60 anys d’esquí en 8.500 imatges

El fons fotogràfic de l’Arxiu Nacional va ingressar ahir de patac 8.472 imatges noves –la majoria en paper i també negatius– que documenten una de les històries sectorials més decisives i a la vegada més desconegudes del nostre segle XX: tan sols se n’han ocupat de forma més o menys sistemàtica però fragmentària el pirineista aragonès Alberto Martínez Embid al seu monumental blog de la revista Desnivel; Grandvalira, que el 2007 va recollir el primer mig segle de l’estació del Pas a La realitat d’un somni, i les escasses però suculentes trenta paginetes que el periodista català Antoni Real ens dedica a Un siglo de esquí en el Pirineo. Res més. Aquest inexplicable buit historiogràfic es podrà reconstruir a partir d’ara ni que sigui parcialment amb el fons que l’Esquí Club (ECA) va cedir ahir a l’Arxiu, amb la firma oficial del conveni per part del president de l’ECA, Joan Llena, i la ministra Olga Gelabert, i segons la mateixa ministra a partir de l’any que ve s’anirà penjant a l’Arxiu en Línia. Ja ho veurem.

El projecte va néixer ara fa dos anys, quan l’ECA, a través d’Aranzazu Otsanda, va posar fil a l’agulla perquè tot aquest material no es perdés, i amb un ajut de 20.000 euros del ministeri de Cultura va catalogar i digitalitzar aquest trosset de la nostra història. Segons l’arxivera Laura Casas, que s’ha encarregat de la descripció i catalogació del fons, la imatge més antiga data del 1947 i és un grup d’esquiadors al Prat d’Ordino. Al fons de l’ECA –fundat el 1932 i refundat el 1945, i una de les entitats esportives més veteranes del país– predominen com és de preveure les fotografies de les competicions en què participaven els seus socis, des del campionat social de l’ECA fins als Campionats d’Andorra (1986-1999), els campionats de veterans des del 1982, el 1r Gran Premi d’Andorra (1967), la Copa Pirineus, el Campionat del Món d’esquí alpí del 1970 a Val Gardena i, naturalment, les festes socials amb les inauguracions i clausures de temporada. Entre els autors de les fotografies figuren clàssics com Josep Alsina i Fèlix Peig, i la nòmina la completen Manolo Barros, Joan Clarà, Josep Marçà i Antoni Campañà. Tots els documents, diu Casas, s’han descrit, catalogat i digitalitzat segons els criteris tècnics prescrits per l’Arxiu, de manera que es puguin incorporar de forma immediata als fons que s’hi custodien.

Es dóna el cas que les 8.472 fotografies de l’ECA són una part dels fons que s’han tractat en el marc d’aquest projecte. La més important, això sí. Però també s’han treballat dos col·leccions més que finalment no s’han dipositat a l’Arxiu: d’una banda, 543 fotografies aportades per mossèn Ramon de Canillo; de l’altra, 220 procedents de l’arxiu de la família Baró. Totes dos de temàtica blanca, és clar. Diu Casas que en els inicis del projecte es va contactar amb els clubs d’esquí del país i amb els particulars de qui es tenia constància que podien tenir documentació fotogràfica relacionada amb el món de l’esquí. I que d’aquí van sortir els fons de mossèn Ramon i de la família Baró, amb imatges del Trofeu Ensisa i de la Travessa Ransol-pic de la Serrera-el Serrat, així com la sèrie més costumista dels Baró, centrada sobretot en Soldeu. Ni rastre, en canvi, de la família Viladomat, essencial per entendre el naixement i l’evolució de l’esquí de masses per aquí dalt.

Un pas de gegant, en fi, perquè no hi havia fins ara res de semblant, i un punt de partida per assajar una història integral de l’esquí nostrat. I faltarà, és clar, la prehistòria, des que Miquel Farré del Canaro es va calçar el 1924 les primeres sabates noruegues –el nom amb què a l’època es coneixien els esquís– fins a la primera travessa documentada entre Soldeu i el Pas (1929), la fundació de l’ECA (1932), la inauguració del xalet-refugi d’Envalira i el primer i precari remuntador del país, impulsat per un altre dels nostres grans oblidats: l’enginyer Álvar Menéndez (1933).