La majoria rebutja que el salari mínim sigui el 60% del mitjà el 2023

Malgrat que des del Govern s’ha reiterat en més d’una ocasió la voluntat que el salari mínim arribi al 60% del salari mitjà, tal com estableix la Carta Social Europea, al final de la legislatura, des de la majoria parlamentària s’ha descartat, per ara, aquesta possibilitat. I és que els consellers generals de les forces que donen suport a l’executiu de la comissió legislativa d’Afers Socials i Igualtat han rebutjat una esmena al projecte de llei de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu, del grup parlamentari socialdemòcrata que anava en aquest sentit. 

Concretament, el PS plantejava afegir una tercera disposició final al projecte de llei per tal d’encomanar al Govern que, d’acord amb la Llei de relacions laborals, aprovés el decret pel qual s’incrementés el salari mínim horari interprofessional per a l’any 2023 en la part proporcional escaient per tal que aquest assolís el 60% del salari mitjà vigent a la data, una mesura que la formació socialdemòcrata considera “necessària” per tal de millorar la capacitat adquisitiva de la ciutadania i que aquesta s’adeqüi al cost de la vida al país, a la vegada que positiva per “al bon funcionament de l’economia” i per al “benestar de les persones”. Aquesta visió no és compartida per la majoria, que ha rebutjat l’esmena en els treballs en comissió.

De fet, els grups parlamentaris que donen suport a l’executiu han dit no a les sis esmenes que van presentar al text els socialdemòcrates. Així, s’ha rebutjat la proposta que la pròrroga legal dels contractes sigui de dos anys i no d’un com preveu el projecte de llei, un període “insuficient” davant la situació actual del mercat d’habitatges de lloguer, segons consideren els socialdemòcrates, que mantenen a més que ampliant-lo s’aporta també més seguretat jurídica a les dues parts de la relació contractual.

També s’ha rebutjat la petició de suprimir la nova excepció que preveu el text per poder resoldre el contracte d’arrendament i no haver de prorrogar-lo perquè s’hagin de fer obres per motius de seguretat, salubritat i higiene de l’edifici incompatibles amb l’ocupació de l’habitatge, una mesura que els socialdemòcrates veuen com “un calaix de sastre” que obre la porta “a evitar la pròrroga”, així com la de suprimir la possibilitat que els nous contractes que s’estableixin per acord entre les parts, en els casos d’aquells contractes de lloguer que van ser prorrogats legalment el 2019, puguin incrementar-se fins a un 10%, una mesura que el PS veu “inadequada a la realitat del mercat”. 

Finalment, els grups de la majoria van rebutjar també la proposta socialdemòcrata perquè l’habitatge de preu assequible es definís a partir dels ingressos familiars medians i no al preu de mercat.

Reserva d’esmena
Després del rebuig de totes les esmenes presentades, des del grup socialdemòcrata s’insistirà en la qüestió i es portarà el debat fet a la comissió al ple d’aquest dijous, on es preveu que hi hagi l’examen i votació del projecte de llei de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu. 

Així, els parlamentaris del PS presentaran una reserva d’esmena, concretament de la que fa referència a l’article 3, el relatiu a les condicions dels habitatges de preu assequible, que la formació aposta perquè es basi en els ingressos familiars medians i no es prengui de referència el preu del mercat com planteja el text entrat a tràmit parlamentari pel Govern.

D'aquesta manera, en la reserva d’esmena, els socialdemòcrates insisteixen en l’eliminació de la definició proposada per l’executiu i defensen que es prengui com a referència el 30% de l’ingrés familiar medià (IFM), proposant la creació d’aquest indicador amb el qual es basen les millors pràctiques internacionals. D’aquesta manera, i en base a aquestes pràctiques, el PS manté que la base del càlcul del preu assequible ha de ser sempre inferior al 30% de l’IFM, ponderant-se aquest amb el preu de referència per zona i per tipologia d’habitatge, una fórmula que es considera més “justa, precisa i adaptada a la realitat del país”.

Més diners del previst per a l’Institut de l’habitage

L’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) comptarà per a l’any que ve amb un pressupost de 268.953 euros, una xifra superior al que es preveia inicialment arran de l’increment del capítol dos, el relatiu al  consum de béns corrents i serveis, tal com es detalla en la memòria explicativa dels comptes entrats a tràmit parlamentari pel Govern. Així, es destinen a aquest capítol fins a 103.720 euros, el 38,5% del total de la despesa, entre els quals destaquen les partides per fer front al lloguer del local on s’ubicarà l’INH, 14.400 euros, per a treballs realitzats per empreses de valoració i peritatges, 20.000 euros, o els 4.800 que es preveuen per a l’organització d’un congrés internacional en matèria d’habitatge.

L’altra gran despesa de l’INH correspon al capítol 1, el de les despeses de personal, que compta amb una dotació de 94.733,40 euros, el 35,2% del total del pressupost, i on es preveu la contractació de dues persones, un director i un tècnic. Les despeses financeres estan estimades en 2.000 euros, i corresponen bàsicament a comissions bancàries vinculades al funcionament de l’institut, mentre que pel que fa a les inversions reals, es preveu una partida de 68.500 euros, 50.000 dels quals per fer front a les reformes necessàries al local on s’ubicarà l’INH.