Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Albert Mora

Albert Mora

Director Unicef Andorra

 

 

No anar enrere a l’Afganistan




En aquests vint anys (2001-2021) d’implicació internacional a l’Afganistan hi ha hagut millores molt significatives. El 1999 no hi havia una sola nena cursant educació secundària i només 9.000 nenes anaven a l’escola primària. El nombre d’escoles s’ha triplicat. L’assistència a l’escola s’ha multiplicat per deu i s’ha arribat gairebé a 10 milions d’infants, dels quals quatre milions són nenes. El 39% de les nenes van cursar educació secundària el 2017. L’alfabetització juvenil ha augmentat del 47 al 65% a la darrera dècada. Un 22% de la població té accés a internet i 68% té un telèfon mòbil.
I aquestes millores han donat els seus fruits, especialment per a les dones: el 5% de les dones ha aconseguit anar a la Universitat, el 22% té una feina remunerada fora de casa, el 22% dels funcionaris i el 27% dels parlamentaris són dones (una conquesta de la nova constitució del 2004), i més de mil dones havien arribat a crear els seus propis negocis el 2019. Pel que fa a la salut, també hi ha hagut millores: la mortalitat infantil s’ha reduït a la meitat, però encara afecta 60 infants de cada mil. L’esperança de vida ha augmentat deu anys.
Aquestes són millores molt significatives. Només hem rebut imatges de guerra i destrucció als mitjans occidentals, però la societat afganesa ha anat progressant, per moltes dificultats que hi hagués i creiem que les hem de seguir protegint.
Malgrat aquests notabilíssims avenços, estava clar ja abans de l’arribada al poder dels talibans que calia fer més per als infants afganesos. Hi ha 4,4 milions d’infants que no van a l’escola, dels quals 2,7 milions són nenes. Els talibans mantenen que no s’oposen a l’educació de les nenes, però a la pràctica, les dificultats de les nenes que han passat la pubertat per assistir a la classe han augmentat molt.
Els infants que sí que van a l’escola han patit un tancament a causa de la pandèmia de gairebé deu mesos, i està demostrat que els infants més vulnerables són els que tenen més perill de no tornar a l’escola.
Per Unicef és molt clar que l’accés a una educació de qualitat no és solament un dret de cada nen i nena. És també una inversió que expandeix les oportunitats per cada infant, les seves famílies i les seves comunitats.
Per això els infants i joves d’Afganistan no poden permetre’s cap retrocés ni cap endarreriment. És crític que els nens i nenes d’aquest país tinguin les mateixes oportunitats d’aprendre i desenvolupar les competències que necessiten per progressar.
Havien aconseguit que l’accés de les nenes a les escoles tingués un progrés encoratjador, i ara ens preocupa que els talibans no permetin a moltes nenes tornar a l’escola.
Les nenes no poden, i no es pot permetre, que es quedin enrere. És absolutament crític que totes elles puguin reprendre la seva educació sense més endarreriments addicionals. Perquè això passi, necessitem que les professores tornin a les classes i que estiguin totalment protegides en fer-ho. Cal que tots insistim que no s’aparti ningú de l’educació per l’única raó de ser de sexe femení.
La comunitat internacional ha de continuar involucrant-se a proveir recursos per a l’educació a l’Afganistan. Cada infant necessita –com a mínim irrenunciable– una competència bàsica en alfabetització i càlcul. S’han de continuar pagant els salaris dels professors. Els nois i les noies necessiten professors masculins i femenins, que siguin remunerats regularment i que tinguin tot el suport per fer la seva tasca.
Unicef ha estat sobre el terreny a l’Afganistan treballant per als infants afganesos  durant els darrers 65 anys i hi continuarem. Necessitem el suport de tots i totes. No hi ha hagut cap moment on la urgència hagi estat més gran que ara per recolzar els infants de l’Afganistan, nois i especialment les noies, i a totes les persones que els inspiren i els guien. No s’ha de perdre tot aquest progrés assolit, treballat tan durament per al poble de l’Afganistan amb l’ajuda de la comunitat internacional.

Compartir via

Comentaris: 4

Comentaris

Malauradament, la situació a l'Afganistan sempre es presenta amb una visió ideològica i no reflecteix la realitat sobre el terreny.

En 20 anys, l’índex de desenvolupament de l’Afganistan ha perdut vuit posicions entre els 190 països del món. El 2001, l’índex estava a la posició 162, però el 2019 es va passar a la posició 170 entre 190 països.
Això malgrat la despesa de 2.000.000.000.000 de dòlars occidentals a l'Afganistan.

A causa de la pobresa, durant aquests 20 anys d’ocupació occidental, 8.000.000 d’afganesos es van refugiar als dos veïns, Pakistan i Iran. D’altres han arribat a Turquia i fins i tot a Europa.

