Diari digital d'Andorra Bondia
L'actriu catalana, en l'assaig de dimecres amb l'ONCA (Foto: T. Areny).
L'actriu catalana, en l'assaig de dimecres amb l'ONCA (Foto: T. Areny).

Aina Clotet, actriu: “Per canviar la societat patriarcal cal forçar la màquina. Com? Amb quotes”


Escrit per: 
A. Luengo

L’hem vist a ‘Infidels’, ‘Germanes’, ‘Gran Nord’ i, aquesta temporada, a ‘Benvinguts a la família’. Té en cartera ‘7 razones para huir de la sociedad’, i al març estrena ‘El sistema solar’ al Llire. L’actriu catalana (Barcelona, 1982) acompanya demà l’ONCA en l’estrena de l’any al Comunal. Hi llegirà cartes de Fanny Mendelssohn, la germana de Felix, en un programa que inclou les simfonies número 4, 6, 8 i 12 del compositor alemany.

Amb sinceritat: vostè la coneixia, Fanny Mendelssohn?

Felix, sí; ella, no. Per això mateix em va entusiasmar la idea, perquè soc molt conscient que ens falten models femenins, també en l’àmbit artístic. I quan t’hi poses, descobreixes en Fanny una grandíssima compositora... absolutament desconeguda per a quasi tothom. Hem de dir ben alt que hi ha hagut dones com ella que han fet avançar la cultura i la civilització, però que han obtingut molt menys reconeixement que els seus col·legues masculins. Ja és hora que ho sapiguem. És un exercici d’estricta justícia històrica.

El que la història també diu és que Fanny va pagar la seva condició de dona amb la invisibilitat artística.

No la deixen tocar en públic; només en vetllades familiars. I tot, perquè és dona. El seu germà li diu clarament que si vol tocar per al seu marit i al saló de casa, d’acord; però que no li donarà suport per seguir una carrera professional, un àmbit reservat als homes.

Com s’ho pren, ella?

El dolor, la perplexitat i una certa ràbia que es percep en les cartes no se’ls devia treure ningú. Però ho acata, sembla assumir que l’art no és cosa de dones. Submissa? Més aviat resignada. Fins i tot per a una dona amb la seva educació i la seva posició resulta impossible sobreposar-se a les convencions socials del moment.

Tot i així va escriure mig miler de temes.

Un d’ells, Itàlia, un autèntic hit a la meitat del XIX. El va firmar Felix, però en realitat era seu. Que tingués el coratge i la tenacitat d’escriure tot i l’hostilitat ambiental és admirable, però la seva carrera no va ser ni de bon tros la del seu germà. I això que es diu que tenia més talent que ella. La pregunta és: fins on hauria arribat Fanny en igualtat de condicions?

Amb aquests antecedents, una certa tírria per Felix estaria més que justificada.

Eren germans i s’estimaven. I l’arriba a exculpar perquè –pensa ella– Felix no deixa de ser fill del seu temps i de la seva societat, i per tant una altra víctima del patriarcat. Això no treu que se senti profundament frustrada. Li produeix dolor però no s’hi rebela.

Hem avançat gaire, respecte als temps de Fanny, traspassada el 1847?

Al segle XIX era escandalós, però avui... també. M’agradaria dir una altra cosa però la desigualtat segueix sent flagrant. Hem avançat en el sentit que avui ningú no sostindrà que una dona no pot seguir una carrera artística, però li continua costant molt més que a un home tenir una carrera similar.

També en el món del cine?

I tant! Només cal mirar les dades sobre la presència femenina en les professions culturals. També aquí hi ha moltes menys dones que homes, sobretot en llocs de responsabilitat. Això ens interpela a tots, homes i dones: hem de lluitar per la paritat. És una qüestió de justícia.

Posem fil a l'aguilla. Com?

Hem de resoldre-ho d’una forma activa. Si no hi intervenim, les inèrcies existents perpetuaran encara la desigualtat durant unes quantes generacions. Les escoles de cine i de teatre estan plenes d’actrius, directores i guionistes, i en canvi la nostra presència a la indústria és escassíssima. No fa tant érem només el 19% dels professionals del sector. Em sembla obvi que tenim un problema.

Hi ha una conspiració perquè hi hagi més homes que dones?

No li’n diria conspiració, sinó una dinàmica que costa de trencar. Com que son homes els que majoritàriament ocupen els llocs decisius, consideren que a taquilla funcionarà millor un guió que s’avingui a una perspectiva de gènere masculina. Hi ha una inèrcia i n’hem de conscients per mirar de canviar-la amb coratge.

Coratge... i alguna cosa més.

A Suècia s’han establert quotes per garantir la presència de dones en la indústria del cine. Consciència n’hi ha. Però només cal que miris la programació d’aquesta temporada als teatres públics de Barcelona: quasi no hi ha dones directores. I insisteixo: no és culpa dels homes, sinó de la societat patriarcal de la qual formem tots part. I tots som responsables de canviar-la.

Perdoni que insisteixi: com?

Des de la política.

Amb quotes, intueixo.

Absolutament. És que si no, no hi arribarem, aquesta generació. Ni la que ve, ni l’altra. S’ha de forçar la màquina.

Sospita que si hagués nascut home hauria arribat és lluny?

Estic satisfeta de la meva carrera. S’escriuen històries per a dones, i precisament jo he interpretat papers molt potents. Però no se n’escriuen prou. Veig actors de la meva generació que tenen moltes més ofertes de les que puc tenir jo.

Pel sol fet de ser homes?

Si mires els guions, hi ha molts més protagonistes masculins que no femenins. I com més gran et fas, pitjor. Un actor de 40 anys es troba en la plenitud; a partir d’aquesta edat, una dona té cada vegada menys protagonistes disponibles. Perquè els guions estan escrits majoritàriament per homes.

En coherència amb tot aquest discurs, no hauria sigut més apropiat un programa basat en l’obra de Fanny, i no colar-la en un concert de Felix?

Això mateix li vaig dir a Gerard Claret. Però el concert de demà respon al projecte d’interpretar totes les simfonies de Mendelssohn. I han aprofitat l’ocasió per exhumar el personatge de Fanny. Tot i això, és veritat: un muntatge consagrat a ella no hauria estat gens malament.

Li he de demanar: ha patit alguna situació d’assetjament?

Em puc haver sentit més vulnerable pel fet de ser dona, sobretot quan era més jove. Però assetjament, no. Dit això, agraeixo que les dones que sí que n’han patit ho diguin públicament. És un moment molt important i cal fer-los costat.

Andorra
ONCA
Claret
Clotet
Mendelssohn
Fanny
simfonies
integral simfonies
Palau de la Música Catalana
Comunal
La teva puntuació: 1. Número de vots: 221
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic