Canillo troba 2.000 pisos buits
La revisió del Pla d’Ordenació i Urbanisme de la parròquia de Canillo (Poupc) ha permès al Comú detectar uns 2.000 pisos que estan buits. “En moments de màxima ocupació, quan sumes qui viu a la parròquia de manera permanent i la població flotant que són els turistes, s’ocupen uns 4.500 o 5.000 habitatges i en tenim 7.000 de censats, la majoria pisos”, explica el cònsol major canillenc, Francesc Camp. El problema és que a hores d’ara “no sabem ben bé si els pisos estan a la venda, si estan en lloguer o si senzillament no s’hi fa res o si estan buits i no tenen cap utilitat perquè s’han de rehabilitar”. Davant d’aquesta situació, exposa, “el primer que cal és tenir-ho clar”, per aquest motiu “volem treballar les dades i veure com millorar l’oferta”.
Part de l’estratègia passa per l’elaboració d’una diagnosi que permeti clarificar la situació del mercat d’habitatge. “Ho portàvem al programa i és un tema que serà prioritari de cara al primer trimestre de l’any que ve”, afirma i detalla que és un estudi que caldrà externalitzar. No obstant això, també admet que l’Institut Nacional de l’Habitatge també podria fer aquesta tasca i recorda que en el marc de la taula nacional de l’habitatge ja es van prendre mesures i es van treballar dades globals del departament d’Estadística. “Entre les dades públiques, les que tenim al Comú, les que faciliti el Govern o a través de l’Institut o la taula, amb tot això hem de fer la diagnosi”, exposa, i va remarcar que “és important tenir la fotografia real de com estem”, perquè admet que el de l’habitatge “és un dels problemes socials importants que tenim al país i s’han de trobar solucions”.
D’altra banda, assenyala que la parròquia ha incrementat la població en un 25% els darrers cinc anys. “Tant en percentatge com en valors absoluts, mes per mes, som la parròquia que creixem més”, destaca, afegint que és probable que es tracti d’una migració interna que a Canillo troba “una oferta d’allotjament interessant o com a mínim més assequible”. Per això, insisteix, “hem de tenir clar què tenim a la parròquia d’habitatge disponible per veure com enfocar les polítiques”.
Temporers
Una problemàtica, a més, que tant afecta els residents habituals com els temporers. I a les portes de començar la temporada d’hivern els casos de treballadors que no troben un lloc on instal·lar-se o que han de pagar una fortuna per una habitació es multipliquen. Tot i així, el cònsol assegura que “en principi el que a mi se’m diu és que hi haurà solucions d’allotjament per a gairebé tothom”. En aquest sentit destaca els hotels que tenen llogats les estacions o els temporers que d’any a any ja tenen contactes fets i poden assegurar-se un pis. Amb tot, reconeix que hi ha a qui “li costa més, però sembla que s’està treballant perquè totes les persones que fan falta a les pistes trobin un lloc”.
Com a solució per a aquest any el cònsol havia proposat que els propietaris d’apartaments turístics en cedissin per a lloguer residencial, però de moment no hi ha acord, si bé la proposta es tornarà a tractar en les taules de treball que els pròxims dies es faran amb el sector. Això no treu que Camp assenyali que calen solucions. “Però de cara als 3 o 4 anys vinents calen solucions més estables, no que cada any a correcuita i a última hora hàgim de mirar què fem”, afirma.
Francesc Camp, però, també pensa més a llarg termini perquè tem que potser arribi un any que “no puguem fer venir els treballadors que necessitem perquè no tenim apartaments”. En aquest sentit apunta que la solució passa per “desestacionalitzar”. “Tenir una oferta turística tot l’any permet crear llocs de treball fixos o quasi fixos”, exposa, tot i que admet que “és fàcil de dir i molt difícil de fer”.
D’aquesta manera reivindica que “un dels motius per integrar Emap a Ensisa és que complementa molt bé l’oferta d’estiu i ens permet créixer per estirar l’oferta d’estiu cap a la tardor i la primavera”. Segons Camp, la desestacionalització “és una solució de país”, ja que donaria “estabilitat al mercat laboral”. “Crec que hem d’anar cap aquí, i no només pel tema del mercat laboral, també per adaptar-nos al canvi climàtic. Si generes més oferta fora de l’hivern, et permet augmentar els ingressos la resta de l’any, encara que ara són molt minoritaris respecte de l’hivern”. Segons el cònsol, en un termini de “10 o 15 anys” hi podria haver plantilles més fixes i mitigar el problema de la temporalitat del mercat laboral.