Mesures quirúrgiques i altres déjà-vus

No sé vostès, però acabo de tenir una d’aquelles sensacions de déjà-vu, amb compareixences d’urgència i anuncis de mesures "quirúrgiques". Així que aquest matí m’he plantat la primera a la porta del Merca, abans no s’esgoti el paper del vàter i el llevat, i he sortit al balcó per entrenar les palmes. Davant el veí que em mirava (“ja està la loca del primer primera”) m’he excusat explicant que tinc mala circulació. Mentrestant, una persona molt ben informada em fa notar que parlar de mesures quirúrgiques és la forma torticera amb què les forces del mal es comuniquen en clau com va la campanya d’implantació de xips als nostres cervells, de natural tan lúcids. Li dono la raó i ens emboliquem en una interessant conversa sobre les influències satàniques que amb tota seguretat actuen sobre el nostre ministre (et al.): que no estan al cas del seu passat com a àngel de l’infern? I el gat? Què me’n diuen del seu gat? Una de les moltes encarnacions de Satanàs, carai, que sembla que caiguin vostès de la figuera. I ves que no es converteixi ell mateix en macho cabrío allà al Roc de les Bruixes: segur que per això volien tancar-lo. Això sí que són aquelarres, i no els que molesten Vox. Totes aquestes interessants, encertades i profundes reflexions m’assalten al vestuari de la piscina. De les vuit dones vociferants i en pilotes que ens aglomerem en aquest huit clos només dues hipocondríaques pirades portem mascareta. Les dues que mantenim la boca tancada, en tots els sentits. Mentre imagino un exèrcit de virus fregant-se les mans pel festí reflexiono: l’enfer c’est les autres, certament.