Diari digital d'Andorra Bondia

‘1968: Un año de rombos’, el despertar d’un infant de 8 anys en un país gris


Escrit per: 
E.J.

1968. Any de revolucions. Però també any de rombes, les dues taques amenaçadores que impreses sobre la pantalla de la televisió advertien de continguts inapropiats. O almenys així ho considerava la censura que imperava a Espanya, un país gris reprimit pel franquisme.

 En aquest context, el Juanito, un feliç nen de 8 anys, descobreix l’amor, l’amistat, la mort, el pas del temps... I ho fa al carrer del seu poble, Mula (Múrcia), i a través de les sèries que emetia el canal UHF: Invasores, El fugitivo, Viaje al fondo del mar...
El Juanito és Juan Álvarez (1960), el dibuixant de Los Mendrugos, Lucía i la capitana Diana d’El Jueves, entre altres personatges, que acaba de publicar el còmic 1968: Un año de rombos, l’àlbum al qual el Museu del Còmic de la Massana dedica la nova exposició. La mostra exhibeix els dibuixos i esbossos originals del còmic.
1968: Un año de rombos és un àlbum autobiogràfic que inclou 40 historietes autoconclusives protagonitzades pel Juanito. “Quasi totes són veritat”, explica Álvarez, “tot i que en algunes també hi ha un toc de ficció”. “Es tracta de dramatitzar i ironitzar per difondre el missatge, però en cada historieta hi ha molta veritat”, assegura.
Molta veritat hi ha, per exemple, en la historieta en què el dibuixant explica el dia que la seva germana va portar de la biblioteca de Mula el primer còmic de Tintín, Los cigarros del faraón. Aquell àlbum va suposar un veritable “xoc” per a Juanito, que va decidir que s’hi volia dedicar. “És un record que tinc molt nítid”, assegura l’autor.
Les historietes del còmic són en blanc i negre, “per emular l’Espanya grisa de l’època, tot i que la meva infància era feliç”, insisteix Álvarez. “A més, la televisió també era grisa!”, recorda.
L’única nota de color està en la portada de 1968: Un año de rombos. En ella s’hi veu el Juanito, somrient, assegut davant del televisor i, al darrere, amenaçadors, controlant, censurant, els poders fàctics de l’època: Franco, la guàrdia civil, l’Església i un falangista. “Els símbols de la repressió”, subratlla l’il·lustrador. La televisió, però, “potenciava la imaginació, tant per les sèries americanes com per les ficcions del règim”, recorda Álvarez.
Tot i que l’any 1968 és un símbol de revolució i canvi, no ho és a l’Espanya franquista. “¿Obrir-se Espanya? Sí, a la minifaldilla! I al turisme!”, riu, “però continuava sent un país anquilosat, on no es podien fer moltes coses: el divorci no era legal, les dones havien de demanar permís al marit per treure’s el carnet de conduir o tenir un compte corrent, existia la Ley de vagos y maleantes...”, recorda ja no tan divertit.
¿I per què Álvarez ha decidit burxar entre els seus records d’infantesa i revelar-los en un còmic? “Per edat, ja sóc un cinquantí! I et preguntes coses sobre tu mateix: ¿qui ets? ¿on vas? I en la recerca he descobert que als 8 anys ja forjava els valors que tinc ara. I m’ha sorprès!”, confessa l’autor.
La repercussió mediàtica de 1968: Un año de rombos ha sorprès, fins i tot, el mateix Álvarez. Les historietes del Juanito, com quan s’enamora de la contorsionista d’un circ o quan troba una intrigant mà de fusta, sorprendran al Museu del Còmic fins al 9 de desembre.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic