Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Sant Julià de Lòria, Museu del Tabac, Museu Egipci, Déus d'Egipte, sarcòfag, Nut
Andorra, Sant Julià de Lòria, Museu del Tabac, Museu Egipci, Déus d'Egipte, sarcòfag, Nut

Alabat sigui Osiris


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Museu Egicpci de Barcelona

Doncs sí: hi ha una mòmia, al Museu del Tabac. Que no és naturalment la d’un faraó –per això, hauran d’anar al British– ni la d’un príncep ni tan sols la d’un alt dignatari de, posem-hi, Tutmosis I, que és un dels nostres faraons preferits. És la mòmia d’un falcó i la tenen aquí al costat, datada molt aproximadament, però molt, entre el 715 i el 30 abans de Crist –entre l’anomenada època baixa i el període ptolemaic, per dir-ho pròpiament– i que constitueix una de les estrelles de Deús d’Egipte, l’estupenda exposició amb fons del Museu Egipci de Barcelona que fins al 30 d’octubre es pot visitar al Museu del Tabac lauredià. Perquè se’n facin una idea: les 119 peces –entre estatuetes votives, tapes de sarcòfag, amulets, els anomenats uixebtis, que de seguida veuran què són, la mortalla funerària d’un senyor del segle IV que es deia Bes i, és clar, la nostra mòmia de falcó– constitueixen el 10% dels fons de l’Egipci, i la meitat d’aquest centenar llarg de relíquies faraòniques no havia sortit mai de casa. De Barcelona, s’entén. Així que tenir-les a cal Rafeló és un raríssim privilegi que convé degustar a poc a poc i, si és possible, amb una segona i una tercera visita.

Però parlàvem del falcó momificat, que s’afegeix al mixet aquell que anys enrere va recalar pel CAEE escaldenc. Doncs diu l'egiptòleg Luis Manuel Gonzálvez, comissari de l'exposició i conservador de l'Egipci, que embalsamar bestioles era una forma d’agrair el favor d’una divinitat –o de demanar-lo: com els nostres ciris, però en gore– i que s’ha trobat autèntics cementiris de mòmies animals amb centenars d’exemplars inhumats. El falcó, que tenen aquí al costat, ha vingut amb el sarcòfag –el pack sencer, vaja– i està escrit que es convertirà en un dels ganxos d’una mostra produïda expressament per al Museu del Tabac i concebuda com una mena d’introducció al pobladíssim panteó egipci. Un panteó format per acumulació, sense gaire ordre ni concert, a partir de la fusió de les divinitats locals de les províncies que a partir del 3000 abans de Crist es van integrar en el primer Egipte unificat, amb Atum-ra, el déu Sol, a dalt de tot com a font de la vida, i un lloc destacadíssim per a Osiris, que té l’honor de figurar com la primera mòmia oficial de la història del Nil, tot i que el mèrit va ser en realitat de la seva esposa, Isis, que va recompondre el cos esquarterat del pobre Osiris. Amb tanta traça que van engendrar un nen, Horus, que després de pelar el tiet, Set el Fratricida, es va convertir en el primer faraó de la història. En fi, que Osiris és la divinitat per antonomàsia, que presideix el tribunal que ha de decidir si els difunts poden entrar (o no) al Més Enllà, i reunir-s’hi amb el cos reglamentàriament momificat.

El falcó està bé, és clar. Però no es perdin el retrat extret d’una tapa de sarcòfag de fusta de l’època baixa –entre el 715 i el 332 abans de Crist– que ha servit com a imatge gràfica de la mostra; ni Nut, la divinitat femenina representada a la base d’un altre sarcòfag de fusta estucada i policromada, aquesta del, ejem, tercer període intermedi (entre el 1070 i el 715 abans de Crist); ni el capitell de pedra amb el rostre d’Hathor, la divinitat de la bellesa, la dansa i la música. Així, tot xino-xano, arribem per fi als uixebtis, una mena d’estatuetes votives o “escultures de substitució” –com en diu Gonzálvez– que formaven part de l’eixovar funerari amb la missió d’ajudar el difunt –majoritàriament sacerdots, en el cas dels del Museu del Tabac– en les feines que hauria de fer al Més Enllà. I hem deixat per acabar les peces més inquietants: la col·lecció de vasos canopis de pedra, ceràmica i fusta, i amb les tapes respectives. Si mai se’n troben un per la Vall dels Reis, ni se’ls ocorri fer-lo servir per beure: els canopis eren uns vasos peculiars on els tanatòlegs egipcis conservaven les vísceres del difunt, glups, extretes durant la momificació. Si el vas en qüestió té forma de babuí, és que alguna vegada va contenir els pulmons del nostre egipci; si té forma de xacal, l’estómac; de falcó, els budells; i si té forma humana, el fetge. Estan avisats. De res.

Andorra
Sant Julià de Lòria
Museu del Tabac
Museu Egipci
Déus d'Egipte
sarcòfag
Nut

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte