Diari digital d'Andorra Bondia
Recreació artística de la sonda DART acostant-se a l’asteroide Dimorphos.
 0
Recreació artística de la sonda DART acostant-se a l’asteroide Dimorphos.

Un dart cap al cel


Escrit per: 
Joan-Marc Miralles / Foto: NASA/JHUAPL/Steve Gribben

El 1998, els espectadors d’arreu del món van descobrir astorats el perill que s’amaga entre els estels. Dues pel·lícules de gran èxit, Armageddon i Deep Impact, descrivien amb profusió d’acció i efectes especials com els humans intentaven evitar l’aniquilació de la vida a la Terra a causa d’un objecte de grans dimensions situat en una trajectòria de col·lisió directa amb el nostre planeta. Com en tota bona producció de Hollywood, al final, Bruce Willis i Robert Duval aconseguien salvar la humanitat, no sense la seva part de sacrifici personal.
Però aquest escenari de cine catastròfic no és tan forassenyat com sembla. El nostre planeta està impactat cada any per multitud de petits objectes, la majoria dels quals es desintegren en la nostra atmosfera, però que deixen a la superfície unes 100 tones de pols i sorra còsmica. També s’estima que cada any, almenys un objecte de la talla d’un cotxe entra la nostra atmosfera i crea un bòlid impressionant, i que cada dos mil anys un objecte de la talla d’un camp de futbol arriba fins a la superfície, causant danys significants.
Finalment, cada pocs milions d’anys, apareix un objecte prou gran com per amenaçar la civilització a la Terra. Els cràters d’impacte observats tant a la Terra com a la Lluna són proves d’aquests fets, com també ho són les extincions en massa que han coincidit amb aquests impactes. Una de les més estudiades és segurament la que va passar fa 66 milions d’anys, coneguda com a extinció del Cretaci-Paleogen, i que va comportar la desaparició de 3/4 dels éssers vius de la Terra, inclosos els dinosaures. Se suposa que va ser provocada per l’impacte a Chicxulub, en l’actual Golf de Mèxic, d’un objecte d’uns 10 a 15 km de diàmetre o potser de múltiples impactes deguts a un objecte que s’hagués fracturat a l’estil del que es va observar amb l’impacte del cometa Shoemaker-Levy 9 contra Júpiter el 1994.
Estem segurs doncs, al 100%, que la Terra patirà en el futur un altre gran impacte que la posarà en perill, el que no sabem és quan exactament. Conscients d’aquest esdeveniment inevitable, a principis dels anys 90 del segle passat, es va començar a posar en marxa un esforç coordinat per observar tots els objectes potencialment perillosos. El 1998, la NASA va marcar, com a primer objectiu, identificar abans del 2008 tots els objectes de més d’1 km de diàmetre, els que podrien causar danys a nivell global, i va finançar el Catalina Sky Survey i el Siding Sky Survey que han fet créixer notablement el nostre coneixement dels asteroides del nostre entorn. Des d’aleshores altres projectes com Pan-STARSS s’hi han sumat, afegint molts altres objectes potencialment perillosos al catàleg que dels que s’han de vigilar.
Paral·lelament a aquesta tasca, a partir del 2009, l’administració Obama va incrementar els pressupostos dedicats a la Defensa Planetària i va impulsar la creació, el 2016, d’un nou departament de la NASA dedicat a la coordinació de tots aquests esforços amb l’objectiu de desenvolupar les estratègies de protecció. Fruit d’aquesta feina, el passat 24 de novembre s’enlairava la sonda DART en direcció de l’asteroide Dimorphos, un roc d’uns 100 m i uns quants milions de tones que gira al voltant de Dydimos, un altre asteroide d’uns 600 m de diàmetre.
La missió de DART, de la talla d’un bus i d’un pes de 600 kg, és de xocar contra Dimorphos a uns 25.000km/h i intentar desviar mínimament la seva trajectòria. Tot i que petit, aquest canvi, en el cas d’un objecte que es dirigís cap a la Terra, podria significar la diferencia entre un impacte directe o el passar a milers de kilòmetres de nosaltres. Al setembre del 2022, veurem si DART funciona com s’espera i si finalment els humans demostrem que som una mica més espavilats que els dinosaures per evitar que el cel ens caigui sobre els nostres caps.

 

Comentaris

Esperem que la ficció de les pel·lícules no és facin realitat.

Si comencem a jugar al billar al espai...Encara llençarem una pedra a algú xD

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic