15.222 dies sense Radio Andorra

Dilluns és el dia: en farà exactament 15.222 que la històrica emissora va emmudir. Els mateixos, ni un de més ni un de menys, que va estar ‘on the air’, des del 7 d’agost del 1939 fins al 9 d’abril del 1981. Milling i Printz preparen un espai per commemorar aquests 41 anys amb (i sense) Radio Andorra.

El 9 d’abril del 1981 Radio Andorra callava per sempre. Per ordre del Consell General de l’època, tot sigui dit, que per qüestions de sobirania no va voler renovar la concessió, i va enviar la policia als estudis del Roc de les Anelletes per fer complir el decret de clausura. Això és cosa sabuda, però resulta que dilluns, precisament dilluns, se’n compliran 15.222 dies, I què, es dirà amb tota raó el lector? Doncs que aquests 15.222 dies són exactament els mateixos que Radio Andorra va estar on the air, des del primeríssim inici de les emissions, el 7 d’agost del 1939, fins al fatídic 9 d’abril del 1981. 15.222!

D’acord, el càlcul és un pelet rebuscat, però una vegada hi ha hagut algú que l’ha fet, és una excusa estupenda per reprendre el fi de la històrica emissora. Aquest algú només podia ser Christian Milling, l’enginyer de so alemany que des del 2021 s’ha entossudit a ressuscitar una emissora que ell, per edat –va néixer el 1979–, no va arribar a escoltar mai. En viu, és clar, perquè l’abril de fa dos anys va posar en marxa, amb la col·laboració de Jean-Marc Printz –l’ànima del portal Aquí Radio Andorra– i de l’Arxiu Nacional, aquest sensacional revival radiofònic que consisteix a emetre cada primer dissabte de mes un programa original restaurat. Va començar amb el hit parade del 12 d’abril del 1981 –que no es va arribar a emetre– i des de l’agost del 2021 i fins ara s’hi han anat succeint una desena de cartes blanches, l’espai que Radio Andorra cedia a una estrella de l’època perquè hi presentés el seu hit parade particular: Sacha Distel, Daniel Balavoine, Marcel Zanini, Dalida, Guy Marchand, Ricet Barrier, Philippe Clay, MIreille i Serge Gainsbourg.

L’últim a desfilar-hi va ser Hervé Vilard, dissabte passat, i Milling ja advertia llavors que se li estava acabant la corda. El cert és que durant tots aquests mesos Milling ha restaurat i emès els programes originals gratis amb el sol ajut econòmic d’un grapat de friquis de la radiodifusió. Bàsicament, gratis et amore, diu. I tant la guerra com la inflació li han acabat passant factura: “La feina de restaurar els programes per mi és en realitat un honor i no la compto perquè a més ho faig al meu estudi domèstic. Però el lloguer d’una emissora d’ona curta s’ha apujat i costa ara uns 125 euros l’hora. Si comptem que un Carte blanche s’enfila a les dues hores i hi afegim uns 100 euros més per qüestions tècniques, cada espai se’n pot anar fins als 350, 400 euros. A la llarga és inassumible”. Li queden encara tres programes en cartera: al gener, Georges Chelon; al febrer, Philippe Chatel, i al març, Sheila. I després?

Estava clar que Milling no ha arribat fins aquí per deixar que Radio Andorra tornés a morir. D’una banda, ja ha impulsat una mena de campanya de micromecenatge per reunir els fons que li permetin continuar emetent en ona curta, com els aficionats vintage reclamen. Si no se’n surt, es passarà a la ràdio on line a través del portal Aquí Radio Andorra, lleial col·laborador d’aquesta empresa portentosa. Una altra cosa serà la teca, el tall. Amb Sheila s’hauran acabat els espais de Carte blanche que quedaven per restaurar, la seva idea –i la de Printz– és aprofitar l’efemèride amb què començàvem –aquests 15.222 dies amb i sense Radio Andorra– per aixecar una mena de tribut que sota el títol 42 anys on the air, 42 anys off the aire repassés les quatre dècades en què l’emissora va estar en funcionament, amb música de l’època, records dels oients i dels locutors i artistes que hi van desfilar.

Milling somia en gran, és cert, però ho té coll avall i es guarda encara un as a la màniga: ressuscitar la maquinària dels estudis dels anys 60 al Roc de les Anelletes que es conserva en perfecte estat de revista, diu, als magatzems de Patrimoni a l’Avançadet, i que es podrien reparar, assegura, sense especials dificultats: “T’imagines el que seria reparar, muntar i posar en funcionament aquell estudi, i poder veure com es feia ràdio als anys 60?” La veritat és que no, però sentint-lo parlar a ell i després del que ha fet aquests mesos, donen ganes de comprovar-ho.