permetre, sinó que qui li va barrar el pas va ser, en persona, un alt càrrec del Govern. Un altre membre del mateix Moviment que va arribar una mica més tard, tampoc va tenir dret a accedir al recinte.
Quan un càrrec de confiança del Govern perd la dignitat per complir funcions de vigilant de local nocturn, la democràcia s’enfosqueix, més encara en un assumpte suposadament d’interès públic que per essència i respecte hauria de convidar la ciutadania.
La cosa pública és de tots i si ciutadans de peu, membres o no d’un moviment, curiosos i inquiets per segons com es duen a terme accions relacionades amb la cosa pública, demanen simplement exercir un dret ciutadà elemental, el dret a disposar d’informació clara, el dret de saber, se’ls ha d’atendre amb tota la consideració. Cal recordar que fa pocs mesos el Consell General va aprovar per assentiment la proposició de llei de transparència i accés a la informació pública. Recordo aquelles paraules que deien: “No concebem un Estat amb secrets o informacions privilegiades.”
És precisament amb aquesta òptica que el Moviment AD.HOC, nascut fa una mica més d’un any, s’interessa de molt a prop per com evoluciona el país, per bé o per mal. Tanmateix, es va interessar i certament va insistir per generar reflexió sobre el telefèric de Carroi, l’aeroport de Grau Roig, l’edificació de les grans torres d’Escaldes i algun altre assumpte. Unes vegades amb més èxit que altres.
La despersonalització que de fa un temps ençà afecta Andorra va suscitar interrogants i inquietuds entorn de les quals una sèrie de persones d’horitzons, d’edats, de formacions diverses es van reunir per compartir amb la societat civil i alhora fer-los arribar als nostres mandataris. Una societat civil avançada no pot estar composta de convidats de pedra, i delegar cegament és còmode, però potser perillós.
Que la ciutadania s’interessi per la cosa pública és mostra d’una societat sana, i que se li correspongui amb respecte i transparència, és prova d’una democràcia responsable. També recordo, amb certa enyorança, aquella resposta que em va enviar el cap de Govern l’1 de juliol del 2020: “L’agenda no la daten només els responsables polítics, perquè és evident que hi ha qüestions que no es poden resoldre des dels despatxos, sinó que cal un debat serè amb la participació de les ciutadanes i els ciutadans.”
Cal deixar palès que AD.HOC no forma part de cap partit polític, és de tots qui hi vulguin participar, i si sovint ha coincidit amb altres plataformes, associacions o persones polítiques, és purament puntual, ja que aquests neguits no són exclusiva d’aquest Moviment.
Possiblement haurem posat el dit a la llaga. Vagi per endavant que AD.HOC no es posiciona de cap manera en contra de projectes que aportin valor a Andorra, tampoc en contra del Govern, però quan aquests generen dubtes i cert malestar, el que no ha de fer la ciutadania és quedar-se de braços plegats, i el que menys poden fer les institucions, és vetar el dret a gaudir d’una transparència total, més encara en una qüestió d’interès nacional.