‘73 minuts’: esprint per a Donosti

Els deures ja estan fets: Josep Pozo ha inscrit 73’, el thriller filmat al febrer en un rodatge exprés entre Anyós i el coll de la Botella, a la 64a edició del festival de Sant Sebastià. I res de seccions paral·leles: l’oficial, la de veritat, en què l’any passat competien directors com ara Marc Recha, Cesc Gay i Agustí Villaronga, entre d’altres. D’acord: de moment, només estem parlant de la inscripció. Una altra cosa és que 73’ figuri entre la vintena d’escollides que entre el 16 i el 24 de setembre lluitaran per un lloc a l’olimp cinematogràfic. Però de moment toca somiar. ¿Té el segon llargmetratge de Pozo opcions reals de colar-s’hi? Difícil, admet, però no impossible, “tot i que la selecció final és una loteria”.

El realitzador posa les esperances en el que defineix com una pel·lícula “molt sòlida” i sobretot, sobretot –perquè estem parlant de catifes vermelles i d’un cert tipus de glamur– en un repartiment encapçalat per Alain Hernández, la revelació de Palmeras en la nieve –i de la segona temporada de Cites–, i en què Pep Munné posa el prestigi i la veterania, i la nostra Elisabeth Terri, la frescor de les cares noves. “A ells també els convé tenir actors amb ganxo, i l’Alain està passant per un moment molt dolç”, conclou el director.

Perquè això sigui possible, Pozo enllesteix aquests dies la postproducció de la criatura: la imatge ja està muntada i només falta la correcció del color, i afegir-hi les veus, la banda sonora i els efectes especials, que consistiran a afegir-hi digitalment un tou de neu perquè no se’n ressenti, diu, la continuïtat. La versió definitiva de 73’ estarà llesta a finals de mes, amb l’objectiu de ser-hi a temps “si sona la campanada i anem a Sant Sebastià”. Al mateix temps, al setembre començarà, diu, la roda de projeccions a les distribuïdores que podrien donar una empenteta al projecte: “Ens hi juguem molt i hi hem d’anar amb la pel·lícula totalment acabada, llesta per a l’estrena.” Així que, fent honor al rodatge exprés que va ser 73’ –quinze dies escassos, a finals de febrer–, amb mig any haurà passat de l’storyboard a la gran pantalla.

Destí, la  pantalla gran

Això, és clar, sobre el paper. Al món real les coses –Sant Sebastià de banda– aniran una mica més a poc a poc. En el millor dels casos, la preestrena andorrana tindrà lloc al novembre a Illa Carlemany, és clar. El salt a les sales comercials dependrà de l’interès de les distribuïdores espanyoles amb què han contactat. Pozo es mostra convençut que té entre les mans un producte “prou sòlid” tant per al circuit comercial com per al televisiu: “Quan rodes una pel·lícula mai no saps com serà el resultat final. Però amb la perspectiva que ens dóna el temps, cada vegada estic més convençut que 73’ és un thriller potent, amb un bon elenc i moltes possibilitats, i que per a la productora suposarà un salt endavant respecte a Nick.” Recordem que, a més d’una pel·lícula exprés, 73’ és un thriller psicològic que segueix en temps real –els 73 minuts del títol– la peripècia de Máximo, exconvicte espanyol que acaba de cometre una atracament i a qui de camí cap a la frontera espanyola el cotxe li fa figa, així que fa autoestop i el recull Zoe, “una noia rareta, introvertida, poc sociable i amb al·lèrgia a les relacions socials”, que és com defineix Elisabeth Terri el seu personatge.

Entre ella i Máximo (Hernández, és clar), s’estableix una relació de dependència que no acaba en amor fou, però gairebé. Per dir-ho amb les paraules exactes de Pozo, que a banda de director repeteix de nou –també ho va fer a Nick– com a guionista i productor, “73’ és una història de perdedors, personatges solitaris a qui un atzar els canvia la vida, amb una idea força: que necessitem els altres per ser feliços, que tot sols no ens en sortirem”. I una aventura formidable: segon llarg de Pozo, segon llarg d’Imminent, segon llarg rodat íntegrament al país des de principis de mil·lenni, rodat com qui diu amb una sabata i una espardenya –un pressupost de 200.000 euros, lluny del milió i mig que constitueix la mitjana d’una producció espanyola– i, tot plegat, una absoluta raresa en el nostre paupèrrim panorama audiovisual. Doncs ben aviat, creuïn els dits, el tercer.

‘Danger’, el 2017, entre Sud Radio i les Canàries

L’objectiu ara és estrenar 73’ a la pantalla gran i que arribi al mercat televisiu, i aprofitar la inèrcia per col·locar Nick, rodat ara fa dos anys i que tot just la setmana passada recollia el seu setè premi internacional, ara al millor thriller al festival The Indie Gathering de Cleveland (Ohio, EUA). Una collita que, és veritat, no li ha servit (encara) per fer-se un lloc al mercat. Però li arribarà el moment, diu Pozo, que ja treballa en la preproducció de Danger. Sí home, aquell thriller claustrofòbic a compte d’un (mortal) joc de rol que té lloc a l’edifici de Sud Radio i que s’havia de rodar la tardor del 2015. No va ser aleshores possible, i Pozo confirmava ahir la intenció de reprendre Danger a principis del 2017, amb Sud Radio com a escenari principal, i exteriors a l’illa canària de La Palma, un suggeriment dels coproductors espanyols que els permetrà acollir-se a les molt favorables condicions fiscals –desgravacions del 35%– amb què les autoritats canàries atreuen rodatges internacionals. El més sonat, Exodus, amb Brad Pitt. Continuen al projecte la nord-americana Natalya Rudakova (Transporter), el britànic Tom Medcalff i Elisabeth Terri. I falten per confirmar les dues estrelles principals: un segon actor nord-americà, que podria ser Lucas Haas –el nen d’Único testigo–, i una actriu espanyola de primera fila. A veure com acaba això.