L’article 33 de la Constitució

Us deixo un dels articles de la nostra Constitució i m’agradaria fer una pregunta: realment els poders públics estan promovent les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne? O estan promovent les condicions per protegir els grans propietaris? O estan promovent la construcció de nous habitatges sabent que tenim milers de pisos buits? O estan promovent qualsevol cosa que no sigui el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne?
Se sap que hi ha 8.000 pisos buits i avui no sabem quines propostes es fan des de la taula d’habitatge. Després de diversos anys de govern de DA i tripartit encara no tenim solucions palpables a la problemàtica de l’habitatge, que ja fa massa temps que dura.
Ara surten els propietaris a dir que és un error no deixar construir més. L’AGIA, com sempre, darrere donant-hi suport. Veurem com reacciona el Govern a les pressions.
Si no es legisla a favor de l’habitatge digne per a tothom de forma urgent tindrem problemes per a trobar personal en alguns sectors i cada cop serà més complicat.
Oferta de feina a Andorra de gerent/director d’uns apartaments turístics: 1.250 euros mensuals. Pis de lloguer: 600 euros a parròquies altes, més 100 euros de despeses. Et queden 550 euros per al menjar, transport a la feina (situada a Andorra la Vella), etc.
Oferta de feina a la Seu (Espanya) com a dependent a un supermercat: 1.338 euros mensuals. Pis de lloguer: 300 euros més 100 de despeses. Te’n queden 938 per pagar el mateix amb la diferència que sovint molts productes i serveis (excepte la llum) són més barats. I puntualitzo que a Espanya hi ha dret a atur si et quedes sense feina.
I què proposes?
Primer de tot, i més important, hem d’apujar els salaris al 60% del salari mitjà, tal com indica la Carta Social europea. Estem encara molt lluny i permeteu-me que dubti que al final del mandat de DA compliran la seva promesa. Feu càlculs vosaltres mateixos: Actualment el salari mínim representa el 52,2% del salari mitjà.
Hem de crear urgentment un registre de la propietat i un índex de preus de referència, com s’està proposant a Catalunya. Hem de legislar per regular els preus, fer el debat de societat per considerar una possible regulació d’aquests com han fet les millors pràctiques internacionals i establint-ho per zones. A més, incentivar fiscalment els propietaris a través de l’eina de l’índex de preus de referència. Hem de regular de forma molt urgent els pisos buits, estic convençut que si alliberem la meitat dels habitatges buits, demà els preus dels lloguers baixen en picat. Es pot fer creant taxes específiques per als propietaris que tenen pisos buits. A més, les institucions haurien de crear altres incentius per als propietaris per destinar pisos al mercat de lloguer. S’hauria d’intentar solucionar (mitjançant els ministeris corresponents) la greu problemàtica dels propietaris de pisos que no van declarar-los en el seu moment a hisenda. Aconseguir una finestra perquè ho puguin fer i en cas que no ho vulguin fer, passar la informació als governs corresponents. Crec que la integritat de la població resident ha d’estar per sobre dels propietaris forans que no posen els seus pisos al mercat per por que els enganxin. Els residents no tenen la culpa que els estrangers puguin tenir, suposadament, propietats no regulades a Andorra. D’altra banda tenim la problemàtica dels animals. L’obligació d’educar els propietaris de gossos PPP s’hauria d’estendre a tots els que en vulguin tenir. A més de proposar l’obligatorietat d’una assegurança que cobreixi danys als pisos provocats pels animals.
I encara ens preguntem com pot ser que no trobem personal i molta gent marxi d’Andorra? És molt senzill, les condicions per viure i venir a Andorra són precàries. Veurem com es desenvolupa la temporada d’hivern per als temporers, però cada cop ho veig més complicat.