‘Achtung’: nazis a Engolasters

Assistim al rodatge de ‘El fred que crema’, la pel·lícula inspirada en l’epopeia dels passadors que dirigeix el català Santi Trullenque.

–Se l’ha de veure de cos sencer!?, crida Anna Mangot, que és qui mana al vestuari de El fred que crema.–Ho dic pel calçat.

–Afirmatiu, contesta algú.

–Doncs necessitem calçat per a la Genisa!

Dit així potser semblar una banalitat. Però és que són les 8 tocades (del matí), ens trobem al Bosc Aventura d’Engolasters, fa un fred que pela i posa’t tu a buscar unes sabates per a la trementinaire Genisa, és a dir, Raquel López, espècialment convincent en el paper, que du unes botes de muntanya model 2021 i que d’aquí a uns minuts es trobarà amb l’Antoni de cal Riot. Ara fem un salt i retrocedim al 1943, que és quan està ambientada la pel·lícula. El fred que crema, recordin, s’inspira lliurement en l’epopeia dels passadors i concretament en la fugida de dos dels matemàtics polonesos (i jueus) que van desencriptar la màquina Enigma i que fugen dels nazis pel Pirineu. La Rebeca, una de les filles que els acompanya, està malalta, i el doctor Coderch li ha receptat una potinga sospitosa. L’Antoni, un Roger Casamajor tunejat en rústic andosí,  no se n’acaba de refiar i per això li demana ajuda a la Genisa. I fa bé, perquè el tal Coderch està inspirat en la figura històrica del doctor Barcia, àlies Coco, autèntica mala bèstia que es dedicava a amputar sense manies les extremitats congelades dels fugitius que queien a les seves mans i de passada a delatar-los a la Gestapo.

El cas és que algú treu de no se sap on unes vigatanes autèntiques, tan arrossinades que semblen supervivents de la guerra –i que jo, la veritat, no me les posaria– , el director, Santi Trullenque, dona les últimes instruccions a la Genisa i a l’Antoni, i l’ajudant de direcció, Hèctor Romance, diu les paraules màgiques:

–Mòbils en silenci, si us plau...

I de sobte, la vintena llarga de tècnics que pul·lula pel tros de bosc convertit en set de rodatge calla com un mort.

–Previnguts per assaig! Silenci... Acció!

Ha costat una hora llarga arribar fins aquí, i encara caldrà assajar dues vegades més una seqüència que amb prou feines supera el minut i mig. El pla de rodatge preveu dedicar-hi tot el matí. A la tarda, tot l’equip es traslladarà a Bordes d’Engolasters per rodar-ne una altra d’especialment complicada, diu Agustí Franch, autor de l’obra de teatre en què es basa el llargmetratge, guionista i que també exerceix com a productor. Serà aleshores el torn de Sara, la dona de l’Antoni, que encarna l’actriu catalana Greta Fernández i que ha de treure precisament la Rebeca, la petita jueva malalta per a qui l’Antoni busca remei, a prendre l’aire.

El rodatge, en fi, va arrencar divendres i s’allargarà si no hi ha sorpresa fins al 20 de febrer. I aquí tothom toca fusta perquè el de El fred que crema deu ser el rodatge més accidentat de la història del cine pirinenc. Com a mínim, de l’andosí: va començar oficialment el 2 de març, encara amb Aida Folch en el paper protagonista, es va haver de suspendre a correcuita per l’emergència sanitària, i s’ha rodat en tres tongades: al setembre, els interiors, especialment a Casa Rull; al novembre, les seqüències que tenen lloc a la tardor, i ara, les d’hivern. De fet, diu Trullen que en condicions normals El fred que crema ja s’hauria d’estar exhibint en sales: “El calendari s’ha retardat un any, òbviament ara ens n’anem  a l’hivern del 2022. L’objectiu continua sent estrenar-lo al cine, però caldrà veure com evoluciona el mercat de l’exhibició, perquè està en un moment de gran transformació”.

No ens avancem, però. Trullenque, Franch, Casamajor i companyia tenen deu dies més per acabar de rodar les tres seqüències que queden: la fugida dels jueus a través de les muntanyes –recordin que el guió es pren la llicència poètica de fer-los passar posem que pel port del Rat, en lloc de per Puigcerdà, que és per on van creuar en realitat Marian Rejewski i Henryk Zigalski, els matemàtics en què s’inspira la trama; una escena al bar del poble, que en lloc es diu que sigui la Massana, però facin com que sí, i la Crema del Mai, festa pintoresca que li donarà una mica de color. Ahir, en fi, no va aparèixer pel set Lars, l’oficial nazi que interpreta Daniel Horvath i, ho hauran endevinat, el dolent de la funció, que es passeja per la nostra terra andosina a lloms d’un imponent cavall blanc –com la noia de Terry, recorden!?
Atenció, però, que Romance hi torna. I ara ja no és un assaig.

–Previnguts! Rodem. Silenci... Motor... Acció!