80 anys, a un clic

Jean-Marc Printz rellança el portal ‘Aquí Radio Andorra’ coincidint amb l’aniversari de l’estació.

Tic-tac, tic-tac. Falten deu dies per a la commemoració del 80è aniversari de Radio Andorra. Serà el 7 d’agost a Encamp, segur que ho recorden, coincidint amb les primeres emissions de l’estació, que van tenir lloc el 7 d’agost del 1939 des de l’edifici del roc del Pui, i en una iniciativa impulsada per Velles Cases feliçment apadrinada pel departament de Patrimoni. El cas és que l’efemèride anirà precedida d’una estupenda notícia: la renovació total, en forma i continguts, d’Aquí Radio Andorra, el monumental portal concebut, creat i mantingut des del 2001 per Jean-Marc Printz, que s’havia quedat aturat el 2012. Primer, per la intenció de publicar-ne una edició en paper que mai no va arribar, i després, per culpa de l’oceà de noves aportacions de veterans de Radio Andorra, així com de col·leccionistes i aficionats, que reclamaven de ser digerides i ordenades. El 80è aniversari, diu Printz, ha sigut l’excusa per donar un últim impuls al projecte, i la reinauguració del portal ja té data: serà l’1 d’agost, a partir de les 19 hores, i aquí al costat en tenen un primer tastet en rigorosa primícia.

Serà la quarta versió d’aquesta portentosa aventura, que va arrencar, ja s’ha dit, el maig del 2001, i que és el resultat de les entrevistes personals amb una seixantena de veterans de l’estació, així com amb cònjuges, fills i nets d’una quinzena de ja traspassats i una trentena d’historiadors, col·leccionistes i periodistes interessats en el mite i la llegenda de Radio Andorra. El resultat són dos centenars de biografies de locutors, tècnics i personal d’administració i direcció que hi van desfilar des dels inicis –amb la figura proteica i encara avui no ben coneguda de Jacques Trémoulet, el gran patró de l’estació– passant per Maria Escrihuela, la primera Mademoiselle Aquí, la locutora que l’abril del 1940 va reprendre les emissions interrompudes el setembre anterior amb l’esclat de la II Guerra Mundial, i fins arribar a Jean-Louis Marquet, que en va ser l’últim director general abans de la clausura, ordenada manu militari pel Consell General l’abril del 1981.

La cita és l’1 d’agost

La llista és interminable, i inclou figures prominents d’aquesta història, des de Guy Picart, Josep Mas Pons i William Danjon fins a Lydia Merino i Carmen del Monte. Printz ha prestat especial atenció a la trajectòria posterior de tots aquests anciens de Radio Andorra, i l’ha completat amb dos centenars de documents sonors. Bona part d’aquest material és rigorosament inèdit, inclosa la documentació administrativa i les notes internes cedides pel mateix Marquet, “que em va obrir generosament el seu arxiu i em va fer plena confiança sense intervenir mai en el contingut del portal, fins i tot quan es toquen els moments delicats que ell va viure en primera persona”.

La nova versió culmina una aventura pionera que es va colmençar a gestar el 1999, molt abans per tant del boom de Radio Andorra, i que neix amb la vocació d’afegir-se al 80è aniversari de Radio Andorra i completar la petita allau de monografies publicades els últims anys –l’última, Les ràdio andorranes: una qüestió de sobirania, de Xus Lluelles, però no s’oblidin de La història d’un mite que va fer història, de Gualbert Osorio, i de la novel·la Aquí Radio Andorra, de Sylvain Athiel– i la feinada engegada per l’Arxiu Nacional amb la catalogació i digitalització de la discoteca de l’emissora, que va culminar mesos enrere amb tres milers de documents sonors penjats a l’Arxiu en línia: “El 95% del material procedeix de col·leccions privades i àlbums familiars. Els documents sonors els van enregistrar els mateixos locutors i oients que els van conservar com petits tresors, i tot plegat li dona un toc no-professional que en la meva opinió el fa molt més pròxim. M’he interessat sobretot en l’element humà, conjugant la gran història –la guerra mundial i la postguerra, la guerra freda, els animats 60, la crisi dels 70– amb la petita història dels actors de l’emissora, i és aquesta dimensió la que he intentat preservar”.

I si hem de jutjar per la versió actualment en línia, és molt probable que se n’hagi sortit. Als noms que han anat sortint fins ara hi poden afegir els de Georges Maltot; Claude Gourges i Max Laffontaine, Jean Delvigne i Gilles Marquet; Henry Appeelrey, Dany Marchal, Jean-Claude Gil i François Chevalier; Gerard Docourtioux, Michel Cotet, René Girma, Jean Clergue, Amalia Prat i Christian Borde; Claude Ferran, Pierre Bonnet i Manel Guerra. Una mica més de paciència. Dos dies, exactament, i tot això –els 80 anys d’història de Radio Andorra i dos centenars de vides que hi van estar vinculades– ho tindran a només un clic de distància. No és sensacional?