“Senten que els estan a punt de petar els ulls”
Es podria dir que hi ha professionals que ensenyen a mirar. Literalment: el sistema visual és molt complex, som éssers visuals. Però què passa quan hi ha problemes, disfuncions? L’optometrista comença a ser cada cop més conegut i reconegudes les teràpies que, si no miracles, un cop de mà sí que donen. Núria Risco explica com
Optoquè?
Optometria. Mira que ho escoltem de vegades! L’optometria ésel mesuratge de la visió. Com ho explico? Un oftalmòleg mira la patologia ocular, la salut de l’ull (si té conjuntivitis, com està la retina...) i també la graduació. Un optometrista tracta el funcionament del sistema visual: els ulls estan connectats al cervell, també a tot el cos.
Entenc.
A vegades hi ha una molt bona salut ocular, la persona ni necessita ulleres, però té problemes en el funcionament dels ulls i li comporta fatiga. A un nen li pot comportar problemes de lectura, d’aprenentatge, de memòria...
Cansament visual no és cosa de fer-se gran?
Els nens estan molt exposats a les pantalles, a la visió de prop continuadament: el seu sistema visual no respon i pateixen cansament visual. Que no és la vista cansada teva o meva, que és la presbícia.
Ah!
Pot provocar-los problemes de coordinació entre els dos ulls, de moviments oculars. I aquests problemes poden passar a la resta del cos. La relació entre el moviment del cap i del cos. Els mareigs poden ser causats per un mal funcionament del sistema visual.
Ara que ho diu...
Però vigilem, parlo de mareig, no de vertigen. Hi ha causes diferents. També hi ha gent que acaba veient borrós, doble... Hi ha multitud de problemes visuals que venen de la relació dels ulls amb la resta del cos.
I nosaltres, els miops, patim de tot.
Es considera una pandèmia, especialment entre els infants. Té a veure amb factors fisiològics, hereditaris. Predisposició genètica i no s’hi pot fer res. Però s’hi afegeix l’estrès visual, l’exposició contínua a la visió de prop, el no estar prou a l’aire lliure.
Que ho empitjora.
Ajuda a què el procés avanci. Perquè ho entenguem: fa vuitanta anys els avis treballaven la terra a l’aire lliure i feien servir la visió de lluny i molt ocasionalment, la de prop. És per això que el nostre sistema està preparat. Ara ens trobem amb una vida que obliga al contrari i el nostre sistema no ha tingut temps per evolucionar.
Punyeteres pantalletes.
El cervell ha d’estar compensant una fatiga i al final el que fa és “bé, miopitzo i em relaxo perquè veig bé de prop”.
Em prenc la miopia com una fatalitat. Càstig diví.
Hi ha factors que no es poden evitar, com el creixement de l’ull. Un cop s’ha estructurat és difícil tornar-la enrere, tot i que hi ha tècniques perquè no augmenti tan ràpidament. Molt recents i novedoses, com lents o tractament farmacològic. També la teràpia hi pot ajudar. Ara, no puc parar la miopia, però sí alentir la progressió.
Aquí entren vostès.
Cada cop hi ha més oftalmòlegs que ens comencen a derivar pacients. Els miops, sí, però també ajudem a gent que té marejos, mal de cap, desorientació, gent que ha patit un ictus o un accident vascular, o un traumatisme: el sistema visual ocupa tant al cervell que és difícil que no l’afecti. O qui pateix la síndrome visual informàtica.
Disculpi.
Fatiga ocular extrema. Hi ha gent que ve dient literalment “estan a punt de petar-me els ulls”.
Hi ha dies que sí.
Gent que treballa vuit o més hores davant d’una pantalla. El sistema visual s’emporta tal quantitat d’energia del cos que genera una fatiga molt gran. Pot generar irritabilitat, canvis en el caràcter.
Teràpies amb realitat virtual.
És molt molt novedós. La tecnologia més recent per tractar problemes de visió binocular, estrabisme i ull gandul. Afina molt en la diagnosi i tractament.
Comentaris