Fractures al voltant dels Jocs

Una plataforma “per aglutinar tots aquells que són crítics” amb la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs d’hivern 2030. Així s’hi referia Bernat Lavaquiol, portaveu i regidor cupaire a la Seu del col·lectiu que alça la veu davant aquest projecte que consideren més perjudicial que beneficiós per al territori pirinenc. Un projecte que, de moment, sembla haver generat una fractura –o si més no, promet un debat encès– al si dels partits mateixos. Si el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’hi manifestava procliu i disposat a tirar endavant en la recent visita a la Seu d’Urgell en el marc de la Trobada empresarial, dos dels regidors d’ERC a la capital alturgellenca, Núria Tomàs i Carlos Guàrdia, s’hi posicionen en contra. També la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, confrontant la posició a la de l’actual vicealcalde i companny de files (Junts), Jordi Fàbrega, que sempre s’hi ha mostrat a favor. No tan clar ho té per cert l’actual alcalde, Francesc Viaplana, segons ha manifestat en entrevistes recents. 

Mig centenar de personalitats del món pirinenc rubriquen ja el manifest que demana retirar la candidatura “i enterrar definitivament” el projecte, així com canalitzar la inversió pública “per cobrir les necessitats que tenim els habitants del Pirineu”, segons ha expressat Lavaquiol. 

La presentació del manifest ha comptat amb la presència (virtual, des de Noruega, on ara resideix) de Kilian Jornet. I són nombrosos els esportistes del territori que se situen en contra d’aquesta candidatura, gent com la piragüista Núria Vilarrubla o Bernat Canut, entrenador del Cadí La Seu. Des de l’àmbit cultural s’alcen veus com la d’Albert Villaró i Xavier Antich i des del social, la de la fundadora de l’Escola de pastors i activista Vanesa Freixa.

El manifest assenyala que les estacions d’esquí pirinenques ja depenen en bona mesura de la producció artificial de neu i adverteix, per tant, que no seran viables a mitjà termini. Lavaquiol es va preguntar quin sentit té seguir endavant amb la candidatura en aquest context. “Si ara centrem totes les inversions en infraestructures de turisme de neu, que tenen una data de caducitat, de què viurem les veïnes del Pirineu d’aquí a 10 o 15 anys?”, ha reflexionat. 

A banda, assenyalen que calen inversions per millorar l’oferta educativa, els serveis sanitaris, el transport públic o les xarxes de telecomunicacions i la connexió entre pobles i valls.

En una mateixa línia, Emma Rojas, de Ramaderes de Catalunya, ha denunciat que les infraestructures i equipaments construïts per als Jocs quedarien “buits”, ja que al Pirineu hi viu poca gent, i qui s’enriquiria serien les constructores.   L’atleta Kilian Jornet ha assenyalat que les instal·lacions quedarien obsoletes després dels Jocs i s'ha mostrat convençut que el Pirineu no necessita els Jocs. Preguntat per si participaria va dir que dependrà d’on se celebrin: “Té més sentit organitzar uns Jocs a Escandinàvia o al Canadà”.

Tot i que la plataforma defensa que es retiri la candidatura, creuen que si finalment es tira endavant s’ha de consultar la població del territori.