Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, SAC, Alan Ward, grip espanyola, pandèmia, Societat Andorrana de Ciències, Papers de Recerca Històrica
Andorra, SAC, Alan Ward, grip espanyola, pandèmia, Societat Andorrana de Ciències, Papers de Recerca Històrica

1918: l’any de la grip


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Enterrament a l'antic cementiri de Sant Esteve, a la capital, entre el 1900 i el 1930. Fons Julià Reig Roqueta (Arxiu Nacional)

Al desembre farà tres anys que va aparèixer l’últim número dels Papers de Recerca Històrica, centrat en aquella ocasió en l’emissió de moneda per aquí dalt, i amb articles dels avui traspassats Pere Canturri i Martí Salvans. Com el lector segur que deu recordar, BPA era el principal espònsor d’aquesta publicació única, necessària i, en el nostre panorama editorial, absolutament excèntrica, així que la desaparició del banc augurava un futur incert per als Papers.

Doncs ha calgut esperar tres anys, però el número 8 ja és a la impremta, amb l’objectiu que a la tardor arribi a les llibreries. El miracle ha sigut possible gràcies a l’habilitat gestora de la Societat Andorrana de Ciències (SAC) i a una mòdica, però molt mòdica subvenció del ministeri: 697 euros! Així que serà a la tardor, amb un volum que sota el lema Andorra, país de pas i de refugi recull una dotzena d’articles de Jordi Casamajor, Ludmilla Lacueva, Gerhard Lang-Valchs, Miquèl Ruquet, Sofia Garçon i Alan Ward. Ens centrarem de moment en Ward, col·laborador de la secció d’Opinió del BonDia, que s’ha fixat en una qüestió tan pintoresca i poc tocada com ho són els efectes en la població local de l’anomenada “grip espanyola”, que entre el 1918 i el 1919 es calcula que va causar prop de 40 milions de morts a tot el món.

L’autor, informàtic de formació, passa pel sedàs estadístic les dades recollides pel metge i historiador Daniel Montaña Bu­chaca –l’únic que s’ha ocupat de la matèria– a partir dels llibres d’òbits parroquials per als anys que van del 1915 i 1920. Amb un objectiu: destriar les defuncions diguem-ne ordinàries i les que es poden atribuir a la grip “estacionària” –la passa anual, amb el seu reguerol de víctimes– de les que cal posar estrictament al sac de la grip espanyola. Una pandèmia, diguem-ho tot, que es va estendre en tres onades successives: la primera, molt infecciosa però amb escassa mortalitat, es detecta a principis del 1918 als campaments militars de Kansas (EUA), al febrer arriba a França i al març, a Madrid; la segona, especialment morbosa, comença l’agost del 1918 a la localitat francesa de Brest i s’acarnissa en la ciutat de Barcelona; i la tercera, menys virulenta, arrenca a principis del 1919, amb rebrots o ecos a l’any següent. I totes tres sembla que arribaran, d’una manera o una altra, fins aquí.

Mal any per agafar la grip

Ward eludeix les xifres absolutes –que ja dóna Montaña– i conclou un comportament diferent de la mortalitat segons si ens fixem en les parròquies altes o les baixes: “Canillo, Encamp i Ordino, menys afectades, també ho van ser una mica abans en el temps; això obre la pregunta si les del sud –Sant Julià, la capital i la Massana– haurien pogut ser objecte d’infecció per portadors de provinença d’Espanya, mentre que les del nord haurien estat infectades per persones que vinguessin de França.” Suggereix, a més, la “possibilitat” que un repunt de la mortalitat registrat el 1915 es pogués atribuir al rebrot esporàdic de la pandèmia de grip russa del 1889, i que entre el 1916 i el 1917 –anys que es registren a la primavera i a la tardor pics de mortalitat atípics– ja es donessin casos que en aquell moment no es van identificar amb la pandèmia: “Si es pogués verificar també la seva presència a Andorra, seria un indici particularment interessant de la integració del país en la vivència europea de principis del segle XX.”

Però tornem a Montaña Bu­chaca. Amb un advertiment previ: que als llibres d’òbits no hi consta la causa de la defunció, “així que es fa difícil saber amb exactitud el nombre de persones que van morir a causa de la grip”. Dificultat que no el fa enrere a l’hora d’especular que entre l’hivern del 1918 i el del 1920 –els anys que es consideren actius de la pandèmia deguda al virus H1Ni– van contraure la grip espanyola entre 160 i 200 veïns d’aquest racó de món nostre, que va provocar, diu, entre 40 i 50 víctimes mortals: l’1% de la població total del país, que es calcula que pujava a 4.500 habitants.

Més conclusions: resulta que la grip espanyola va ser una pandèmia sexista. O masclista: el percentatge de defuncions puja al 59% en el cas de les dones, extrem que el doctor atribueix al risc de contagi més elevat derivat del fet que les dones eren les que s’ocupaven principalment de l’atenció als malalts. Amb una diferència substancial respecte al comportament general de la grip espanyola: entre nosaltres va afectar sobretot els menors de 20 anys i els padrins, i no la franja de joves adults entre 20 i 40 anys, com és habitual en altres països. Pel que fa a les parròquies, la pitjor part se la van endur la capital, amb set defuncions l’octubre del 1918 (l’octubre anterior només hi havien mort dues persones); Sant Julià, amb nou víctimes al novembre (1), i –atenció– la Massana, amb la xifra rècord d’onze traspassos el febrer del 1920 (1).

Xifres que concorden amb les que es van comptabilitzar per al conjunt del país: el 1918 es va registrar la mortalitat més alta des del 1915, amb 97 defuncions; l’any anterior se n’havien registrat 74 i, el següent, n’hi va haver 52.

Més ‘Papers’: de fra Tomàs Junoy a la Línia P

El número 8 dels Papers promet. A banda de la grip espanyola, Alan Ward hi aporta un segon article, La Línia P: concepció i objectius; Gerhard Lang hi participa amb mitja dotzena de textos que toquen temes diversos, des dels refugiats de la Guerra Civil Espanyola fins al correu, la bandera, l’escut i els segells republicans, i també posa en solfa un personatge semidesconegut, Henri Douchet. Completen l’índex Jordi Casamajor (Els gravats rupestres de la muntanya de Rocafort, els Graus de la Bartra i Roca Corba); Sofia Garçon (Relació sobre fra Tomàs Junoy, o un fill oblidat de la Cerdanya), Miquèl Ruquet (Deserció i insubmissió a la frontera dels Pirineus durant la I Guerra Mundial) i Ludmilla Lacueva (Charles Romeu, l’home de mirada clara).

Andorra
SAC
Alan Ward
grip espanyola
pandèmia
Societat Andorrana de Ciències
Papers de Recerca Històrica
Número de vots: 195
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic