D’on ve el fluor de la pasta de dents?

No sé si alguns de vosaltres us heu demanat mai, en posar la pasta de dents sobre el raspall, d’on prové el fluor que enriqueix gairebé tots aquests productes de neteja dental i que tenen un efecte beneficiós sobre l’esmalt, ajudant-lo a enfortir-se i limitar l’efecte de les càries. Però els astrònoms som així d’estranys i fa força temps que ens fem aquesta pregunta i que busquem, respostes.

Des de fa poc més de 80 anys, sabem que l’element més abundant de l’Univers, l’hidrogen, es va crear en el moment del Big Bang, fa uns 13.700 milions d’anys. En aquell moment també es va crear una part de l’heli, però la resta d’elements químics naturals presents a la taula periòdica s’han anat creant per reaccions de fusió nuclear en el cor dels estels a partir d’aleshores i s’han anat escampant per l’univers a mesura que aquests estels han anat morint. No tots els elements químics es creen igual, ja que aquestes reaccions nuclears són més favorables a certs elements mentre que altres són més difícils de crear.

En el cas que examinem avui, el fluor és un gas halogen situat en la 9a plaça de la taula periòdica, el més electronegatiu i reactiu de tots els elements. Dins de l’abundància universal d’elements ocupa la posició 24, amb una proporció 8.800 vegades més baixa que la de l’oxigen per exemple. Això succeix perquè per crear fluor es necessita arribar a condicions que són poc comuns en la majoria d’estels. Aquestes condicions es poden donar en un tipus d’estels molt massius i calents, anomenats Wolf-Rayet, descoberts pels astrònoms francesos Charles Wolf i Gustave Rayet a finals del segle XIX. Aquests arriben en pocs centenars de milions d’anys al final de la seva vida, cremen una gran quantitat d’hidrogen i heli, amb temperatures superiors als 25.000º K i expulsen a alta velocitat, o fins i tot de manera explosiva, una bona part de la seva atmosfera enriquida amb fluor que es pot escapar lliurement sense combinar-se de nou amb altres elements.

Les observacions efectuades recentment amb l’Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array per un equip internacional d’investigadors liderat per Maximilien Franco de la Universitat de Hertfordshire, al Regne Unit, han detectat traces de fluor en una galàxia situada a 12.000 milions d’anys llum de nosaltres i doncs quan l’univers només tenia 10% de la seva edat actual.

Aquesta galàxia es caracteritza per estar formada per nombrosos estels Wolf-Rayet i doncs confirma la hipòtesi que el fluor es crea en aquest tipus d’estels i que aquest ja començava a enriquir el cosmos poc de temps després del principi del nostre univers.

Més enllà del mateix fluor, la detecció d’aquest tipus d’elements químics, poc temps després del Big Bang ens demostren que els mecanismes pels quals es van crear els components necessaris a la formació de nous estels, amb planetes al seu voltant que permetin l’aparició de la vida com la coneixem, van ser extremament ràpids i eren presents gairebé des de l’inici dels temps. Des d’aleshores, diverses generacions d’estels han anat enriquint el medi còsmic, i ens porta a reflexionar quantes generacions de vida han pogut existir els darrers 12.000 milions d’anys quan sabem que el nostre sistema solar i el nostre planeta sols existeixen des de fa poc de 4.500 milions d’anys i que la vida va aparèixer a la Terra fa poc més de 3.500 milions d’anys.

Així doncs, el pròxim cop que obriu un tub de pasta de dents, penseu que els àtoms de fluor que estan dins han estat voltant per l’univers durant milers de milions d’anys. Que han vist com estels naixien i morien, com es formaven planetes i com la vida apareixia i desapareixia múltiples vegades fins a acabar a la punta del vostre raspall. Segur que si penseu amb aquesta perspectiva, apreciareu molt més el significat i la importància d’aquest senzill gest d’higiene dental.