Diari digital d'Andorra Bondia
Jaime Lorente, en el paper de Pérez Aguado, i Álvaro Cervantes (Manel Estiarte) a l’inici del rodatge, fa cinc setmanes a la piscina Picornell de Barcelona.
Jaime Lorente, en el paper de Pérez Aguado, i Álvaro Cervantes (Manel Estiarte) a l’inici del rodatge, fa cinc setmanes a la piscina Picornell de Barcelona.

El dia que vaig ser entrenador de la selecció nacional


Escrit per: 
A. L. / Foto: Imminent

Hi ha periodistes que s’encasten en un exèrcit qualsevol i se’n van a cobrir una guerra. Com que nosaltres no tenim exèrcit, ahir em vaig encastar al rodatge de 42 segundos. No és ben bé el mateix, ho sé, però no tots tenim el coratge de Pérez Reverte. La cita és a les 7.45 al Centre Esportiu del Pas de la Casa. Això vol dir matinar molt, sí. A l’arribada, la gent del staff pregunta amablement: “I tu, qui ets?” Per un moment et sents temptat de dir, vinga, Russell Crowe, a veure què passa, però la realitat s’imposa: “L’entrenador de la selecció andorrana”. Estem parlant de waterpolo i del 1992, imaginin. Em fan passar al vestidor de dones junt amb els waterpolistes dels Taurons d’Encamp, que seran els meus pupils i que s’enfrontaran, qui els ho havia de dir, a la gloriosa Espanya d’Estiarte, Aguado, Rollán i companyia.

També hi ha el Laurent. És el recepcionista de l’hotel Babot, quarter general de l’expedició, i l’han fitxat per fer d’àrbitre. Està content, i diu que se n’ha revisat el reglament per si de cas. Al vestuari li donen uns pantalons i una camisa blanca que li queden com un guant. A mi, uns pantalons Turbo –feia 25 anys que no em posava xandall– i diu que em deixi el polo que duc de casa, que és molt vintage i que anirà bé. M’està dient antiquat, però em faig el despistat i penso que pitjor hauria sigut que m’haguessin fet anar amb eslip paqueter. El mateix amb la perruquera: els rínxols estil Carles Sabater són ideals, diu, així que no caldrà retocar. I només em pinta el remolí, no perquè tingui coronilla, assegura, sinó perquè si se'ls acudís rodar des de darrere quedaria fatal.

Vestit com un de los Chichos intento colar-me a la piscina, on passa tot. El Laurent té sort i com que fa d’àrbitre es passarà les cinc hores següents caminant amunt i avall. Les mateixes cinc hores que Jaime Lorente i tots els altres, inclosos els Taurons, es passaran a l’aigua simulant primer una tangana aquàtica entre dos companys de la selecció espanyola que rivalitzen per una pilota dividida, i després un parell de jugades que acaben inevitablement en gol espanyol. Cinc hores. Mentrestant, a l’entrenador local, és a dir, a mi, l’envien al galliner amb els tres taurons que escalfaran banqueta tot el partit. Bàsicament els figurants fan nosa fins que se’ls crida. El galliner és la cafeteria. Una mica abans de dinar se’n recorden de nosaltres, ens fan seure en una banqueta desangelada –a la contrària són una desena: no tenim res a fer, com els bàrbars a la batalla inicial de Gladiator– i ens donen l’ordre: “Seguiu la jugada i reaccioneu com reaccionaríeu en un partit de veritat”. Apa.

Així ho fem. Miro el Laurent, que continua arbitrant. Tindrà plànol, segur, penso amb una mica d’enveja. De tant en tant foto un crit als meus jugadors, m’ho estic començant a creure: si al muntatge final no se’m veu, com a mínim que se’m senti. Però quan estic més animat, va i pleguen. S’ha acabat. El nostre moment de glòria s’ha allargat tres minuts. Tres. No tinc temps ni d’anar a saludar l’entrenador rival, l’actor Tarik Filipovic, que no és serbi, sinó croat, i que com que no parla castellà s’ha après les seves frases fonèticament. No cal dir que Lorente, Cervantes i companyia ni ens veuen. Els figurants som per definició no diré que invisibles, però sí semitransparents. Venen les noies de producció. “Passa de seguida al vestuari i no oblidis de deixar-hi les Stan Smith". Anaven amb el xandall, clar. Val que estaven gastadetes, però m’han llegit les intencions. Brrr. A les 16.30 hores pujo al cotxe i abandono el Far Pas. No és el debut que somiava, la veritat, però he defensat honorablement els colors de la selecció nacional. No tothom pot dir el mateix.

Andorra
el Pas de la Casa
42 segundos
Lorente
Babot
Laurent
Cervantes
Pozo
waterpolo
Barcelona 92

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Moltes gracies però espero que no m’hi enfoquin massa per que la pel·lícula sigui bona Molt de gust de passar un rato amb vostè sou un molt bon seleccionador

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte