Diari digital d'Andorra Bondia
Vista a ull de dron del jaciment de Sant Vicenç, amb el forat que va deixar el campanar.
Vista a ull de dron del jaciment de Sant Vicenç, amb el forat que va deixar el campanar.
reconstrucció digital de la torre, amb el desplom de 17 centímetres.
reconstrucció digital de la torre, amb el desplom de 17 centímetres.

La torre inclinada d’Enclar


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: SFGA / Letellier, Brull, Ginjaume i Veciana

El model 3D aixecat per recontruir el campanar de Sant Vicenç detecta un desplom de 17 centímetres en l’estructura caiguda.

Resulta que el campanar de Sant Vicenç d’Enclar tenia un desplom de disset centímetres. Vaja, que estava inclinada, i que ningú no se’n va adonar fins que l’equip d’arquitectes que lidera el francès Axel Letellier en va fer un model digital en 3D i hi va aparèixer per a sorpresa de tothom, començant pels mateixos arquitectes. Ho explicava ahir Carles Brull en la presentació de la primera de les dues fases en què s’ha programat la reconstrucció del campanar, que ha arrencat aquesta mateixa setmana i que s’allargarà fins poc abans de Nadal. De fet, diu Brull, quan van descobrir el desplom la primera reacció va ser pensar que es tractava d’un error d’interpretació. Però no ho era: el campanar presentava una inclinació no direm que considerable, perquè no era visible a ull nu ni havia passat fins aleshores desapercebuda, però que constitueix, conclou, una més de les possibles causes que van provocar el col·lapse de l’estructura la matinada del 20 de desembre del 2019.

Una de les causes, juntament amb el bombament que presentava a la part inferior i probablement la debilitat del basament del campanar. I tot això, sense oblidar l’excepcional episodi de vent i tempesta que es va registrar aquella fatídica nit. El cert insisteix Brull, és que sense el model 3D no se n’haguessin adonat mai. I aquesta és una de les virtualitats d’aquesta tecnologia pionera, que consisteix a reconstruir el monument virtualment i a partir de les fotografies que se n’havien conservat. A posteriori, recordin, perquè el campanar ja s’havia ensorrat. I sense l’ajuda de cap aixecament fiable per la senzilla raó que mai no se n’havien fet.

Doncs bé, el model en 3D ha permès ressuscitar virtualment el campanar, diu l’arquitecte Lluís Ginjaume. I com que al maig, quan els arqueòlegs de Patrimoni el van desenrunar, van tenir la precaució de numerar les pedres, ara serà possible posar les 462 que s’han identificat cadascuna al seu lloc exacte, com si es tractés d’un enorme puzzle. I amb una precisió mil·limètrica: qualsevol error per sobre de mig centímetre comportarà que s’hagi de refer el tram afectat. És clar que aquestes 462 pedres no són totes les que es van retirar (n’hi ha que no s’ha pogut determinar on anaven) i és clar que també hi ha parts del campanar que estaven ocultes sota una capa de morter i on no sabem, per tant, en quina disposició estaven col·locades. Aquests fragments s’hauran d’omplir recorrent a la “bona praxi” dels tècnics. Però això no treu que el model 3D sigui la clau que garanteix la reconstrucció “fidedigna” del campanar, una rèplica el més exacta possible que en respectés l’“autenticitat”, i no un pastitx o un fals històric, seguint la consigna emanada del comitè d’experts immediatament després del desastre: “La reconstrucció fidedigna no era una opció, sinó una condició”, diu Brull.

La primera fase, en fi, consistirà a desenrunar la base del campanar, acompanyat d’un estudi geotècnic del substrat i la restitució de les primeres fileres de carreus. De passada, s’anivellarà el terra original de la nau i es prepararà el sòl per col·locar-hi el paviment original, que es va retirar en la restauració del 1983. Quan es reprenguin els treballs, a la primavera, s’anirà aixecant la resta del campanar, i la previsió és que les obres concloguin a la tardor. La reconstrucció de la torre eliminarà com és lògic el desplom, i també corregirà la panxa de la base. A més, afegirà a la teulada la cornisa que tampoc no es va reconstruir en la intervenció del 1984 i que apareix nítidament en les fotografies més antigues de Sant Vicenç.

I amb els arrebossats, què en fem?

Un dels grans dilemes de l’equip d’arquitectes que treballa en la reconstrucció del campanar, i que completa Gerard Veciana, és què fer amb els arrebossats del mur exterior. La qüestió és que originalment tot el temple, campanar inclòs, estava arrebossat. Es desconeix exactament si els que van sobreviure fins al 2019 eren el que en quedava dels primigenis o si s’havien afegit en alguna intervenció posterior. I el cas és que restituir tot l’arrebossat tindria com a resultat un campanar que s’allunyaria del record que en tenim i del valor no només monumental sinó també simbòlic que té. Trobar el just equilibri entre aquests dos punts serà un dels reptes majors de la reconstrucció.

Andorra
Sant Vicenç d'Enclar
campanar
reconstrucció

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Com a detall, s'ha de tenir en compte que en el seu temps, les edificacions arrbossades-amb calç i sorra- eren les riques i que les de pedra vista, eren les de qui no es podia permetre aquest dispendi. Avui dia, també en això, ho fem tot al revés.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte