Vacunar els menors, luxe o necessitat?
Publiquem avui dades fins ara inèdites i molt reveladores sobre la incidència de la pandèmia en els menors de 14 anys. És a dir, en la població que (encara) no s’ha de vacunar. Les xifres són aparentment sorprenents, perquè es tracta del grup d’edat sobre el paper més protegit davant de la Covid: un de cada tres ja s’ha infectat, percentatge considerablement superior al conjunt de la població, en què només l’han patit un de cada cinc. L’Executiu ha descartat de moment el tancament de les escoles confiant potser que el Nadal doni una treva en el ritme de contagis. La qüestió és com arribarem al Nadal. Tot plegat planteja el dubte raonable sobre la conveniència d’avançar la immunització d’aquest grup d’edat, de moment diferida fins al febrer o març, que no és concretar gaire. Convé recordar que a Espanya es començaran a vacunar a partir del 15 de desembre. Si tan clar té el ministre que aquesta és la causa del brot, així ho ha argumentat les últimes setmanes i les xifres semblen donar-li la raó, cal explicar els motius de la demora. És cert que no hi ha unanimitat entre els experts, i que n’hi ha que demanen estendre la vacunació massiva al Tercer Món abans de pensar a inocular els menors. És un fals dilema que té fàcil solució: cal vacunar qui es pugui, com abans millor. Aquí i allà.