La població afganesa no ha estat mai tan pobra com en els darrers anys d’ocupació.

Gairebé no s’ha creat cap infraestructura industrial en 20 anys.

El 2001, la producció d’opi era de zero tones. El 2020, la producció d’opi va ser de 6.200 tones produïdes en 230.000 hectàrees de camps. En 20 anys, el nombre de drogodependents ha passat de zero a un milió.

Durant l'ocupació, la inseguretat era general i els viatges eren complicats. Hi va haver molts robatoris, segrestos i assassinats criminals.
Durant els vint anys, la mitjana diària d'assassinat va ser d'entre 300 i 500.

La corrupció havia assolit la primera posició del món.

Els 3 milions de funcionaris no havien cobrat durant 3, 4 o 5 mesos.

S'han inventat falses escoles, falsos professors, falsos batallons de l'exèrcit amb imaginació, per tocar i desviar l'ajut internacional.
El president, un demòcrata afganès, recolzat per Occident, va fugir del país el 14 d'agost de 2021, amb 169.000.000 de dòlars en efectiu. Va buidar tots els diners dels bancs.

Ara, després de la humiliació de la derrota militar i política, els Estats Units ataquen econòmicament l'Afganistan. Tot i això, ja havien conduït l'Afganistan a la fallida. Estan bloquejant 9.500.000.000 de dòlars, diners d’afganesos que s’han quedat fora de l’Afganistan.
En sortir de Kabul, van destruir tot l’aeroport, incloses les propietats de l’Afganistan. Van destruir radars, avions militars, avions civils, cotxes i fins i tot pantalles de televisió.

Els talibans compten amb el suport del 70% de la població.
Per això, l'exèrcit afganès va deixar les armes quan els occidentals van començar a abandonar l'Afganistan.
Actualment, la seguretat i l’ordre es respecten al 100% del territori. L’actual govern busca activament aliances econòmiques i comercials internacionals. Cal assenyalar que l'Afganistan ja ha iniciat negociacions per a l'explotació de les seves mines absolutament enormes. L'Afganistan lliure pot i vol convertir-se en un país comparable a Dubai o Qatar d'aquí a 40 anys.

Malauradament, ara la prioritat és combatre l’extrema pobresa que han deixat els 20 anys d’ocupació occidental. Actualment, les sancions i bloqueigs financers occidentals corren el risc de matar massivament els nens per inanició.

estic d'axcord en moltes coses de les que dius, però que tenen el 70% de la població a favor...deu ser que no hi comptes les dones oi?, no arribaran a ser un Dubai o Qatar fins que asimilin l'igualtat de les dones i respectin els seus drets hem sap greu però aqui estan fent passes enrera com els crancs...

Benvolgut SOFIAB,

Moltes gràcies pel vostre comentari i per acceptar moltes de les meves afirmacions.
Tanmateix, si ho entenc bé, observeu 2 punts:
1 - Dubteu de la meva afirmació que el 70% de la població dóna suport als talibans.
2 - Tot i que no era el meu tema, em dieu, el que repeteixen els mitjans de comunicació, que les dones no hi compten i que no es respecten els seus drets i que això i allò ...

Si em permeteu, ara respondré a la primera observació, directament vinculada al meu comentari anterior.
Respondré la segona observació, que no va ser objecte del meu comentari principal, una mica més tard, perquè requereix una resposta molt llarga i ben argumentada.

En resposta al primer punt, continuo afirmant que els talibans reben el suport d'almenys el 70% de la població afganesa, inclosos homes i dones. Com passa amb totes les meves afirmacions, em baso en una anàlisi profunda, raonada, racional i de procedència.

Els talibans van governar el 2001 i van necessitar els 52 exèrcits més poderosos del món per derrocar-los. Això ja demostra suport popular.

Els Estats Units s’han ofert a oferir 25.000.000 de dòlars per a qualsevol persona que proporcioni informació sobre el líder talibà Mullah Omar. Mai no el van trobar fins a la seva mort natural.

Després de vint anys de guerres, tortures, bombardeigs, espionatge i 2.000.000.000.000 de dòlars gastats, els invasors van marxar derrotats i els talibans van tornar victoriosos. Creieu que això és possible sense un suport popular massiu?

Els 350.000 soldats afganesos, triats pels invasors, es van rendir tan bon punt els exèrcits estrangers van abandonar l'Afganistan. Aquesta és una prova enorme del suport popular dels talibans.

Qui millor que els serveis d’espionatge occidentals, presents des de fa 20 anys, podrien conèixer el nivell de popularitat dels talibans?
> Els EUA van negociar la seva sortida amb els talibans i ningú més, perquè sabien que eren els únics representants reals de l'Afganistan.
> L'exdirector d'intel·ligència militar francesa (DGSE), Alain Juillet, diu moltes coses interessants en un vídeo en francès. Com que aquí no puc donar l'adreça d'Internet, heu de buscar al canal "Thinkerview" de Youtube "La fin de la guerre classique ? Alain Juillet ”, emès en directe el 9 de setembre de 2021.
Al minut 26, afirma que del 82% al 83% de la població afganesa, homes i dones! incloses, estan en sintonia amb les idees dels talibans. També afirma al minut 23 que cap afganès mai, absolutament mai, ha comès cap atac fora de les fronteres afganeses.

Espero que els arguments us semblin suficients per entendre la veracitat de la meva afirmació sobre el nivell de popularitat dels talibans, que vaig afirmar.

Intentaré respondre-us aviat sobre l’altre punt que no era el meu tema.

Benvolgut SOFIAB,

Tot i que no era el meu tema, repetiu el que repeteixen els mitjans de comunicació. Dius que les dones no hi compten i que no es respecten els seus drets i que això i allò ...

Us he promès una resposta, aquí la teniu.

En primer lloc, heu d’entendre que, com he dit al meu missatge inicial, Occident ha comès a l’Afganistan, crims entre els més grans crims contra la humanitat. Per tant, era necessari intentar desviar l’atenció dels més ingenu cap a problemes falsos.

Un especialista en intel·ligència em va confirmar que el nivell de tortura assolit a Guantánamo (i centenars de centres de tortura menys famosos però també salvatges) no tenia res a comparar en la història de la tortura al món contemporani.

La bomba no nuclear més gran de la història de la humanitat es va utilitzar a l'Afganistan.

Desenes de milers de dones, noies i nois, han mort sota bombes de països que afirmen defensar els drets humans i els drets de les dones.

Centenars de milers de dones han perdut els seus fills. De vegades es tornaven bojos després de veure morir tots els seus fills en un instant. També van perdre els seus pares, les seves mares, els seus marits, els seus germans, la seva casa. Milers de dones afganeses han resultat ferides i han perdut un ull, un braç o un peu.

On eren totes aquestes dones suposadament feministes, quan durant vint anys, cada dia, havies d’enterrar el cap, els peus i l’estómac de les dones mortes per bombes de països que suposadament defensaven els drets de les dones?
Pregunto!
On eren aquestes dones?
Al cinema? A la perruqueria? A la sabateria?

Ara hem d’entendre, encara que ens sembli incomprensible, que a l’Afganistan la majoria de dones volen viure com ho fan ara.
És molt arrogant pensar que sabem millor, què és bo per als altres. Conec aquest país per haver viscut allà. Fins i tot puc dir que la incapacitat per entendre la sòlida cultura afganesa és la principal raó de la derrota militar i política d'Occident a l'Afganistan. Occident està massa segur de la universalitat de la seva visió del món. Ella no entén que visions molt diferents de vegades siguin més coherents i més convincents.

Les dones afganeses de cultura tradicional estan molt tristes per les dificultats diàries d’algunes dones occidentals, per exemple només a França:
- mares solteres,
- dones en estat d’esgotament, obligades a treballar en una activitat física massa desagradable,
- 25.000 violats a l'any,
- dones assetjades professionalment,
- El 25% de les dones amb antidepressius ocasionalment o regularment,
- 100.000 intents de suïcidi anuals amb prop de 6.000 dones que se suïciden a l'any.
- les dones enganyades per mentir quan han jurat ser fidels.
- les dones ja no mantenen relacions amb els seus pares o fills.
- dones amb custòdia parcial dels seus fills.
- dones obligades a confiar els seus fills molt petits a persones desconegudes de la família, a les llars d’infants, amb mainaderes
- dones solteres sense vida emocional.
- dones grans, que pateixen solitud o aïllament.
- dones que s’han convertit en addictes a les drogues i l’alcohol,
- les dones que operen en la seva intimitat per sobreviure.
- milers de dones sense visites, que moren soles, a les residències.

Aquesta llista no exclusiva no és el somni de la dona afganesa, de la cultura tradicional, que no troba aquestes situacions en la seva pròpia vida, a l’Afganistan, en temps de pau.

Finalment, diré que cada talibà va ser educat per la seva mare i no a la guarderia ni amb una mainadera. Per tant, troba tota la seva força mental en l’educació rebuda als braços de la seva mare.
Cap ment lògica no pot imaginar que l’educació donada per una mare al seu fill no pogués reflectir els valors de la mare.

A les mares de tot el món els encantaria tenir l’amor i la cura que els afganesos aporten a les seves mares.

En conclusió: no podem jutjar allò que no entenem.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte