Diari digital d'Andorra Bondia
La gerent de la Fundació Privada Tutelar d’Andorra, Carme Padreny.
La gerent de la Fundació Privada Tutelar d’Andorra, Carme Padreny.

Carme Padreny: “Farem un protocol amb l’hospital per treballar junts amb els usuaris”


Escrit per: 
M. P. A. / Foto: Facundo Santana

És psicòloga i ve del món dels recursos humans, de la prevenció de riscos laborals i de la formació de formadors. Diu que té “un ‘mix molt bo entre empresa, discapacitat i fundacions”. Només porta quatre mesos en el càrrec i ara per ara es dedica a fer treball de camp i a conèixer de primera mà projectes, treballadors i usuaris.

Quants usuaris tenen actualment?
La fundació té dos projectes. Un és Acompanya’m i l’altre Joves en inclusió (JEI). A nivell de tuteles en tenim prop de 50 i 5 amb trastorn de l’espectre autista (TEA), de moment.

La fundació va renovar el conveni amb el Govern. L’aportació actual és suficient?
Som una fundació, no una empresa privada. Per tant, darrere de totes les fundacions sempre hi ha una mica d’ajuda, perquè si no és impossible sobreviure. Tenim aquesta ajuda del Govern, tenim aquesta sort d’estar junts. Estem parlant de tuteles que venen per fiscalia, per la Batllia, que és qui determina que aquestes persones estan incapacitades. Tot això té un cost. No tenim una empresa al darrere. No fabriquem coses, acompanyem persones fins al final.

També havien de renovar el conveni amb els comuns. En quin punt estan?
De moment, no hi ha canvis. Tot està damunt la taula. Només fa quatre mesos que em vaig incorporar. I a més hem enganxat l’estiu. És una època doncs d’estabilitat, d’entomar un canvi a nivell personal intern, i ara estem treballant en el procediment de treball i procurant que no hi hagi cap trauma en les persones que hi treballen a causa dels canvis que hi ha hagut. Ara estem fent reunions per veure on som i cap on volem anar. I si podem fer més coses, seran benvingudes. 

Venim d’una època convulsa per la pandèmia i pels canvis que hi ha hagut a la gerència de la fundació.
Sí, però tot segueix. L’important és continuar la feina, millorar el que tenim i estar més consolidats cada dia que passa.

Amb quants treballadors compten?
Una vintena.

I quant a voluntaris?
Aquest és un aspecte que estava aturat i ara tornem a engegar per buscar la manera d’ampliar el nombre, que vegin que la fundació els necessita. Ara hi ha la Fira d’Andorra la Vella i la idea és tornar a visibilitzar la fundació, que hi hagi més amics de la fundació, més voluntaris per fer activitats extres. També estem treballant per tenir un protocol intern i extern per fer les coses d’una manera conjunta. Cal tenir en compte que, en fer el canvi de gerent, hi ha hagut mesos que no hi ha hagut ningú, i això ha dificultat a nivell de treball. Ara hem de tornar a engegar, a donar il·lusió, a dir que estem aquí i que no passa res. Una persona pot entrar i sortir i no passa res. És la vida. La fundació ha de seguir i millorar, no ha de ser un trauma per a ningú i la gent s’ha de sentir igualment ajudada. Són metodologies diferents. Intento que ho anem consolidant per si tenim més feina a partir d’ara. Tothom necessita un temps per conèixer-se.

Diria que s’ha trobat la casa endreçada?
Suposo que per la persona que hi havia la casa estava endreçada. Ens passa una mica com quan entra un nou entrenador a un equip de futbol. Hi ha un canvi de mètode de treball. Cadascú fa les coses de manera diferent i no passa res. Simplement cal que els resultats siguin bons i que la gent estigui contenta hi hagi qui hi hagi al capdavant.

Un dels aspectes de la vostra tasca és que hàgiu d’estar de guàrdia les 24 hores al dia. A vostè li ha vingut de nou?
Ja vinc d’aquest món. Està clar que no tothom ho necessita. És cert que hi ha persones que s’han d’estar controlant les 24 hores. Per exemple, hi ha gent que està al Cedre o a l’Albó i estan les 24 hores controlades perquè són gent gran o tenen una discapacitat. Hi ha altres persones que poden estar al carrer però han d’estar controlades també. Ara, s’ha d’entendre què és la tutela, és una persona que està incapacitada i que possiblement no pugui tenir un acompanyament familiar. I tothom tenim un moment o un altre que anem a casa i fem una pregunta: “No sé si anar al cine, o fer això o allò”. Elles no tenen ningú. No és que sigui una urgència sempre que truquen, però a vegades poden passar coses com ara: “Mira, em falten diners”. I són persones, i no tenen un horari. Ens necessiten quan els fa falta i nosaltres com a fundació els hem de donar una resposta. No podem dir ara no hi som o ara no ens va bé. No seria correcte. El nostre suport és al 100%. 24 hores sobre set dies, la fundació és això. Ajudar i acompanyar les persones que calgui i quan calgui.

El president va comentar que estaven treballant en un nou disseny de marca. Ja el  tenen?
Sí. Me l’he trobat fet, estava plantejat d’abans i ara estem acabant de tancar-ho tot de cara al registre i posar al mercat el nom nou.

Així, canviarà el nom?
Serà fundació privada però tenint en compte les normatives noves a nivell de tuteles. Estem buscant la manera que la persona no es vegi com a tutelada. Hem de posar en relleu que la persona es trobi acompanyada. Aquesta és l’exigència actual. Es tracta de canviar la visió i adaptar-nos a la normativa actual. La persona pot opinar i pot demanar. Això ja ho fèiem, per això no ens costarà gens adaptar-nos. Escoltar la persona, sense tancar-nos en banda. I si el nom ens ajuda a canviar encara més la visió, endavant.

Quan es faria efectiu el canvi? 
Ja ho tenim tot fet. S’ha de registrar. 

Així la paraula ‘tutela’ desapareix?
Sí. Ajudem la persona, no imposem. L’acompanyem i això és feina. Hem de seguir fent aquesta bona feina. Que la persona acompanyada pugui dir encara sort que existeixen. Totes les persones som úniques. Escoltem i parlem perquè estigui bé i tingui pau.

S’han engegat ja les reunions amb el grup de treball tècnic  format per diversos ministeris?
Això encara s’ha de començar a fer. De tota manera ja estem treballant junts. Cada cosa es fa d’una manera molt transparent i la treballem amb equip. Col·laborem molt amb Afers Socials, amb l’hospital i amb l’Albó perquè tots treballem amb la mateixa persona i ens ajudem entre nosaltres. Hi ha comunicació i treball conjunt. Precisament ara farem un protocol amb l’hospital per fer una reunió conjunta cada dos mesos per treballar junts amb els usuaris que compartim. També treballem coordinadament amb els CAPs i els  psicòlegs.

Creu que li ha faltat transparència a la fundació?
Crec que sí. Podem ser més oberts. Cal tenir en compte que som una fundació petita i tenim dos projectes. I l’un no és millor que l’altre. Són independents i amb personal diferent. I potser en tindrem més. Però és la fundació qui els té. Defenso els dos projectes com a superimportants i s’han de cobrir les necessitats de tots dos per igual. La comunicació es fa des de la fundació. També s’interrelacionen. Estem fent dinars amb una persona tutelada i una de JEI amb dos monitors, un de cada programa. Hem d’intentar que vegin la fundació com un global amb dos projectes.

Ha dit que n’hi haurà més, d’iniciatives?
Sí, però han de passar pel patronat. La fundació té moltes necessitats. Hem de començar a créixer internament. Encara hi ha moltes coses que no les sé. Però vaig endavant i si va bé tiro milles. M’ajuda molt a l’hora de dirigir unes persones, saber què necessiten i com fer projectes nous per poder evolucionar.

Coneix ja tots els usuaris? Els has vist a tots?
A tots encara no perquè amb l’estiu i els canvis he anat fent cada dia una mica. He anat a Lleida, a Barcelona, a l’Albó, al Cedre. He anat a fer un cafè amb alguns d’ells. He estat amb ells al Mou-te per la teva salut. M’he ficat a tot arreu com si fos una de les seves referents. Cada setmana vaig al JEI. Estic molt ficada en el treball de camp. Per poder dirigir primer has d’estar a baix. Per dir com s’ha de fer una cosa has de veure per què es fa d’aquella manera, si és adequat i si hi hauria d’haver un canvi. Si ja va bé, no cal canviar, i si no, m’agrada pensar en equip què es pot fer per millorar. I donar els recursos que es necessiten.

Quants usuaris tenen fora del país?
N’hi ha cinc. Estan fora perquè en aquests moments no tenim eines per poder estar aquí. Hi ha una mancança de recursos de manera globalitzada a nivell d’Andorra. Ara tots estem treballant i buscant solucions perquè això vagi a millor i plantejar que es pugui fer alguna cosa al país. Per a nosaltres és important encara que puguin semblar pocs i  només que n’hi hagués un ja ho seria. No són gent de 80 anys. I si són més joves, què fas? Cal posar fil a l’agulla perquè hi hagi un recurs per atendre’ls al país.

Quan la van seleccionar, què li van dir que volien de vostè?
Procurar l’equilibri intern i fer més visible la fundació i els seus dos projectes perquè la gent ens ajudi que funcionin. La idea és fer una feina ben feta i amb cor, perquè si no hi creus no pots donar el millor de tu. És important pensar que quan tractes amb aquestes persones és com si ho fessis amb el teu fill, el teu germà, el teu pare o la teva mare. A partir d’aquí em puc formar i ajudar per fer un equip de treball molt maco i intentar reduir el màxim d’errors que puguem tenir perquè som humans. I tot, és clar, amb serietat i respecte. 

Carme Padreny: “Farem un protocol amb l’hospital per treballar junts amb els usuaris”
Comentaris: 1

Comentaris

Si tiene el respaldo de la jefa Fenoll puedes lograr tenerlo todo. Hay quien puede mover el mundo (Andorra) con solo un dedo.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic