Diari digital d'Andorra Bondia
La portaveu del sindicat SAD, Esther Sagués.
La portaveu del sindicat SAD, Esther Sagués.

Esther Sagués: “És ridícul dir que amb mil euros el Consell Comarcal té part de SUMAR”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: BonDia

Esther Sagués, portaveu per a Lleida i Girona del sindicat SAD de cuidadores municipals de Catalunya, va intervenir a l’últim ple del Consell Comarcal, el que va debatre sobre la (no) externalització del servei d’atenció domiciliària. Qui seguís la sessió en directe, o la visualitzi ara, no podrà escoltar les seves paraules. En tot cas, aquí té un espai on fer públiques les seves consideracions. 

Servei d’atenció a domicili a l’Alt Urgell. Posi’ns en antecedents. Com hem arribat fins aquí?
Jo vaig començar com a treballadora familiar i d’auxiliars de la llar l’any 2010, contractada pel Consell Comarcal. Als tres mesos aproximadament em van traspassar al Consorci d’Atenció a les Persones, el CAPAU, creat el 2008 per l’Ajuntament de la Seu i el Consell Comarcal. El 2010 ens van traspassar tot el personal de serveis socials: educadors, treballadors socials, etcètera. Les competències en serveis socials, de les poques obligatòries en l’àmbit municipal, però sí que poden fer el traspàs a tercers. I aquí comença la trama. 

?
Molts treballadors van perdre drets pel camí. Del SAD es van traslladar dues treballadores i l’Ajuntament, tres. La companya que com jo venia del Consell va jubilar-se i de les tres de la Seu van plegar dues. Així que en vam quedar dues fins ara. Durant molt de temps vam demanar que es contractés més personal, perquè òbviament no podíem cobrir la zona, i sempre ens van dir que no. 

Estem parlant d’una àrea...
Quanta gent hi ha a la Seu? 13.000? Més 3.000 a la zona sud de la comarca, que cobreixo jo, més la nord... I en aquest territori tan extens, de Bassella fins a Tuixén. I no parlem només de gent gran o depenent, sinó de gent en situació de vulnerabilitat: infància en risc, maltractaments, salut mental... Qualsevol que necessiti un acompanyament, assistencial o educatiu. 

Amb dues persones. 
Això. Després de negar-se a contractar més personal, el 2019 van fer una licitació que va quedar deserta. Van parlar de privatitzar, després d’externalitzar i ara parlen d’encomanar la gestió... En tot cas es tracta que el servei surti cap enfora. Tot i que és cert que nosaltres dues seguim sent treballadores del Capau. 

La licitació, però.
La primera va quedar deserta i la segona també, per manca de documentació. Es pot veure al portal de transparència de la Generalitat. A l’empresa presentada a la segona, Suport Assistencial SLU, al cap de poc se li va fer al cap de poc una subcontractació per decret. 

Això què suposa?
Nosaltres dues continuàvem prestant servei i on no arribàvem els passaven a aquesta empresa, que té denúncies arreu per tenir les seves treballadores precaritzades. Per exemple, si mires el conveni col·lectiu veus que entre l’últim servei del matí i el primer de la tarda no hi pot haver més de dues hores. Per què? Per no hipotecar la treballadora, que no et diguin ves aquí de 9 a 10 del matí i allà de 9 a 10 del vespre. 

Naturalment. 
Aquí està la trampa de les empreses privades que gestionen el servei. Fan un contracte, m’ho invento, de quinze hores, i les van trucant: ara sí, ara no.  Cobren el dia 15 de cada mes i per sota del preu del conveni. Nosaltres vam començar a denunciar verbalment al departament de coordinació al CAPAU. 

En nom de les companyes. 
Sí, nosaltres tenim coses a perfilar però en general l’Administració ho fa bé, no com l’empresa privada. Ho veiem arreu amb les privatitzacions, externalitzacions o com li vulguin dir. I com que l’Administració segueix tenint les competències, signa un plec de prescripcions, és a dir, ha de vetllar perquè l’empresa compleixi. S’ha de fer un seguiment que sabem que no s’estava fent, és a dir, van delegar i se’n van oblidar. 

Vaja.
Jo em vaig afiliar al sindicat, creat fa un any precisament per totes les coses que s’estaven denunciant arreu de Catalunya. Aleshores vaig començar a demanar coordinacions amb aquestes noies [de Suport Assistencial] i sempre ens ho han negat. Però al final ens hem anat trobant i vuit de les 12 treballadores van signar una carta on recollien les seves queixes, i la van registrar al CAPAU. És clar, aleshores ja no podien fer veure que no passava res. 

Queixes també d’usuaris.
La gent es tem que és beneficència i els ho prendran. I no: és un dret. Ho pots necessitar tu, jo i el veí. No puc parlar de queixes concretes perquè són temes personals, però finalment alguns usuaris s’han queixat, grosso modo per no rebre el servei o per enviar-los gent que no està titulada. 

Caram!
Què passa? Que hi ha dos preus: l’auxiliar familiar, que neteja, i la treballadora que atén directament la persona. L’empresa agafa qualsevol sense titulació, li paga en consonància, l’envia a fer el servei que requereix titulació i a l’Administració li factura així. S’entén?

Perfectament. 
Ja dic, al novembre l’empresa deixa de prestar el servei. La solució que han trobat és una nova externalització. Ho és: SUMAR Acció Social està presidida per Estanislau Vayreda, tinent l’alcalde d’Olot. Està colonitzant consells i ajuntaments venent la moto que s’ajuntessin, fessin empresa pública i cedissin la gestió. Ni es presenten a licitació, sinó que si compres una participació en formes part. 

De mil euros en el nostre cas. 
La senyora [Josefina] Lladós diu que “som propietaris”. No: tu tens una mil·lèsima participació i a l’hora de la veritat no tens veu ni vot. Han de subrogar totes les treballadores de Suport Assistencial, no poden quedar al carrer perquè són responsabilitat de l’Administració. I nosaltres? I què passa amb els drets adquirits? 

Això, què passa?
El primer any es respecten, després... En tot cas, es crea molt malestar laboral perquè tampoc tothom té les mateixes condicions. Anirem de Guatemala a guatepeor. El discurs és que “és gestió nostra” per treure el titular “el Consell Comarcal assumeix la gestió a través d’una empresa pròpia” i no, no és pròpia. És ridícul pensar que amb mil euros...

El futur?
Aquesta empresa és un monstre. Els càrrecs directius són alcaldes i exalcaldes de Junts. Finalment, tot és un tema polític. Són empreses que  busquen un perfil de treballadora molt apurada, que no protesta... Cap aquí anem. 

Esther Sagués: “És ridícul dir que amb mil euros el Consell Comarcal té part de SUMAR”

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Bon article ! Moltes Gràcies pel vostre periodisme compromés independent!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte